<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/">
<rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13970">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a l&#039;alcalde d&#039;Albinyana, Joaquim Nin.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Entrevista formada per breus preguntes de breus respostes del tipus &quot;on t&#039;agradaria viure si no fos a Albinyana&quot; o &quot;rosses o morenes&quot;. L&#039;alcalde respon a totes les qüestions, però no hi ha cap conversa entre el periodista i l&#039;entrevistat més enllà d&#039;aquestes.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+2004">ca. 2004</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 1m 36s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13969">
    <dcterms:title><![CDATA[Es celebra el centenari de la coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia. Josep Baiges i Enric Tricaz entrevisten al membre dels Amics de Reus, metge, escriptor i polític Jaume Aiguader i Miró.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[TEMPS ERA TEMPS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Parlen de l&#039;adaptació radiofònica que hi va haver l&#039;any 1954 del Ball de la Mare de Déu, realitzat per Manuel Aragonès Virgili. Parlen també de l&#039;aportació poètica al ball de la mare de déu, organitzat pels Amics de Reus. I comenten la representació que es durà a terme el vespre d&#039;aquest 25 de setembre de l&#039;any 2004 del ball i diuen els noms dels actors i actrius que en formaran part. Val a dir que el Ball de la Mare de Déu, o Ball de l&#039;Aparició, és una representació teatral de carrer que es fa a Reus basada en la història popular de l&#039;aparició de la Mare de Déu de la Misericòrdia a Isabel Besora, La Pastoreta. El ball es du representat a la ciutat des de fa més de dos-cents anys acompanyant processons durant les solemnitats de Misericòrdia, és a dir cada vint-i-cinc anys.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=19%2F10%2F04">19/10/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 09m 40s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13968">
    <dcterms:title><![CDATA[Recull d&#039;entrevistes que es van realitzar amb motiu de la declaració per la UNESCO (Organització per l&#039;Educació, la Ciènia i la Cultura) de Tàrraco com a patrimoni de la humanitat. La nomenació inclou diversos monuments del Tarragonès a més de la pròpia ciutat de Tarragona, com la vil·la romana dels munts d&#039;Altafulla.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escoltem Carles Cortés entrevistant a l&#039;alcalde d&#039;Altafulla, Manel Ramon Fuentes. L&#039;alcalde explica que celebraran l&#039;esdeveniment amb un trilleig de campanes i vint i un salva de cuets, i més endavant es realitzarà algun acte institucional. Escoltem també l&#039;arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistac, des de Roma, i la seva declaració i valoració un cop s&#039;assebenta que Tarragona ha estat declarada partimoni de la humanitat. Connexió també amb Josep Mariné, president de la diputació de Tarragona, que es troba a Brusel·les. Tot seguit ens presenten diferents valoracions de persones il·lustres de la demarcació. Tots els tarragonins estan molt orgullosos i coincideixen que aquest títol permetrà conservar Tarragona molt millor. Francesc Domènech truca a l&#039;alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, que valora molt positivament l&#039;esdeveniment i afirma que ja ha trucat l&#039;alcalde de Tarragona per felicitar-lo. Cortés entrevista al director del museu nacional arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, que espera que, amb la declaració, el museu disposi de més mitjans i atencions institucionals i s&#039;avanci amb desició en l&#039;ampliació del museu.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=30%2F11%2F00">30/11/00</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 22m 16s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13967">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa, presentat per Josep Mª Alberich, dedicat a la gent gran. En aquest cas, Alberich entrevista a l&#039;ex locutor de Ràdio Tarragona i Ràdio Espanya Josep Mª Tarrassa.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO GRAN]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Josep Maria Tarrasa i Alvira va ser molt conegut com a director de Ràdio Tarragona i creador del famós personatge infantil Maginet Pelacanyes, creat el 1934. El 1941 va començar a través de Ràdio Espanya, a Barcelona, emissions a favor de l&#039;institut de puericultura integral Nuestra Senyora del Carmen de Barcelona. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Alberich pregunta a Tarrassa sobre les festes de Nadal, la seva família, els records que guarda de Ràdio Tarragona, etc. Tarrassa dedica força estona a parlar de Ràdio Tarragona, explicant-ne algunes anècdotes, entre elles les campanyes de Nadal. Destaca sobretot el tema de Maginet Pelacanyes.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=15%2F12%2F95">15/12/95</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 09m 47s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13966">
    <dcterms:title><![CDATA[Salou celebra el IV aniversari de la segregació. Josep Mª Àrias entervista a l&#039;alcalde de Salou, Esteve Ferran.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Ferran explica que, des de la segregació, les coses al municipi estan completament normalitzades i l&#039;ajuntament està molt orgullós de la situació. L&#039;alcalde és molt positiu, creu que era impensable fa quatre anys imaginar-se la situació actual del municipi. Parla dels projectes de la ciutat, com l&#039;ordenació de platges, i de la inversió que suposen. L&#039;alcalde creu que amb amb quatre o cinc anys Salou pot fer un altre canvi positiu. Àrias pregunta per l&#039;obertura del municipi cap a una zona molt més àmplia, ja que Salou és una ciutat molt turística. L&#039;alcalde diu que té molta fe en el futur de Salou i que creu que molta gent la voldrà visitar, per tant, sap que podrà ser necessari ampliar el territori. Àries, finalment, pregunta per la gent del municipi i el seu orgull per la ciutat. L&#039;alcalde afirma que el comentari general és que el poble funciona i que les coses avancen.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=29%2F10%2F93">29/10/93</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 10m 57s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13965">
