<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/">
<rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14000">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al president de la mostra de teatre, Joan Carles Sánchez.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;entrevista és amb motiu de la celebració del Gran Festival del Teatre Escolar al col·legi la Salle de Reus. El festival és una mostra de teatre que comprèn nombroses activitats que es duran a terme des d&#039;abril fins al juny. La mostra celebra el seu 25è aniversari. Sánchez explica que sempre ha cregut en el teatre i en els beneficis que porta als estudiants i és per això que els mestres hi posen tot el seu esforç en fer que el festival funcioni. Afirma que els nens volen fer teatre, als pares els hi agrada i les entitats subvencionen, però al darrere hi ha la voluntat ferma de tants docents que creuen que el teatre és molt important. El president explica que aquest any participaran gairebé 900 nens i nenes i es calcula que es rebran uns 4.500 espectadors. La mostra va néixer el teatre la Salle, després va anar al Bartrina i ara ha tornat a la Salle. Actuen joves d&#039;educació especial, d&#039;ESO, de BAT de cicles formatius, els centres d&#039;educació i primària… Fins i tot la llar d&#039;infants la ginesta amb alumnes de 3 anys. Pot participar tot l&#039;àmbit no universitari, explica Sánchez. Aquest any es representaran gairebé 40 obres diferents. Baiges pregunta per les activitats que hi hauran a més de les representacions i Sánchez destaca el dia 2 de juny, quan s&#039;estrenarà un musical amb la col·laboració d&#039;algunes escoles de dansa de Reus. Tot es desenvoluparà al Teatre la Salle excepte el 2 de juny que serà al Fortuny.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=12%2F04%2F05">12/04/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 17m 36s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13999">
    <dcterms:title><![CDATA[Josep Baiges entrevista a l&#039;actriu Mont Plans, amb motiu de la representació al Teatre Fortuny de l&#039;obra &quot;Ja en tinc 30&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Plans confessa que està enamorada del Reus i dels seus dos teatres principals (Bartrina i Fortuny). Amb l&#039;obra, l&#039;autor de volia desminitificar la crisi dels 30 anys, explica Plans. L&#039;actriu diu que &quot;Ja en tinc 30&quot; és una obra còmica amb matisos de la ironia de Woody Allen. El text de l&#039;obra es va presentar al Premi Fundació Romea i va quedar primera. L&#039;autor és Jordi Silva i &quot;Ja en tinc 30&quot; és la seva primera obra. Parla del repartiment: dels actors i de les seves edats. Destaca la joventut global de l&#039;obra. Baiges pregunta com li ha anat treballar amb gent tan jove diu que és gent molt professional i perfeccionista. Diu que s&#039;ho ha passat molt bé. L&#039;últim minut Mont fa la &quot;falca&quot; o publicitat sobre l&#039;obra. L&#039;essencial del missatges és que diu que tothom s&#039;hi reconeixerà i s&#039;ho passarà bé.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=19%2F01%2F05">19/01/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 13m 31s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13998">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Joan Ramon Mestre a Àngels Vinuesa i a Josep Marquès. Vinuesa acaba d&#039;escriure la biografia de Marquès anomenada &quot;Seres de Luz&quot; a partir d&#039;una sèrie d&#039;entrevistes realitzades al llarg de sis mesos.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;objectiu del llibre era parlar sobre tot el que fa Marquès en relació amb el món del mèdium i les incògnites del &quot;món del més enllà&quot;. Marquès explica que últimament ha vist molts programes sobre el mèdium i no està conforme amb què i com ensenyen les coses. Diu que té molta fe en Jesús i es dedica a ajudar a la gent. Amb el llibre vol explicar què es pot fer i el que la gent pot veure i, de passada, desemmascarar la gent que, segons Marquès, vol fer perdre la fe. El mèdium explica que és fruiter però que també treballa amb els &quot;éssers de llum&quot;: &quot;Quan algú em fa una pregunta responc gràcies a la resposta que em donen els éssers de llum: sóc un curander espiritual&quot;. Diu que treu energies negatives de la gent i no juga amb el cos. Vinuesa explica com es va desenvolupar la biografia. Explica que Marquès li va proposar de que ell entrés &quot;en trànsit&quot; i que ella fes preguntes a l&#039;esperit i Marquès respongués en el seu nom. Asssegura que el llibre s&#039;ha fet sol. Afirma que l&#039;experiència ha estat molt positiva i que no ha tingut por. Marquès acaba dient que les persones haurien de ser més responsables i pensar en positiu. Vinuesa pensa que el llibre el pot llegir qualsevol persona. Marquès opina que al lector se li obrirà una llum o donarà respostes a dubtes i moments de la seva vida complicats: el llibre és una ajuda.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=23%2F03%2F04">23/03/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 17m 37s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13997">
