<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/">
<rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14030">
    <dcterms:title><![CDATA[Joan Ramon Mestre retransmet des de l&#039;estanc Julià de Reus perquè ha validat el premi més elevat en les quinieles futbolístiques.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Mestre entrevista al fill de la propietària de l&#039;estanc, Lluís Domingo. Domingo creu que el premi ha estat molt ben repartit i està molt content, juntament amb la seva mare, Montserrat Julià. Explica com un client que va apostar 2 euros n&#039;ha guanyat 95.000. Mestre i Domingo fan una quiniela amb la condició que si guanyen es repartiran el premi.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=02%2F10%2F05">02/10/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 04m 57s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14029">
    <dcterms:title><![CDATA[Joan Ramon Mestre retransmet des de l&#039;escola Teresa Miquel de Reus amb motiu de l&#039;aplegament de quinze escoles reusenques i una de la Selva del Camp per la realització d&#039;audicions musicals el curs 2004-2005.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Mestre entrevista a la directora del centre, Maite Luna, i al músic i director musical, Anton Colom. Colom explica que tot va començar d&#039;acord amb la regidoria d&#039;ensenyament de l&#039;Ajuntament de Reus i les escoles, amb els seus departaments de música. S&#039;ofereixen cinc audicions diferents per totes les escoles per a què cadascuna pugui escollir l&#039;audició que li interessi en funció del cicle d&#039;estudis o el nivell. L&#039;experiència es pretén repetir més anys. La directora explica que és una activitat molt interessant, ja que la música és un complement educatiu molt important. Escoltem un grup de nens tocant amb instruments de vent de fusta. També escoltem veus a cànon. Escoltem el cànon en directe d&#039;un grup d&#039;instruments de vent de fusta. El col·legi estrena instal·lacions i les ofereixen per aquestes audicions. Mestre demana que Luna ens faci un recorregut virtual per l&#039;escola i la directora ens descriu la gran entrada, el que ens trobem en la planta baixa (sector de serveis i despatxos, menjador, gimnàs, sales de parvulari) i el que ens podem trobar a la primera planta (aula de música, informàtica i ensenyament primari). Colom ens explica l&#039;audició que es realitzarà a continuació. Joan Ramon parla amb dues alumnes (Nicol i Judith), que estan molt contentes amb les audicions, i amb l&#039;Axel, que pensa que hi ha masses tipus de músiques diferents. Per últim, escoltem una representació musical (&quot;Els Picapedra&quot;) que acomiada el programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+2005">ca. 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 10m 51s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14028">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutor de Ràdio Reus i presentador del programa &quot;Ràdio-Scop&quot; o &quot;Radio-Scope&quot;, dels anys 60 i pioner pel que fa a la ràdio en català, Salvador Escamilla.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escamilla explica algunes de les anècdotes que va viure des de Ràdio Reus durant els anys 60 fins la transició. El seu programa realitzava proves a músics novells i, si eren bons, els posava en contacte amb una discogràfica. Explica que el primer dia que va venir Joan Manuel Serrat a fer una prova amb la seva guitarra, havien quedat a l&#039;estudi i tenien cita prèvia, però el porter de l&#039;emissora no el va deixar entrar, al·legant que Escamilla tenia molta feina. Més tard van saber que s&#039;havia fet famós. També explica que Lluís Llach i ell es van enfadar, ja que Escamilla sempre s&#039;equivocava en el nom del cantant perquè el confonia amb el que sempre l&#039;acompanyava, Rafel Sovirach. Per últim, explica com va descobrir la Marina Rossell, qui va venir dos dies abans que li fessin per fi la prova, ja que Escamilla tenia molta feina. Quan el periodista va veure el talent de Rossell, explica, es va posar en contacte ràpidament amb la discogràfica ERICSA perquè la contractessin. Escamilla, doncs, va descobrir molts cantants que iniciaren la seva música en català i que van assolir un èxit internacional. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1986">ca. 1986</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 28s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14027">
    <dcterms:title><![CDATA[&quot;La ràdio d&#039;or&quot; és un programa de caràcter històric que es proposa relacionar la presència de la ràdio amb el creixement social i polític del món, el país i/o la ciutat de Reus. En aquest cas, Enric Tricaz ens porta la música i la situació socio política dels anys 60.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Tricaz descriu com als anys 60 la societat es relaxa per gaudir d&#039;una prosperitat econòmica i una estabilitat política. Parla d&#039;una revolució de la música i de les idees amb l&#039;arribada dels Beattles. Tricaz destaca els moviments estudiantils produïts arran de les idees que els portaven les noves cançons. També destaca la música espanyola i alguna cançó catalana relacionada amb la sardana. Acaba anomenant Manuel Fraga i el seu pla per crear la Llei de Premsa de l&#039;any 1966.