    <dcterms:title><![CDATA[Jordi Cartanyà entrevista a l&#039;arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[PORTES AL CAMP.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El dia 15 de juny de 2004 el papa Joan Pau II va nomenar arquebisbe de Tarragona a Jaume Pujol Balcells. La cerimònia de consagració tingué lloc el dia 19 de setembre de 2004 a la Catedral de Tarragona i és per això que està convidat a l&#039;entrevista. L&#039;arquebisbe afirma que està molt content i amb moltes ganes de treballar per Tarragona. Parla del què ha trobar a la ciutat i dels costums amb els que s&#039;ha topat, que opina que són molt boniques. Balcells descriu el que va ser el dia de la seva ordenació episcopal, que assegura que va ser el dia més emocionant de la seva vida, sentint la gràcia de l&#039;Esperit Sant. L&#039;arquebisbe parla de la seva relació amb Déu, del cristianisme i els creients. Declara que estima la seva vocació i el seu objectiu és entregar la seva vida a Déu per ajudar als altres. Parla també de l&#039;actualitat político-social i de la gent jove i els valors morals que se&#039;ls ha de transmetre. Un últim tema a destacar és la teologia, per la que pregunta Cartanyà, ja que Balsells ha exercit la docència durant trenta anys a la Universitat de Navarra.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=15%2F11%2F04">15/11/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 19m 03s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13964">
    <dcterms:title><![CDATA[Careta d&#039;entrada pel programa de Ràdio Reus &quot;La Nit és Ràdio&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[La careta diu: &quot;La Nit és Ràdio. Tots els temes, totes les veus a… La Nit és Ràdio&quot;.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1980">ca. 1980</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 0m 49s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13963">
    <dcterms:title><![CDATA[Discurs d&#039;investidura com a alcalde de Tarragona a l&#039;advocat i polític català Joan Miquel Nadal (CiU).]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Nadal assenyala que Convergència i Unió ha superat les espectatives en aquestes eleccions i remarca la decisió directa dels ciutadans. Parla del seu antecessor i en cita alguna frase, per exemple: &quot;Estic segur que, en les properes eleccions, us decantareu per qui us ofereixi una Tarragona més homogènia socialment (…) escollint aquells qui respectin el seu passat, respectuosa amb el medi ambient, sensible a la cultura popular i progressista de cara el futur&quot;. El nou alcalde diu que el seu antecessor tenia raó i que els ciutadans li han fet cas escollint-lo a ell. Nadal parla de la campanya política de CiU i recrimina alguns discursos de l&#039;oposició. Destaca el que, històricament, ha fet CiU per la ciutat i el que podrà fer. Per últim, dedica el discurs a la ciutat de Tarragona, describint-la com la ciutat més bonica del món.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=15%2F06%2F90">15/06/90</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 14m 29s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13962">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa de debats presentat i moderat per Josep Mª Martí. Cada debat gira al voltant d&#039;un tema d&#039;actualitat i aquest ho fa al voltant de la remodelació municipal de la ciutat de Reus.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[PLAÇA MAJOR.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Des del Ple s&#039;informa sobre la remodelació municipal amb canvis de delegacions i d&#039;encarregats d&#039;algunes regidories. S&#039;arriba, doncs, al final del redessament del consistori democràtic. Els convidats són tres portaveus dels quatre partits que composen el pacte de progrés, perquè ens valorin la situació de la política municipal: Salvador Sedó (CiU), Francesc Secall (PSC) i Francesc Camboy (PSUC). Martí obre el debat preguntant per la necessitat de redressar la política municipal de Reus. Tots els convidats creuen que el canvi és necessari ja que l&#039;ajuntament no era efectiu. Es busca crear una coordinació més bona. Camboy destaca que convé reestructurar i redistribuir les conselleries. Després, Martí pregunta per l&#039;opinió dels partits que representen els convidats, per la qual cosa cada debatent mostra la línia política del seu partit envers la situació municipal i les necessitats que convenen suplir. Escoltem varies trucades telefòniques, més aviat crítiques amb la decisió de la remodelació. El debat és ordenat i els convidats deixen clar la seva decisió de canviar la gestió governamental de Reus a fi de millorar en tots els àmbits possibles, treballant en equip.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=07%2F11%2F80">07/11/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 26m 02s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13961">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa de debats presentat i moderat per Josep Mª Martí. Cada debat gira al voltant d&#039;un tema d&#039;actualitat i aquest ho fa al voltant de la divisió territorial de l&#039;any 1936 i l&#039;actual debat sobre la seva eficàcia.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[PLAÇA MAJOR.