    <dcterms:title><![CDATA[Josep Baiges entrevista a Mª Teresa Iglesia, dona d&#039;Eduard Toda Oliva, nét d&#039;Eduard Toda Güell.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Iglesia parla del records que tenia el seu marit del seu avi, explica les visites que van fer a Poblet, lloc on el seu marit va passar moltes temporades amb el seu avi, parla del que sap de la personalitat que tenia Eduard Toda Güell i de la seva relació amb les obres de Gaudí, etc. És una entrevista breu que ofereix un testimoni més del que va ser la vida del diplomàtic, arqueòleg, egiptòleg i sinòleg català, Eduard Toda.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=14%2F01%2F05">14/01/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 04m 01s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13996">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al president de la Junta dels Xiquets de Reus, Roger Juanpere Boronat.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Assamblea la setmana anterior als Xiquets de Reus. Aprovats tots els projectes. Juanpere explica que l&#039;entitat ha aconseguit estabilitat i hi ha ganes per fer coses noves. Quan l&#039;any 1994 va entrar als Xiquets de Reus, diu Juanpere, era per fer castells, però quan va arribar la candidatura del 2001, i per ser un dels instigadors, li va tocar presidir la colla. Parlen dels reptes que es proposa la colla. Juanpere afirma que el repte principal és créixer. Manca gent i quan més gent millor. Actualment (2004) són 125-130 persones i Juanpere diu que en necessitarien 50 més. El president explica que si afavoreixen que hi hagi més caliu casteller es podrà arribar a una normalitat, ja que ara encara són una colla jove i el que es vol és aconseguir un cert grau de maduresa. L&#039;objectiu ara, diu, és fer el 4 de 8 amb més solvència i seguir amb la línia del 2 de 7.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Febrer+2004">ca. Febrer 2004</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 12m 49s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13995">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a la jove poeta Jordina Oliva, amb motiu de la presentació del seu llibre &quot;Mirada Nua&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;entrevista comença per parlar del paper que han tingut els pares de la Jordina en tot el que ha passat. La poeta parla de sinceritat, respecte i suport. Baiges pregunta pels seus poetes de referència i del paper de Xavier Amorós en la vida de Jordina també com a poeta i referent. Parlen de com va començar tot i de l&#039;inici de la dedicació de Jordina per la literatura. Ja llegir molt quan era petita i va començar en poesia i a presentar-se en concursos de Sant Jordi a l&#039;Institut. &quot;Mirada Nua&quot;, el llibre que acaba de publicar, expressa sentiments que Jordina ha viscut però que, diu, en el fons tothom ha viscut, ja que pensa que tots reaccionem d&#039;una manera semblant. El llibre va acompanyat d&#039;un CD, en el que una veu recita els versos acompanyada de música. Parlen que de poesia cada vegada se&#039;n llegeix menys i que de poetes novells no n&#039;hi ha. Per últim, destaquen l&#039;inspiració, al que la poeta respon que sempre pot escriure, però dependrà del seu estat d&#039;ànim i de les ganes que en tingui. Finalment, fa referència a la música i la natura, que diu que sempre ajuden a donar forma i musicalitat a la poesia.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=22%2F04%2F05">22/04/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 17m 28s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13994">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Francesc Domènech al president de la Generalitat, Jordi Pujol.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Tota l&#039;entrevista envolta la situació de la província de Tarragona i l&#039;acció de la Generalitat sobre aquesta. Es parla de la inauguració de la multifactoria o planta química construïda al polígon industrial de Tarragona. Pujol assegura que el nivell de vida i l&#039;economia de Tarragona en general està molt bé i progressa adequadament. També es parla de la nova factoria que Nissan pretén construir a Catalunya. Domènech pregunta al president on demanarà la Generalitat que s&#039;instali la factoria. Pujol afirma que no se sap segur ni si la factoria Nissan vindrà a Catalunya o al Regne Unit, però que si decidís venir aquí la Generalitat sol·licitaria que s&#039;instal·lessin al sud del Vendrell. Davant de les queixes que ha rebut la Generalitat sobre que el govern català no ajuda a la província de Tarragona, el president comença a anomenar tots els projectes en els que la Generalitat ha participat i diu que gràcies a ella s&#039;ha pogut crear molt de benefici per afavorir el desenvolupament de les comarques. Domènech pregunta sobre la crisi dels pagesos productors de l&#039;avellana. El president afirma que aquest problema sempre ha estat una competència del govern central tot i que creu que la Generalitat ha ajudat a que la crisi no sigui tan greu: &quot;...hem pressionat el govern central i s&#039;han aconseguit moltes coses… Ens interessa que es resolgui el tema de la pagesia&quot;. Parlen també de la decisió del Tribunal Suprem sobre la modificació de límits entre Salou i Vila-seca. Pujol diu que aquest tema no és tema ni preocupació de la Generalitat. Tracten el tema de l&#039;inversió en línies de busos de Salou i Vila-seca per salvar el turisme i superar la crisi. Parlen també de les queixes de la Conca de Barberà i de Forès en contra del Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, que preté convertir el terme municipal en abocador de residus. Pujol diu que el contracte no sha signat encara.