Àngels de pedra

Transcripció De tots els de la colla el Montanya era l'únic que conservava l'entusiasme dels anys de joventut. Amb només disset anys havia escrit la seva primera obra de teatre i des d'aleshores havia anat estrenant algunes obretes als escenaris reusencs, però mai no havia volgut fer el salt a Barcelona, tot i que molta gent l'havia animat a fer-ho.Els seus esforços anaven en una altra direcció, sobretot d'ençà que s'havia constituït el Foment Republicà i ell mateix s'encarregava de propagar-ne l'ideari a través de la revista que publicaven. Estava també lligat al Centre de Lectura des de feia molt de temps i en els darrers anys hi havia assumit tasques de responsabilitat.

Aquella tarda, abans de seure amb el Miquel i el Sebastià, els va voler ensenyar algunes de les millores que s'havien fet a l'edifici de l'entitat. Els va explicar els canvis del nou reglament, en la redacció del qual ell havia tingut un paper important, i els va informar del relleu a la presidència de la casa, dels actes que s'havien organitzat per celebrar el cinquantè aniversari i de la gran exposició d'art que, en col·laboiració amb el Cercle Artístic de Barcelona, era a punt d'obrir les portes. Estava tan entusiasmat amb el que els explicava que les paraules li sortien a raig, sense pauses entre una frase i una altra i amb una entonació ascendent, com si aquella gran llista de projectes no tingués final.
En: Pagès, Rosa. Àngels de pedra. Valls: Cossetània, 2010, p. 133-134.


Localització del doc. físic 833.4"U" PAG-8 [Reus]
Localització del doc. digital https://www.mapaliterari.cat/ca/espai/biblioteca-sala-infantil-2n-pis-i/autors-diversos-