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[La divisió territorial de Catalunya de 1936 va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya. Quaranta anys després d&#039;aprovar-se la divisió hi ha gent que dubta de la seva eficàcia i reivindica la seva aplicació. Destaquen les postures de CiU, que demanen aquesta divisió territorial, i la del PSC, que la posa en qüestió. Els convidats del programa, escollits per posar sobre la taula les opinions i veure com afectarien les divisions a la ciutat de Reus, tenim a Tomàs Barberà com a representant de la Unió de Botiguers, a Ignasi Carnisser, responsable de la política comarcal, a Jordi Escoda, el diputat del Parlament i regidor de l&#039;Ajuntament de Reus i a Joaquim Margalef, economista, que ens dóna una perspectiva socioconòmica del tema a través d&#039;una entrevista enregistrada, ja que no li és possible ser present. En termes generals, Escoda creu que el sistema funciona, igual que ho creu Barberà. Carnisser reclama alguns dels principis que es van establir l&#039;any 1936 que perseguien una divisió econòmica i social per articular el país i destaca que hi ha d&#039;haver una divisió administrativa per tal que cada nivell tingui el mateix nivell polític, sent representatiu del poble correponent. Escoltem una trucada telefònica de l&#039;oient Josep Tost, que pregunta si no seria millor formar una comissió mixta dels diferents pobles que intervenen en una sola vegueria. La resta del debat opina sobre la situació actual i posa sobre la taula els problemes de la divisió territorial i proposa solucions, centrant-se en la ciutat de Reus.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=19%2F11%2F76">19/11/76</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 33m 48s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13960">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa de debats presentat i moderat per Josep Mª Martí. Cada debat gira al voltant d&#039;un tema d&#039;actualitat i aquest ho fa al voltant de la decisió del Ple de dissoldre les Cambres Agràries.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[PLAÇA MAJOR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Josep Mª Martí informa: &quot;El Ple del Parlament aprova una moció sobre la dissolució de les Cambres Agràries, és tema d&#039;actualitat sobretot per la incidència que té en el món pagès. El projecte de la Generalitat és crear, com a substitut de les cambres, entitats professionals agràries&quot;. El debat sobre aquest tema es farà amb els següents convidats, tots parlamentaris de les contrades tarragonines: Jordi Escoda (diputat de CiU), Ramon Franc (diputat dels Centristes de Catalunya) i Josep Mª Roig (PSC), Matíes Vives (Partit Socialista Unificat de Catalunya). El debat comença donant el sí o el no a les cambres agràries. L&#039;únic parlamentari que en dona suport és Ramon Franc. Vives diu no a les cambres agràries i no a cap organisme que representi filtres entre els sindicats pagesos i la conselleria d&#039;agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat. Escoda també diu no a les cambres agràries, però, com a partit, afirma que tenen l&#039;obligació de presentar una alternativa a les dissolucions i aquestes alternatives són les entitats professionals agràries. Roig també diu no per dos motius: interfereixen de ple en la institucionalització de Catalunya i deixen els sindicats al marge dins dels serveis agraris. Franc creu que no fan mal ni a les cooperatives ni als sindicats professionals i que no estan inventades ni pels franquistes ni són verticalistes. A partir d&#039;aquests raonament, el debat es centra en tot el que comportaria si no hi fossin les cambres o què passaria si seguissin. Cada debatent dóna la seva opinió, però destaca la reticència de Vives a acceptar els arguments de Franc. Els altres debatens, tot i haver donat el no, parlen d&#039;alternatives i possibilitats davant els pagesos i altres sindicats agrícoles.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=12%2F12%2F80">12/12/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 33m 53s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13959">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa de debats presentat i moderat per Josep Mª Martí. El convidat és el Cap de servei del Departament de Treball de la Generalitat a Tarragona, Anton Borrell.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[PLAÇA MAJOR: DEBAT.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Josep Mª Martí presenta a Borrell perquè faci una valoració a nivell institucional de les eleccions sindicals i del paper de la Generalitat en elles. Martí pregunta si el fet que els traspassos de l&#039;IMAC s&#039;hagin retrassat ha afectat al procés electoral sindical. Borrell explica que la Generalitat estava preparada per rebre els traspassos en unes dates determinades, i òbviament, el retràs farà que els resultats de l&#039;esforç i la planificació de la Generalitat siguin més dolents del que s&#039;esperava. Borrell creu que en les eleccions sindicals, la Generalitat vol jugar un paper escèptic perquè sap que els autèntics protagonistes i els que han de fixar les regles del joc han de ser els treballadors, així que es manté en un pla secundari. Just abans de que l&#039;arxiu finalitzi amb interrupció, Borrel està explicant que s&#039;ha intentat fer difusió de la necessitat de fer les eleccions, però no els han permès fer campanya.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=20%2F11%2F91">20/11/91</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 52s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13958">
    <dcterms:title><![CDATA[Debat, conduït per Francesc Domènech, amb motiu de les eleccions municipals de la ciutat de Cambrils. Els convidats són l&#039;alcalde de Cambrils i candidat a la reelecció, Josep Mª Panissello, i el candidat pel PSC, Josep Mª Vallès.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Domènech presenta l&#039;actualitat política a Cambrils, fa algun apunt sobre la trajectòria dels candidats i pregunta pel balanç de la gestió feta durant aquests quatre anys. Vallès afirma que no s&#039;ha avançat tant ràpid com s&#039;esperava i es volia. Panissello pensa que s&#039;ha avançat tot el que es podia avançar en quatre anys i que s&#039;ha fet una bona feina. El moderador pregunta sobre el pla general d&#039;ordenació urbana de Cambrils que està pendent d&#039;aprovar-se i si serà una solució pel futur de la població. Vallès creu que quan abans estigui en funcionament millor. Penissello pensa que el pla és exessivament teòric i que s&#039;està fent més pràctic evitant divergències. Vallès creu que el pla s&#039;ha de refer perquè ara es basa en els objectius d&#039;un anterior precepte legislatiu. Es parla una estona sobre el pla general, les revisions que se li han fet i els preceptes que conté o que pot contenir. També es tracta el tema del turisme i l&#039;oferta de Cambrils, inclòs els apartament de lloguer. En aquest tema, ambdós candidats es mostren més o menys d&#039;acord. Domènech pregunta sobre possibles pactes en les eleccions, ja que s&#039;hi presenten vuit candidatures. Panissello pensa que ara encara no es pot dir res, però té clar que el poder està en mans dels partits majoritaris. El moderador pregunta si els dos candidats podrien governar junts. Vallès confessa que no li agrada l&#039;equip actual de govern i que, per tant, ja veurà com avancen les coses. Panissello diu li dol la falta de proximitat que ha tingut l&#039;equip de govern. Cap al final del debat els candidats fricionen una mica defensant les seves candidatures, però acaben desitjant el millor pels ciutadans i demanant participació.