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=29%2F06%2F90">29/06/90</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 26m 04s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13993">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista que forma part del magazine &quot;El Terrat&quot;. Andreu Buenafuente presenta el programa i entrevista al president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-seca, Joan Maria Pujals. El que l&#039;anomenen &quot;Padrí&quot; és Santi Nolla.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[EL TERRAT.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;entrevista es centra en la vida laboral de Pujals. Les preguntes són sobre els municipis de la diputació, les tensions o la tranquilitat que es viuen últimament, la situació de les comarques de Tarragona, etc. El president afirma que sovint hi ha dificultats a l&#039;hora de travar bé la conjunció de tots els factors dels diferents municipis i territoris de la diputació, però que no paren de treballar perquè tot funcioni amb normalitat. També pregunten per Reus, al que l&#039;alcalde respon que és un municipi del que destaca la vida col·lectiva i la capacitat de conviure amb tots els pobles de la rodalia. Una de les preguntes destacades és si l&#039;alcalde creu que arribarà a ser conseller, al que respon que mai se sap, però que ara està molt bé i té molta feina. Es parla també dels objectius de la diputació i de les metes aconseguides, del pressupost de la diputació i fins i tot de les peticions de subvencions que pot arribar a rebre la diputació. Després es parla de la Platja de la Pineda com a destinació turística i dels projectes per seguir generar riquesa sense malmetre el medi. Un dels últims temes tractats en l&#039;entrevista és el de les properes eleccions a Vila-seca, per les que Pujals es torna a presentar com a candidat a l&#039;alcaldia.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Abril+1991">ca. Abril 1991</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 31m 36s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13992">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista a l&#039;arxiver de l&#039;Arxiu Municipal de Reus, Ezequiel Gort, amb motiu de la publicació del primer volum del recull i anàlisi dels pergamins històrics de la ciutat.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[S&#039;ha presentat el primer volum dels catàlegs de l&#039;arxiu municipal de Reus. Ezequiel Gort, arxiver municipal, explica que l&#039;Arxiu conté 286 pergamins, entre els quals hi ha els primers documents que parlen de la ciutat de Reus (1297). El primer document data del 1020 i fa referència al comptat d&#039;Osona, que correspon a l&#039;actual pantà de Sau. El catàleg es titula &quot;Sia de tots conegut…&quot;. El primer document que parla de Reus és de l&#039;any 1154, però l&#039;Arxiu no en té l&#039;original, sinó una còpia de 1349. El primer document original que tenen que parla de Reus és del 1165. Aquest document és un contracte sobre una coplantació de vinya en la que el propietari d&#039;unes terres dóna a un pagès una part de la terra perquè hi planti vinya a canvi de repartir-se els beneficis. Del segle XII i XIII gairebé tot és en llatí. El primer document que guarda l&#039;Arxiu en català és del segle 1330, en pergamí, i és una reunió de veïns que discuteixen per on han de fer passar un camí. Els primers documents parlen de Reddis i de Reds, que és el nom original de Reus. El nom de Reus no apareix escrit en un document fins el 1260-70. Reddis o Reds és la llatinització de Reus. No és un treball d&#039;investigació, sinó que és una catalogació  dels documents fent-ne una lectura per treure&#039;n les dades bàsiques i saber el què hi ha per posar-ho al catàleg. S&#039;ha d&#039;informar, explica Gort, no de la història de Reus, sinó de les dades que hi ha disponibles a l&#039;Arxiu. Tot plegat facilita l&#039;accés a la investigació, doncs. Parlen d&#039;algunes descobertes curioses com que hi ha un document que parla de l&#039;hospital de Reus quaranta anys abans del que crèiem que era la data de fundació o dades demogràfiques del segle XIV. El títol de l&#039;obra prové del fet que molts pergamins començen amb aquesta frase. Van pensar que seria una frase representativa de tots els documents i que alhora reflectís l&#039;objectiu de la creació del catàleg. Aquest catàleg és un primer volum que va des de l&#039;any 1020 fins l&#039;any 1350 perquè esperar a analitzar tots els pergamins tardaria mínim sis anys. S&#039;ha decidit, doncs, publicar per capítols.<br />
<br />
<br />
