El Fortuny retrobat

Transcripció A través de la freda entrada de metall i vidre, que havia arraconat la vella porta giratòria de fusta, com les dels bancs d'abans, vaig accedir al vestíbul del Centre de Lectura on es sentien com a música de fons els sorolls somorts que provenien de l'escola de dansa. Vaig començar a pujar per la magnífica escala que s'obre a la dreta sota l'esguard sever i altiu, gairebé aristocràtic, d'Evarist Fàbregas. La mirada impertorbable, marmòria, del patrici acompanyava les anades i vingudes del personal que accidentalment, a estones, amb major o menor fidelitat, habitava aquell casalot, bastit abans que el banc li fes fallida. Realment era bonic de pensar que en algun moment Reus va tenir gent que a títol individual va deixar-li tant, fins i tot arribant a morir arruïnat, vivint —potser podríem dir que malvivint austerament— i, fins i tot, renunciant a la pensió que el mateix Centre li havia de procurar.
En: Agràs, Jordi. El Fortuny retrobat. Argentona: La comarcal, 2002, p. 22.
Localització del doc. físic 833.4"U"AGR-8[Reus
Localització del doc. digital https://www.mapaliterari.cat/ca/espai/vestibul-1a-planta-al-repla/autors-diversos-