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=22%2F05%2F91">22/05/91</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 36m 34s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13957">
    <dcterms:title><![CDATA[Tertúlia, moderada per Núria Velasco amb el suport de Josep Mª Àrias, sobre el model de ciutat de Reus que van desenvolupar en un acord anterior l&#039;Alcalde de Reus, Josep Abelló, el representant d&#039;Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Ernest Benach i el portaveu del Partit Popular (PP), Miquel Àngel López Mallol.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[SER Meridionals Notícies]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Àrias pregunta a l&#039;alcalde què és el que no s&#039;ha fet del que en el seu moment es va acordar. Abelló explica que a l&#039;acord es volien marcar unes línies d&#039;actuació globals i que aquestes han estat útils i els han permès reconduir moltes qüestions. Però afirma que volen continuar creant les estructures i infraestructures necessàries per poder estabilitzar els diversos sectors de l&#039;economia local. Per tant, diu, no creu que s&#039;hagin deixat de fer coses. Mallol afirma que es va fer un estudi per la possibilitat d&#039;ampliació del polígon industrial i no s&#039;ha fet quan fer sòl industrial és importantíssim. També, diu, han quedat penjat les millores per l&#039;aeroport de Reus i el tema de la Universitat de l&#039;autovia de Bellissens. Benach es centra en l&#039;aspecte econòmic: crear un organisme de gestió per reactivar l&#039;economia, el tema de la indústria, l&#039;aeroport i el tema de pressupost d&#039;inversió per l&#039;any 1993. Tots els temes corresponen a un acord i, segons Benach, res ha avançat tal com s&#039;havia esperat i planejat. Abelló apel·la a la necessitat de crear un pla estratègic en temes de sòl industrial. El debat es centra en els cinc temes presentats per Benach i l&#039;alcalde defensa el retràs dels projectes i presenta tota l&#039;òrgan de gestió. Escoltem Enric Tricaz amb els esports al minut 41:20 i fins al final, amb una pausa per la publicitat (Hora 14 Esports).]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=26%2F10%2F93">26/10/93</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 49m 14s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13956">
    <dcterms:title><![CDATA[S&#039;acaba el termini de presentació de candidatures a la presidència del Club Natació Reus Ploms. A priori es preveu la presentació de dues candidatures: la de Pitu Casanoves i la de l&#039;entrenador l&#039;hoquei patins Josep Mª Barberà. Al no tenir la possibilitat de realitzar la tertúlia als estudis, Tricaz es dirigeix al Club per fer les dues entrevistes als candidats insitu.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[REDACCIÓ OBERTA: LA TERÚLIA]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Tricaz entrevista a Pitu Casanoves, que explica el procediment de presentació de la candidatura. Casanoves defensa la seva presentació com la última opció que li quedava, ja que ell estava buscant una altra persona de caràcter carismàtic i adequat per la presidència, però tothom li ha respòs que tenia ja massa feina. L&#039;entrevista a Josep Mª Barberà, també feta per Enric Tricaz, busca saber si el Club Ploms necessita la batalla entre els dos candidats o valdria la pena un acord entre dos. Barberà diu que no hi ha batalla i que per davant de tot hi ha els interessos del club. Casanoves diu que la batalla és la competició que comporta presentar una candidatura i res més. Domènech pregunta pels suports de cada candidat. Els candidats parlen dels seus objectius si fossin escollits: socis, instal·lacions, finances, inversions, seccions d&#039;esport, els problemes del club, etc.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=03%2F11%2F97">03/11/97</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 27m 17s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13955">
    <dcterms:title><![CDATA[Debat, conduït per Francesc Domènech, entre els candidats a l&#039;alcaldia de Reus per les eleccions del dia 26 de maig de l&#039;any 1991. Els convidats són Tomàs Gilabert, candidat per CiU, i Josep Abelló, actual alcalde de Reus i candidat del PSC per a la reelecció.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[REDACCIÓ OBERTA: LA TERTÚLIA.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Montse Jarava fa un repàs a la trajectòria d&#039;ambdós candidats i dóna detalls sobre la seva personalitat. Comença el debat parlant de la campanya electoral i del paper que hi han tingut els dos debatents. Es tracta el tema de la implantació d&#039;indústries a la ciutat. Gilabert creu que s&#039;ha de fer una recalificació per tal de tenir sòl urbanitzable destinat a la indústria, ja que és molt important per la prosperitat de la ciutat. Abelló creu que la industrialització seria una cara inversió i que l&#039;esperança és que el primer sòl, dins del poc que n&#039;hi ha, produeixi una regulació en el mercat. Parlen també sobre si s&#039;ha de participar o no en la gestió del Port de Tarragona i de la relació de Reus amb la capital en els projectes que tenen en comú. Gilabert creu que la relació entre les dues ciutats hauria de ser una bona per tenir un major benefici per la ciutadania i que una competència portaria a l&#039;error si s&#039;extralimiten. Parlen de tots els camps en els que podria millorar Reus i els nous projectes que s&#039;han de seguir o començar. Destaca la pregunta de Domènech sobre si Reus és una ciutat cara. Gilabert creu que sí ho és i que una solució seria no augmentar més la pressió fiscal o fer variacions en l&#039;índex de consum. Abelló diu que tot allò que s&#039;ha de pagar és car i que el valor a pagar és sempre relatiu. El debat esdevé força ordenat i tots els temes tractats són rellevants per a l&#039;elecció de govern del municipi.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=22%2F05%2F91">22/05/91</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 49m 42s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13954">