Sia de tots conegut… 1, 1020-1350 : catàleg dels pergamins de l&#039;Arxiu Municipal de Reus]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Abril+2004">ca. Abril 2004</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 13m 43s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13991">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista telefònica a l&#039;ex president de la junta del Club Bàsquet Valls, Albert Girona.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Premi a la directiva actual. Parla dels jugadors de l&#039;equip. Financiació de 25 milions per jugar a la LEB, que és, com diu Girona, l&#039;antesala de l&#039;ACB. En finalitzar la temporada 2003-2004 assolí l&#039;ascens a la lliga LEB (Liga Española de Baloncesto). Actes per a la celebració, com l&#039;oferiment del títol de la Mare de Déu de la Candela.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Maig+2004">ca. Maig 2004</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 06m 17s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13990">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista a una de les responsables de la biblioteca de Xavier Amorós i partícep de la publicació de  l&#039;adaptació de la llegenda de l&#039;aparició de la Mare de Déu davant la pastoreta en un llibre infantil anomenat &quot;La Pastoreta i la Mare de Déu&quot;, Cristina Garreta.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Garreta explica que la història de l&#039;aparició de la Mare de Déu davant la pastoreta era una història prou bonica per fer-ne una versió pensant en els nens. La presentació del conte ha tingut molt èxit. Garreta ens explica com van presentar els textos adaptats i com van aconseguir unes bones il·lustracions de Cristina Losantos Sistach. Parlen també de la presentació del llibre, que es va fer el dia 21 de setembre d&#039;aquest any 2004 a la biblioteca Xavier Amorós, amb la lectura de Cori Bach.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=23%2F09%2F04">23/09/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 10m 38s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13989">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista a Armand Font, membre de la Confraria de Sant Just i Pastor o Confraria dels comerciants.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El tema de l&#039;entrevista es la celebració de la Solemne Processó del Prendiment. La màxima preocupació d&#039;Armand Font és el temps, ja que considera que seria una malapassada que malbaratés tot el treball fet fins ara. Font explica que la seva confraria va néixer dels gremis de la ciutat i que és per això que els seus estandarts els porten botiguers de Reus. Confessa que les grans franquícies perjudiquen a la confraria, ja que l&#039;objectiu és que els estandarts els portin aquells establiments emblemàtics que formin part de la història de Reus. Fa vuit anys que van recuperar la processó del Dimecres Sant o la Solemne Processó del Prendiment i estan fent el possible per augmentar el nombre de participants. Dimecres Sant era el dia més fluix de la processó de Reus i volien reviure&#039;l i fer-la més participativa convidant colles d&#039;armats de la comarca per poder fer una processó oberta i que pogués participar qui volgués de la província. L&#039;objectiu és fer popular aquest processó. Diu Font que calculen que aquest any hi participaran unes 150 persones aproximadament. Actualment és una processó consolidada.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=23%2F03%2F05">23/03/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 11m 06s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13988">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al periodista, fotògraf, publicista, actor i escriptor reusenc Jordi Folck, amb motiu de la publicació del seu nou llibre &quot;El manuscrit de les bèsties&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Folck fa una reflexió inicial sobre la pèrdua de lectura de contes als nens per culpa de les noves tecnologies. Parlen de llibres, com El Código Da Vinci, que semblen pel·lícules i no literatures. &quot;El manuscrit de les bèsties&quot; és premi Barcanova de gènere fantàstic i per la literatura infantil. L&#039;escriptor afirma que tot el que escriu és de gènere fantàstic. Explica que el llibre li va ser molt fàcil d&#039;escriure i que les paraules li sortien soles. Parla de com es financien els escriptor i confessa que tan sols es queden un 10% del preu de venta de cada llibre i que, per tant, el finançament real es troba en els premis literaris. Explica els seus llibres preferits que són l&#039;Alícia al País de les Meravelles, Peter Pan i La història interminable. Destaca el fet que molts dels seus contes provenen dels somnis de l&#039;autor. Folck descriu &quot;El manuscrit de les bèsties&quot; com molt fàcil llegir i molt cinematogràfic, ja que l&#039;ha escrit com si fos un guió de cinema. Folck es descriu a si mateix com un home molt disciplinat que cada dia de 8:30 a 14:00 escriu i a la tarda investiga, perquè l&#039;apassiona la feina que fa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=30%2F11%2F04">30/11/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 19m 40s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13987">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a la prefecta de la Congregació Mariana de Reus, Esther Pere.