D'on véns, Jan?

Transcripció Finalment va decidir de pujar a estudiar al Centre de Lectura. Duia la llibreta de matemàtiques: intentaria aprofitar el temps.
[...]

La sala d'estudi estava plena de nois i noies de diferents instituts. Va empènyer la porta de la biblioteca i va entrar. Hi havia molts joves que estudiaven i escrivien. Per sort, del seu curs no hi havia ningú. No tenia ganes de parlar.
Va instal·larse en un lloc buit i va obrir el petit llum que hi havia sobre de la taula.
Va intentar concentrar-se en les matemàtiques, però no ho podia fer i es va posar a contemplar el seu voltant.
El Centre de Lectura era una societat cultural molt antiga, del 1859; la biblioteca era molt gran, amb diverses sales, acollidores, plenes de vitrines i prestatgeries de fusta noble; les taules també eren de la mateixa fusta. La biblioteca estava atapeïda de llibres antics i se sentia una olor de paper vell, de cobertes de pell vetustes i de fusta més que centenària, olor que, barrejada, era agradable. Totes aquestes sentors pretèrites es mesclaven amb la flaire dels llibres i dels apunts dels estudiants, amb l'efluvi de la diversitat de diaris que hi havia a la sala on es llegia la premsa i amb el perfum de la bibliotecària que es passejava amunt i avall i, amb el manyoc de claus, anava obrint i tancant armaris.
En Jan mirava el rellotge, el temps corria a poc a poc i les matemàtiques quedaven lluny. Va aixecar-se de la cadira, va tancar el llum de sobre de la taula i va sortir de la biblioteca. La porta de vidres oscil·là amb un grinyol quan en Jan la va deixar anar; sempre el feia, però aquella tarda li va semblar especialment sorollós.
Va baixar les escales i va sortir al carrer...
En: Amorós, Maria Lluïsa. D'on véns Jan?. Barcelona: Cruïlla, 1994
Localització del doc. físic 833.4"U" AMO-8[Reus]
Localització del doc. digital https://www.mapaliterari.cat/ca/espai/biblioteca-sala-miquel-ventura/autors-diversos-