    <dcterms:title><![CDATA[Cara a cara, presentat per Jordi Cartanyà i moderat per Gemma Torrents, sobre la cocapitalitat entre Tarragona i Reus dins el nou model de divisió territorial: les vegueries. Programa especial de l&#039;any 2004.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[PORTES AL CAMP]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Gemma Torrents presenta la intenció de la Generalitat de crear set vegueries per substituir les actuals diputacions. Cartanyà pregunta si aquestes vegueries modifiquerien les circumscripcions electorals. Torrents afirma que sí ho farien en les eleccions al Parlament de Catalunya i parla de circumscripció única, però encara no hi ha proves a efectes pràctics. El tema de les vegueries retorna la vella pugna entre Reus i Tarragona per la capitalitat de la futura vegueria que aplegaria el camp i es parla d&#039;una cocapitalitat. Escoltem l&#039;alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, demanant la cocapitalitat, i l&#039;alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, defensant que Reus no necessita aquesta capitalitat. També escoltem l&#039;opinió del president de la Generalitat, Joan Maragall, opinant que tant Reus com Tarragona tindran el pes que han de tenir en aquesta nova divisió territorial. Comença el debat entre el tinent d&#039;alcalde de l&#039;ajuntament de Tarragona, Agustí Mallol, i el tinent d&#039;alcalde de l&#039;ajuntament de Reus, Eduard Ortiz. Ortiz planteja que tots (ciutats i pobles) han de poder participar en les decisions que afectin al territori, però Reus i Tarragona són les dues grans ciutats d&#039;aquest territori. Mallol, en canvi, defensa que Tarragona sempre ha estat capital i ha de seguir-ho sent de manera inqüestionable i innegociable. Ortiz defensa que Reus només demana participació en les decisions que també l&#039;afecten. Mallol s&#039;aferra a la identitat històrica de Tarragona com a capital. Les posicions són clares i l&#039;argument de cada regidor no canvia al llarg de tot el cara a cara, tractant tot tipus de temes relacionats amb la ciutadania, les eleccions, les necessitats del territori i, naturalment, de les vegueries.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=30%2F12%2F04">30/12/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 46m 37s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13953">
    <dcterms:title><![CDATA[Taula rodona o debat sobre les infraestructures de pàrquings municipals i mercats que han estat gestionades per la Societat AMERSAM a Reus i que recentment han rebut una gran allau de crítiques ciutadanes i polítiques de l&#039;oposició.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[TEMPS DE DEBAT]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Els convidats a la taula són el regidor responsable de les empreses municipals de l&#039;Ajuntament de Reus, Robert Cervé, el portaveu segon del grup de CiU al Consistori, Lluís Tarragó, i el regidor del PP a l&#039;Ajuntament de la ciutat, Miquel Àngel López Mayol. Escoltem l&#039;informe sobre l&#039;actualitat a Reus relacionada amb la Societat AMERSAM realitzada pel cap d&#039;informatius, Francesc Domènech. Un dels objectius de la taula rodona és analitzar la gestió de determinats serveis públics a la ciutat. Primer es debat el pla de pàrquings de la ciutat de Reus i la seva eficàcia tant en infraestructures com en recaptació. Escoltem la opinió de Cervé. Tarragó fa la lectura de CiU envers l&#039;actuació d&#039;AMERSAM: creu que són equipaments necessaris, però la forma i els criteris de plantejament i la gestió han estat erronis. Parla de tots els errors en infraestructura i equipaments de Reus (el mercat, els carrers, l&#039;asfalt, els factors estètics, etc.). Mayol valora des del punt de vista del PP envers AMERSAM: parla de les obres del mercat i critica la seva situació actual, critica la quantitat de parades buides; i també parla de la dificultat de que els pàrquings funcionin i s&#039;arribin a omplir les places. Cervé defensa que els criteris que s&#039;han seguit per les obres es van consensuar en el seu moment amb l&#039;Ajuntament i que, per tant, el problema no és només d&#039;AMERSAM. A partir d&#039;aquí es tracten tot tipus de projectes, obres, accions, pactes, inversions i detalls d&#039;infraestructures de la ciutat, que generen la resta del debat, sempre centrant-se en els pàrquings (de la plaça de les Oques i de Baluard) i el mercat de Reus (Central).]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=06%2F05%2F92">06/05/92</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 40m 28s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13952">