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Pere explica que l&#039;any anterior (2000) la congregació va fer 75 anys i per celebrar-ho va organitzar un curs de passebres i diorames. La prefecta diu que va anar tan bé que aquest anys els que van participar l&#039;any passat volen que es torni a fer el curs i és per això que presenten un nou curset, més pràctic, per aprendre a construir diorames amb els millors mestres passebristes de la ciutat. Pere explica que ara comença a haver-hi gent jove que fa diorames, però que aquesta feina implica tenir traça, paciència,  temps i espai. El curset és gratuït i es fa els dies el 3, 10, 17 i 24 de novembre de 20:15-22:00.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=01%2F11%2F01">01/11/01</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 6m 32s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13986">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista al mossèn Estanis Figuerola, amb motiu de la novena representació a Reus de la Miscelànea poético musical el dissabte dia 19 de març de l&#039;any 2005, dia anterior al Diumenge de Rams.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El mossèn explica l&#039;origen, el desenvolupament i el contingut d&#039;aquest recital poètic i destaca com la Real Congregació de la Puríssima Sang el va &quot;adoptar&quot; per convertir-lo en un muntatge itinerant representat en cada esglèsia i parròquia de Reus. Explica que en cada parròquia procuren integrar elements propis de la mateixa. L&#039;objectiu és que sigui una visió d&#039;elements no del tot definits perquè no identifiquem els elements sinó que ho percebem per fe i amb la perspectiva de cadascú. El recital està format per poesies enriquides amb elements propis de la Setmana Santa de la ciutat de Reus. Destaca també el concert que farà una &quot;cantaora&quot; de saetes perquè ensenyi la seva manera d&#039;expressar la devoció popular, i també els concerts de música clàssica com algun rèquiem. Per últim, parla de la recopilació de material que s&#039;ha realitzat per les poesies exposades i la preparació de composicions pròpies del mossèn.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=17%2F03%2F05">17/03/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 14m 41s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13985">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al president de l&#039;Associació Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona, Enric Espasa, amb motiu dels Tres Tombs de Reus de l&#039;any 2005.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Espasa destaca que dins dels actes de commemoració dels 150 anys de la Guàrdia Urbana de Reus, el cos participa en els Tres Tombs el diumenge 3 de març. Una patrulla de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Reus encapçalarà la comitiva de cavalls i carruatges i, a les 14:00 h, la Guàrdia Urbana Muntada de Barcelona farà una exhibició al camí del Roquís. El president parla també de tota la programació preparada per aquests Tres Tombs, inclosa la rua, els balls de gegants, els espectacle d&#039;animació infantil, el repartiment de caramels, l&#039;oferiment de coca als participants de la rua, etc. Espasa destaca que amb motiu del quart centenari de la publicació del Quixot, i dins dels actes dels Tres Tombs, es realitza un concurs en el que es reparteixen qüestionaris als ciutadans preguntant-los sobre el Quixot. El premi és una samarreta exclusiva. Espasa explica quanta gent es mobilitza per aquesta festa: la junta (10 persones) dels Amics del Cavall, tots els socis (150 persones) i entitats de Reus com els Xiquets, el Club del Teatre Llop o la Colla Gegantera. Per últim, parlen de l&#039;esport hípic i de si els Tres Tombs ajuden a cridar més aficionats.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=01%2F03%2F05">01/03/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 13m 12s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13984">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Natàlia Borbonès al metge reusenc, senderista i escriptor de diverses guies itineràries, Enric Aguadé Sans.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Aguadé parla dels 35 anys del dia del camí de muntanya i explica que aquest dia va néixer amb la troballa i impuls del doctor Joan Domènech de Reus. El doctor Domènech va viatjar a Suïssa i va veure que els camins d&#039;excurcionisme estaven plegats de pals que indicaven els diferents indrets. Domènech va portar aquesta idea a Catalunya i va aconseguir els diners per posar els pals indicadors i netejar els camins que estiguessin el mal estat. Vuit o deu entitats d&#039;excurcionisme, segons Aguadé, van ajudar a posar pals i netejar els camins de Montral a la Febró i Ciurana. Poc temps després, però, els camins van tornar a embrutar-se i la neteja i conserva de les rutes es va assignar a la Unió Excursionista Catalunya Tortosa. També durant 3 anys s&#039;en va cuidar el Reus Deportiu. Aguadé explica algunes conferències que ha realitzat, excurcions i inauguracions de camins a arreu d&#039;Espanya. Borbonès pregunta a Aguadé com estan els camins de muntanya de Catalunya i el metge en distingeix dos tipus de camins: els grans senders de gran o petit recorregut (passant de 5.000 km) i aquells que no estan marcats i s&#039;estan perdent, i la crema de boscos ho perjudica. Després el doctor parla de la ruta de Reus a Lourdes a peu, que va fer l&#039;any 1970, amb 238 km i durant 11 dies, sempre per camins de muntanya. Després de realitzar aquell llarg recorregut a preu en va fer-ne una guia.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=01%2F02%2F99">01/02/99</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 15m 53s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13983">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista al president del Club Esportiu Despertaferro, Roger Fernández, amb motiu del cinquè aniversari del club.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Cinc anys després de la inauguració del club, Fernández creu que el projecte ja s&#039;ha consolidat i fa una valoració molt positiva a nivell esportiu, de teixit i d&#039;entorn. El president parla de l&#039;origen del club i del seu lligam, a nivell de socis i entorn, amb el Casal Despertaferro. Parla de la trajectòria esportiva del club i destaca els inicis del club apostant pel Futbol 11, començant sense experiència i amb partits bastant precaris. Més tard van incorporar el futbol sala femení i masculí. Explica les derrotes i les millores dels equips i del club i també parla de les altres seccions, totes federades, del Despertaferro. Baiges felicita al president pels mètodes de difusió del club i la seva projecció a nivell mediàtic. Fernández destaca que són l&#039;únic club de Reus amb una secció d&#039;hanbol que existeix a nivell federat. Per últim, ens augura la temporada pel seu Futbol 11 i explica el programa d&#039;actes i festes per celebrar aquest aniversari.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Maig+2005">ca. Maig 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 14m 16s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13982">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista al Regidor d&#039;Esport, Emergències i Seguretat Civil a l&#039;Ajuntament de Reus, Àngel Cortadelles.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Cortadelles explica que és un esportista de muntanya i que creu que praticar esports amb il·lusió és el que s&#039;ha de transmetre des de la regidoria. Diu que és molt important entendre el valor de l&#039;esforç físic i que el seu objectiu és ajudar als nois i noies de la ciutat a fer esports ensenyant-los l&#039;esperit de superació i la constància. Baiges pregunta si aquests valors són aplicables al món de la política i Cortadelles afirma que sí. Parlen dels pressupostos de la regidoria i el regidor explica com ha ajudat a preparar els pressupostos i com després els ha hagut d&#039;aprovar. Cortadelles diu que vol afavorir la relació entre les entitats i clubs esportius i l&#039;Ajuntament. Parlen de les principals entitats d&#039;esports de la ciutat (Reus Deportiu, Reus Ploms i el Tennis Monterols), de futures instal·lacions esportives i de les relacions complicades que regidors anteriors han tingut amb el Reus Deportiu. Cortadelles diu que els antigues males relacions de l&#039;Ajuntament amb el Reus Deportiu van ser situacions d&#039;un moment determinat i que ell hi té bona relació. L&#039;objectiu principal, diu el regidor, és més fer difusió àmplia de l&#039;esport que no l&#039;esport professional explícitament. També parla de com compagina la vida amb la seva família i de la seva agitada vida professional.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Desembre+2004">ca. Desembre 2004</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 14m 50s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13981">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista telefònica a un dels testimonis del tsunami, que va tenir lloc a l&#039;Oceà Pacífic, del desembre de 2004, Claudi Martí.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El testimoni explica com van sobreviure a les onades gràcies a una teulada que els permetia estar a una alçada segura. Van passar 24 hores fins que els van rescatar amb vaixell.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Desembre+2004">ca. Desembre 2004</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 03m 18s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13980">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista a l&#039;administrador del Teatre Bartrina, Cèsar Comtes, amb motiu de la cancel·lació, 24 hores abans, de l&#039;estrena de l&#039;obra de Joel Joan &quot;Clara Segura&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Comtes explica com, 24 hores abans, la productora de l&#039;obra que s&#039;havia d&#039;estrenar truca per dir que per motius de producció l&#039;espectacle no es pot dur a terme. L&#039;administrador es queixa de l&#039;incompliment del contracte i afirma que el Teatre Bartrina deixarà el cas en