    <dcterms:title><![CDATA[Debat entre el cap de llista de Convergència i Unió, Josep Mª Pujals, i el cap de llista del Partit Socialista de Catalunya, Josep Abelló, amb motiu de les eleccions autonòmiques de l&#039;any 1992.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Les dues forces majoritàries a Catalunya destaquen que tenen, dues visions diferents però que destaquen la necessitat de treballar de forma conjunta en alguns temes. Parlen de la superació de la crispació entre les dues forces polítiques. La presentadora o conductora els pregunta sobre l&#039;existència d&#039;algun pacte polític. Els candidats ho neguen, però afirmen que hi ha una bona relació i educació. La moderadora els pregunta què cal fer per millorar la situació de les terres que estan passant per greus problemes econòmiques (Tortosa, Terra Alta, el Montsià, les Terres de l&#039;Ebre, etc.). Abelló destaca que cal una reactivació de les comarques amb problemes, que ara tenen un creixement més lent, a través d&#039;un pla de desenvolupament. Pujals pensa que ja s&#039;està fent feina creant polígons industrials en aquestes terres perquè es pugui produir el desenvolupament i una diversificació de la implantació territorial de la indústria perquè la riquesa arribi a tot arreu. A partir d&#039;aquest tema, Abelló respon que aquests polígons no estan acabats i Pujals segueix defensant que la majoria si ho estan. Amb aquest àmbits els candidats debaten una estona demostrant més desavinències. Pujals criticava el model de ciutat que esta fent el senyor Abelló en la alcaldia de Reus i la moderadora pregunta per això al candidat del PSC. Pujals diu que desitja que Reus segueixi tenint un paper de lideratge però en més camps del que té ara. El debat comença molt respectuós i estan d&#039;acord amb molts aspectes, però a mesura que avança el debat la fricció entre els candidats augmenta. A l&#039;últim, els candidats no demanen el vot, però sí fan una crida a la participació.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=19%2F03%2F92">19/03/92</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 36m 26s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13951">
    <dcterms:title><![CDATA[Debat especial, conduït per Josep Mª Martí, per celebrar que fa dos anys de la instauració dels ajuntaments democràtics a Catalunya.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;objectiu es fer un balanç d&#039;aquest dos anys parlant amb l&#039;alcalde de Reus, Carles Martí, l&#039;alcalde de Valls, Pau Nuet i l&#039;alcalde de Tarragona, Josep Mª Recassens. Recassens remarca que, tot i l&#039;alegria, al 1979 van portar temps molt difícils perquè es va haver de fer un aprenentatge de democràcia, que fins aleshores no havien conegut. A més a més, no hi havia projectes i se n&#039;havien de fer en tots els camps buscant finançament adequat. Tot plegat, segueix Recassens, retardava la democràcia a la pràctica i dificultava dur a terme una política municipal constructiva. Nuet reafirma aquest complicat aprenentatge democràtic, però diu que una de les millors coses que ha portat la democràcia és la major implicació dels ciutadans en el govern del municipi. Martí creu que per ara estan treballant bé, però que no està del tot satisfet amb els resultats perquè no s&#039;han pogut desenvolupar tots els projectes que s&#039;havien pensat. Tot i això, diu que està orgullós dels seus esforços i que seguiran esforçant-se. Els alcaldes expliquen quina és la situació de les seves respectives ciutats: les obres, les agendes municipals, les festes, els pressupostos, els objectius, etc. L&#039;última part del debat posa sobre la taula els principals problemes de cada municipi. Per Recasens, el principals problemes de Tarragona són l&#039;aigua i el pla general de pàrquings. Per Nuet fan falta més tasques de bona gestió i els problemes humans. Per Martí el principal problema també és l&#039;aigua i coordinar l&#039;hospital amb la facultat de medicina.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=03%2F04%2F81">03/04/81</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 31m 36s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13950">
    <dcterms:title><![CDATA[Darrer capítol de La Cuina a la Ràdio, amb Quim Font i Yolanda García. Programa especial on periodistes i tècnics de Ràdio Reus són els convidats i expliquen receptes de cuina.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA CUINA DE LA RÀDIO]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Cadascú explica una recepta. Mestre anomena l&#039;arròs de pagès i explica com es cuina amb els ingredients i els passos convenients. Baiges agraeix a la seva mare l&#039;assessorament cuiner que sempre li ha donat i explica la recepta de les albergínies farcides. Àngel Palau explica els macarrons d&#039;estiu amb salsa d&#039;anxoves. Tricaz explica l&#039;elaboració d&#039;un puré de patata amb llet i farciment que ell anomena &quot;tricacià&quot;. Àrias explica un postre fred a base de galetes, mantega, cafè i llet.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+2000">ca. 2000</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 16m 06s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13949">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de personatge, realitzada per Josep Lluís Carod, a l&#039;escriptor, historiador i doctor Salvador Rovira. El programa es defineix com un diàleg obert per descobrir tots els aspectes de la personalitat del convidat.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[CONVERSES A LA NIT]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[No escoltem la introducció del programa. Sentim a Rovira parlant dels origens de la seva família, tarragonina però traslladada i molt vinculada a Altafulla. El convidat parla de la seva influència familiar d&#039;idees catalanistes i republicanes. Parla dels seus records durant els estudis primaris i universitaris. Rovira parla de la seva primera publicació: &#039;Tarragona del Trienni Liberal&#039; i de la seva obra més important que fa referència a la desamortització de les comarques de Tarragona. Un dels temes que fa de fil conductor durant gran part de l&#039;entrevista és la importància de la història d&#039;un poble i la rellevància que té el fet de recorda-la i difondre-la.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=06%2F03%2F80">06/03/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 29m 35s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13948">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de personatge, realitzada per Josep Lluís Carod, al sindicalista i militant de Comissions Obreres i del Partit Socialista Unificat de Catalunya Josep Estrada. El programa es defineix com un diàleg obert per descobrir tots els aspectes de la personalitat del convidat.