mans dels serveis jurídics perquè no s&#039;han presentat causes de força major. Baiges explica que el crític Pep Martorell diu que els teatres de comarques (fora de Barcelona) semblen plats de segona taula i pregunta a Comte si opina el mateix. L&#039;administrador diu que espera que aquest cas només hagi estat una anècdota. Durant l&#039;entrevista es comparen el Teatre Fortuny amb el Bartrina i Comtes destaca la bona relació que tenen ara. Parlen de l&#039;obra que es va estrenar el dia de reis: &quot;El Messies&quot; i també destaquen el concert de Pep Sala del proper cap de setmana que presentarà el seu nou disc &quot;Crítica a la raó pura&quot;. Parlen en extensió de la programació del Teatre Bartrina per tot l&#039;any i de la nova publicació de la revista &quot;Sortim&quot;, que parla sobre tot el que es fa al Teatre Bartrina i al Fortuny, recollint programacions trimestrals, informacions complementàries i entrevistes als diversos protagonistes.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=08%2F01%2F05">08/01/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 14m 53s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13979">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al director de la XII fira d&#039;Antiquaris de Reus, Josep Mª Camps.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Camps es mostra molt positiu amb aquesta nova edició de la fira d&#039;Antiquaris de Reus. Afirma que està convençut que el nombre de visitants augmentarà considerablement. El director de l&#039;esdeveniment destaca que s&#039;hi podran trobar articles sense restaurar de més de quaranta anys i que comptaran amb la presència de setanta cinc expositors de diferents procedències.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=21%2F04%2F05">21/04/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 04m 46s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13978">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al vicepresident del Club Esportiu de les Borges del Camp, Antoni Barrós.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Les Borges del Camp celebra la II Trobada de Futbol VII Categoria Prebenjamí. L&#039;esdeveniment esportiu aplegarà equips de futbol de la demarcació però també d&#039;arreu del país amb la presència destacada d&#039;alguns equips com el Reial Club Esportiu Espanyol. Baiges pregunta a Barròs, vicepresident del club esportiu de les Borges, per l&#039;esforç que ha requerit organitzar un campeonat d&#039;aquestes característiques. Es parla del futbol VII, de l&#039;edat dels jugadors de prebejamí (7 i 8 anys), del fet que les Borges del Camp aposti per les categories inferiors, dels equips de les Borges i de l&#039;esport base. També parlen de la cerca alhora de buscar els equips perquè es sumin a la festa i, per últim, el vicepresident recorda l&#039;horari i el programa de l&#039;esdeveniment.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Abril+2005">ca. Abril 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 11m 28s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13977">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a l&#039;actor i guionista Eduard Biosca.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Biosca presenta l&#039;obra teatral &quot;Els bocasses&quot;, que s&#039;estrenarà al Teatre Bràvium. L&#039;actor ens ofereix la sinopsis de l&#039;obra i afirma que el punt fort de l&#039;espectacle és el caràcter impresentable dels diversos personatges. L&#039;entrevistat ens recomana l&#039;obra dient que és còmica, però fa pensar.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=10%2F02%2F05">10/02/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 04m 09s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13976">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a l&#039;alcalde de Vilaplana, Tomàs Bigorra.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;entrevista es fa amb motiu de la celebració al municipi de la Festa Major d&#039;Hivern del 8 al 15 d&#039;octubre. L&#039;alcalde parla del programa de les festes i destaca el pregó del Dr. Josep Farré Monté, les activitats esportives, la presentació de dos pilots il·lustres de Vilapana, un de motociclisme i  l&#039;altre d&#039;automòbil, la trobada de vehicles d&#039;època i els diferents balls i concerts amb la participació del Grup de Joves de Vilaplana.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=05%2F11%2F04">05/11/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 10m 08s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13975">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al secretari general de Joventut de la Generalitat a la demarcació de Tarragona Ferran Benach.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[La Generalitat presenta un nou pla de suport a joves (fins a 40 anys) emprenadors de les comarques de Tarragona. Benach explica que l&#039;objectiu del pla és donar suport a les idees o als projectes empresarials dels joves i perquè els emprenadors consultin la seva idea amb els responsables de Joventut. A més, explica Benach, també es proposen sessions d&#039;acompanyament per aquells emprenadors que ja han començat la seva empresa fa com a molt 2 anys. Un assessor personal acompanyaria l&#039;empresa i l&#039;ajudaria en la seva eficàcia perquè no trontolli durant els propers anys. Explica què s&#039;ha de fer per posar-se en contacte amb el pla de suport dels emprenadors i què fer per apuntar-se al curs. Es conlou que es tracta d&#039;un suport a la formació. L&#039;última pregunta que fa Baiges és si els serveis de joventut es desplaçarien a Tarragona si Reus acabés sent co capital. Benach respon que es podria desplaçar com qualsevol altre projecte de suport.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Gener+2005">ca. Gener 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 14m 55s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13974">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a un dels protagonistes de l&#039;arrencada del carnaval de Reus, Ariel Santamaria.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Parlen de les bandes de música de les que el convidat ha format part. La primera, la Banda del Pere Mata, i la nova Banda del Dr. Juantxi. Baiges pregunta a Santamaria per la seva aventura política. L&#039;entrevistat explica l&#039;origen del partit i els problemes que van tenir a l&#039;hora de posar-li nom. També explica algunes actuacions, parla de la seva personalitat i la seva manera de fer espectacle per passar-s&#039;ho bé. Baiges pregunta a Santamaria per la seva família. Per últim, Elena Tarragó fa un repàs de la trajectòria, vida i &quot;mèrits&quot; d&#039;Ariel Santamaria.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=03%2F02%2F94">03/02/94</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 16m 50s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13973">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al president de la secció d&#039;hoquei del Reus Deportiu, Gerard Aragonés.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;entrevista es realitza amb motiu del cessament de l&#039;entrenador del Reus d&#039;hoquei, Lluís Galbas. El president de la secció d&#039;hoquei del Reus Deportiu, Gerard Aragonés, explica que ha la destitució ha estat pels mals resultats aconseguits fora i per la falta de confiança per solventar la situació. L&#039;ex entrenador ha estat substitut pel seleccionador català Jordi Camps, del que el president explica que és molt bon entrenador i que té molta experiència.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=25%2F01%2F05">25/01/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 02m 54s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13972">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al pintor de 21 anys Alexis Mor.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Mor presenta la seva quarta exposició d&#039;art contemporani anomenada &quot;Dibuixar la Natura amb Pintura&quot;. Baiges pregunta per les seves obres, els seus inicis com a pintor, les tècniques de pintura, l&#039;ambient o comfort que necessita, l&#039;experiència com a pintor i expositor, quina interpretació fa Mor de la natura, etc. El jove pintor parla de què veu quan observa la natura i destaca el fet que en les seves obres no hi apareix el color verd, ja que Mor es fixa amb elements com les pedres, l&#039;escorça o el cel.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=04%2F04%2F05">04/04/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 08m 50s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13971">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al responsable d&#039;immigració de l&#039;Ajuntament de Reus i Regidor del Benestar Social Àlex Martínez.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;objectiu de l&#039;entrevista és informar als oients sobre l&#039;estat de la immigració i els immigrants a la ciutat de Reus. Martínez ha portat l&#039;Informe d&#039;Immigració i Ciutat que es va cloure el 31 de desembre de 2004 per explicar amb xifres la situació i poder treure&#039;n conclusions. El regidor explica que l&#039;informa recull l&#039;anàlisis demogràfic de la ciutat comparant-lo amb la població total, la diagnosis per veure els punts forts i els febles de cada àrea, entre les quals destaca l&#039;anàlisi dels serveis públics i el factor immigració, i la redacció de propostes que puguin facilitar la gestió de la diversitat del municipi. Martínez afirma que Reus és una excepció dins la regla, ja que no té tanta població immigrant, però que si aquesta vol venir al municipi és perquè és un lloc ric on hom es pot guanyar la vida fàcilment. L&#039;entrevistat parla de xifres i en treu algunes conclusions que comparteix amb Baiges. Destaca l&#039;enorme percentatge de població marroquí i iberoamericana. Es parla, entre altres temes, de quins són els punts de la ciutat que recullen els estrangers, de la mitjana d&#039;edat, de les polítiques socials des de l&#039;ajuntament i de la necessitat de ser comprensius, pedagògics i sensibles els uns amb els altres.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Maig+2005">ca. Maig 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 15m 39s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description></rdf:RDF>