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[CONVERSES A LA NIT]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;entrevista comença tractant els origens familiars i geogràfics del convidat. Estrada parla de la seva dedicació al futbol, amb l&#039;Atlètic de Marbella a la tercera divisió. També va jugar amb el Reus Deportiu i parla una mica sobre l&#039;experiència. Carod pregunta per l&#039;origen d&#039;Estrada en l&#039;interès pel món de la política. El convidat explica que sempre ha cregut en la justícia social, considerant-se d&#039;esquerres i creient en la lluita contra de la diferència de classes. Explica com va militar al PSUC de Catalunya a partir de l&#039;any 1973. L&#039;entrevistat també explica algunes altres experiències laborals que ha tingut. Parla d&#039;algunes reformes, vagues, manifestacions… Relacionant-ho amb el moviment sindicalista i amb els seus objectius. Destaca la pregunta de Carod a Estrada sobre si l&#039;entrevistat pensa aprendre a parlar català algun dia. Estrada confessa que se li esdevé molt difícil i confessa que li dificulta aconseguir feina a Catalunya.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=08%2F05%2F80">08/05/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 30m 56s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13947">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de personatge, realitzada per Josep Lluís Carod, a l&#039;escriptor i polític català i catalanista Josep Mª Poblet. El programa es defineix com un diàleg obert per descobrir tots els aspectes de la personalitat del convidat.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[CONVERSES A LA NIT]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[No escoltem la introducció del programa. Sentim a Poblet parlant de la seva família i, sobretot, del seu pare. També parla sobre el seu poble, Montblanc, i sentim com, a mode d&#039;anècdote, explica amb orgull l&#039;arribada d&#039;il·lustres catalans a Montblanc, abans de la guerra, quan el municipi estrenava al teatre obres catalanistes que estaven prohibides. Poblet narra capítols de la seva vida destacant alguna experiència, a més d&#039;intentar respondre les preguntes de Carod. Explica, per exemple, que per no estudiar una carrera a Reus, se&#039;n va anar a aprendre a una drogueria de Barcelona. A Barcelona contactà amb el món cultural del teatre i començà a interessar-se per la política i l&#039;Esquerra Republicanà de Francesc Macià. Explica la seva experiència en dramatúrgia a Madrid i la seva experiència a Montblanc durant la guerra. A Montblanc fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla. Durant la guerra civil fou secretari del president del Tribunal de Cassació de Barcelona, gran amic seu i montblanquí com ell, Josep Andreu i Abelló. En acabar el conflicte, el 1939, s&#039;exilià a França, Cuba i finalment Mèxic. Fou un escriptor prolífic: escrivint biografies, narracions, assaigs i col·laboracions de premsa. Durant l&#039;entrevista, Poblet confessa que admira i s&#039;inspira en Antoni Rovira i Virgili.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=10%2F04%2F80">10/04/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 26m 56s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13946">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de personatge, realitzada per Josep Lluís Carod, amb el polític català Anton Borrell. El programa es defineix com un diàleg obert per descobrir tots els aspectes de la personalitat del convidat.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[CONVERSES A LA NIT]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Carod pregunta a Borrell pels records de la seva vida: l&#039;escola, els professors, els companys, la família, etc. Borrell parla del patiment que li va causar la repressió política. També explica els moments en els que va formar part del Consell de l&#039;Administració, la seva presència a la Generalitat i a la revista intercomarcal Mestral, incloent els enfrontaments entre Tarragona i Reus relacionats amb la pròpia revista intercomarcal. De la seva biografia destaca que va formar part de Convergència Socialista de Catalunya i va seguir al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) sent nomenat el 1980 Cap del Servei Territorial del departament de Treball, i a les eleccions de 1982 va anar de numero 1. L&#039;alcalde Carles Martí Massagué, de 76 anys, va deixar el lloc, que va ocupar Borrell el 1983 que llavors va deixar el seu càrrec a la Generalitat.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=14%2F03%2F80">14/03/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 30m 40s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13945">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de personatge, realitzada per Josep Lluís Carod, a l&#039;advocat i dirigent d&#039;Esquerra Catalana dels Treballadors (Catalunya Nord) Miquel Mayol. El programa es defineix com un diàleg obert per descobrir tots els aspectes de la personalitat del convidat.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[CONVERSES A LA NIT]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Mayol va ser una de les persones més representatives del moviment polític catalanista d&#039;esquerra de la Catalunya Nord. Carod pregunta sobre els antecedents familiars del convidat, on va estudiar, on va viure, quin paper polític va esdevenir en el moviment catalanista, com va actuar dins el Grup Cultural de la Joventud Catalana, com va ser la seva experiència de presentar-se a unes eleccions (març de 1973), etc. Mayol parla també de la situació actual del català a la Catalunya nord i de quins han de ser els nous objectius pels moviments catalanistes, tant del nord com del sud de la nació.<br />
<br />
Miquel Mayol i Raynal (nascut a Perpinyà, l&#039;11 d&#039;agost de 1941) és un advocat i un dels polítics catalanistes més coneguts a la Catalunya Nord. Va estudiar dret a París, Montpeller i Alger abans de ser advocat a Nantes i a Perpinyà. El 1968, any del seu retorn a Perpinyà, es va adherir al Grup Cultural de la Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié. El 1970 va fundar el Comitat Rossellonès d&#039;Estudis i d&#039;Animació, que es va convertir després en l&#039;Esquerra Catalana dels Treballadors (E.C.T.), primera expressió política moderna de l&#039;esquerra catalanista a la Catalunya del Nord. El 1999, va integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya.<br />
<br />
Arran de les eleccions europees, aquell mateix any, aquesta formació política va obtenir un diputat en coalició amb Eusko Alkartasuna. El juny de 2001 fou Miquel Mayol qui ocupà aquest càrrec.<br />
<br />
Serà substituït posteriorment per l&#039;eivissenc Bernat Joan i Marí, el 2004.<br />
<br />
Miquel Mayol ha participat activament a la majoria d&#039;iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya del nord, com per exemple la Universitat Catalana d&#039;Estiu, la Bressola, l&#039;Escola Popular Catalana o la realització de la Porta dels Països Catalans.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=24%2F04%2F80">24/04/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 30m 33s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13944">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de personatge, realitzada per Josep Lluís Carod, a Rafael Nadal i Company (Palma de Mallorca, 1917), polític mallorquí establit a Catalunya. El programa es defineix com un diàleg obert per descobrir tots els aspectes de la personalitat del convidat.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[CONVERSES A LA NIT]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Nadal explica la seva vida política i la seva trajectòria. Treballà com a advocat i professor d&#039;EGB, fou militant del PSC-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1979 i va ser escollit senador per la província de Tarragona, càrrec que va repetir a les eleccions generals espanyoles de 1982. El 1983 fou advocat dels encausats pels fets del càmping Els Alfacs. Nadal explica la seva activitat actual al Senat de Madrid. També es llencen preguntes de caire més personal com el sou que cobra Nadal des del Senat o el cas que el seu fill sigui militant de CiU.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=15%2F05%2F80">15/05/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 35m 14s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13943">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa, conduït per Eleuteri Acosta, basant en l&#039;actualitat empresarial: iniciatives empresarials, innovacions, emprendories, etc. Aquest programa està dedicat a la CEPTA (Confederació Empresarial de Tarragona). Posteriorment, escoltem una altra edició del programa basat en les dones emprenedores.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[EL CONSORCI EMPRESARIAL]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escoltem els serveis informatius per Gemma Torrent. Comença el programa al minut 11:15. L&#039;espai es divideix en 4 seccions: el protagonista, l&#039;empresa, la lliçó de 5 minuts i el club vintage. Els protagonistes del programa del 4 de novembre són Sebastià Cabré, president de la CEPTA (Confederació Empresarial de Tarragona), Ignasi Puig, secretari general de la CEPTA, president d&#039;estudis econòmics i paissatgista, i Rafel Totai, membre del comitè executiu de la CEPTA i president del gremi de vendors de mobles. Els convidats defineixen què és la CEPTA i quina és la seva funció com a conjunt d&#039;empreses i confederació. Expliquen que CEPTA aglutina i representa els interessos dels empresaris i els defensa davant les institucions, a més d&#039;ajudar als emprendedors. CEPTA es basa en 3 pilars bàsics: informació, formació i comunicació. També parlen dels cursos de preparació que ofereix la CEPTA. La secció de la lliçó de 5 minuts la ofereix Sebastià Cabré, que basa el discurs en l&#039;empresa CEPTA. Per la secció del club vintage es contacte telefònicament amb el delegat de la companyia aèrea JAPA Lois Express. El programa del dia 25 de novembre es basa en les dones emprendedores. Les convidades són Rosa Flaqué, directora de màrqueting de la Fleca Flaqué, i Anna Tarragona, gerent d&#039;ADHOC (sostenibilitat ambiental). Les dues entrevistades expliquen què han estudiat, en quins àmbits han treballat i què volen fer en el futur. Les dues estan d&#039;acord que l&#039;estudi o carrera no marca la línia laboral de la resta de la vida, sinó que treballar dur és la base del futur i no sempre es treballa del que s&#039;ha estudiat. Parlen també de la presència de les noies en l&#039;àmbit empresarial. Escoltem el tall enregistrat de Francisco Javier Landa, director de la Oficina Salidas Profesionales de la Universitat de Navarra, que parla de l&#039;objectiu d&#039;aquest oficina i l&#039;ajuda a la formació empresarial. Per la secció de &#039;La lliçó de 5 minuts&#039;, Acosta contacta amb Josep Mª Cabré, gerent del Patronat municipal de Comerç i Turisme de Reus, que informa sobre la celebració del dia de Reus al Port Aventura, per la qual cosa s&#039;establirà un dia en què els reusencs tindran un 60% de descompte. Per la secció del club vintage, el presentador contacta amb Felipe Botalla, que informa sobre les tendències en els executius.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=04%2F11%2F03">04/11/03</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[1h 39m 57s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13942">
    <dcterms:title><![CDATA[ELS 40 EN CONCERT]]></dcterms:title>
    <dcterms:title><![CDATA[Concert dels 40 principals al Parc de Sant Jordi de Reus l&#039;any ¿?¿?.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escoltem els grup Revólver, Rebeldes, OBK, i als cantants Paco Arango i Santiesteban. Al minut 43:45 comença el concert de SAU amb Carles Sabater i Pep Sala.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=%3F">?</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[1h 18m 31s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13941">
    <dcterms:title><![CDATA[Concert de Marta Sánchez, de l&#039;any 2004, des de la Plaça de Toros de Tarragona.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escoltem una part del concert de Marta Sánchez, de l&#039;any 2004, des de la Plaça de Toros de Tarragona.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=23%2F07%2F04">23/07/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[1h 15m 32s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description></rdf:RDF>