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1986">ca. 1986</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 29s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14026">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutora de Ràdio Reus Isabel Freixenet.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Tricaz pregunta a Freixenet què és el millor de Ràdio Reus i l&#039;ex locutora assegura que el companyerisme. L&#039;entrevistada explica que tot i que sovint s&#039;enrabiava molt per la feina, ella va ser feliç a Ràdio Reus durant els trenta sis anys que hi va treballar. Tricaz pregunta per què li deien Eustàquia i Freixenet ho explica a través d&#039;una anècdota relacionada amb la devoció per l&#039;equip de futbol del Reus de l&#039;època. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 03m 50s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14025">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutor de Ràdio Reus, Josep Mª Fargas.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Fargas destaca la gran amistat que va tenir a Ràdio Reus amb Jordi Costa i gràcies a la qual va seguir locutant sis anys més quan pensava deixar-ho. Explica que, per ell, ja no tenia sentit treballar més anys a la ràdio. Diu que va ser una època que va gaudir, però que està tancada. No vol anyorar-ho i el que ara li queda és el record. Tricaz pregunta per alguna anècdota i Fargas explica que una vegada va caure un tros del campanar de Reus i va telefonar a la ràdio per explicar el que havia passat. Aquella nit, esperant sentir la notícia per ràdio, el que va emetre&#039;s va ser un comentari, prèviament gravat de dies anteriors, que deia que a Reus &quot;bufava un lleuger ventet&quot;. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 18s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14024">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutor de Ràdio Reus, Enric Virgili. El programa va dedicar diversos dies a entrevistar breument i per parts l&#039;ex locutor. Aquest arxiu forma part d&#039;un d&#039;aquests dies.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Virgili explica com va entrar a la ràdio per treballar de manera purament amateur, per pura afició, ja que la ràdio exigia molta dedicació i no s&#039;hi podia dedicar professionalment. Explica que les primeres vegades que va entrar a Ràdio Reus era un nen i que el que feia era locutar una falca de &quot;Fresolina&quot;, un laxant. Així va començar. Va tornar a l&#039;emissora perquè el van sol·licitar per llegir setmanalment uns comentaris que explicaven fets curiosos. Més tard ja va començar en programes més professionals i de caire més periodístic. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 38s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14023">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutor de Ràdio Reus, Enric Virgili. El programa va dedicar diversos dies a entrevistar breument i per parts l&#039;ex locutor. Aquest arxiu forma part d&#039;un d&#039;aquests dies.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Virgili parla de com la ràdio va crear un programa per recaptar diners per la construcció dels gegants japonesos de Reus. Destaca les aportacions de la mainada. Tricaz pregunta pel total recaptat, però al no saber-ho Virigili, el propi entrevistador llegeix els escrits que va deixar el també locutor Josep Mª Banús i Sans Entre sobre les obres al voltant dels gegants. Descobreixen que es van aconseguir les 17.000 pessetes necessàries per la construcció. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 04m 15s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14022">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al tenor reusenc Joan Solé.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El proper diumenge, el tenor Joan Solé, juntament amb la mezzosoprano Mª del Carme Duran, cantarà al Teatre Bràvium en el &quot;Concert Líric&quot;. Durant tota l&#039;entrevista escoltem la peça &quot;Clavell del balcó&quot; en segon pla. El tenor explica que Mª del Carme Duran i ell es coneixen des de fa molts anys i són molt amics. Solé parla del repertori, de les cançons, de les seves preferències i d&#039;altres obres. Destaca que cantarà en català i Duran en castellà. Fa una llista de les cançons que cantaran cadascun, inclosos els dúos. També explica els problemes que ha tingut per presentar maquetes cantades en català i parlen de l&#039;òpera d&#039;avui en dia.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=11%2F03%2F05">11/03/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 11m 40s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14021">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a la germana major de la Confraria de Sant Tomàs d&#039;Aquino, Carme Just, i a la presidenta de la Confraria de la Verge de l&#039;Amargura, Esther Fontbona.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[A Reus es celebra la processó de l&#039;Amargura, coorganitzada per la Confraria de Sant Tomàs d&#039;Aquino i la Confraria de la Verge de l&#039;Amargura, i amb la participació dels Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang. També participen els Timbalers de Calanda, agermanats d&#039;uns anys ençà amb la confraria reusenca, amb una representació de la Cofradía Jesús Nazareno de Calanda. Aquest any, com explica Carme Just, la Confraria de Sant Tomàs d&#039;Aquino incorpora una escena del petó de Judes, amb la col·laboració de Llops Teatre. En aquesta ocasió, la Confraria de la Verge de l&#039;Amargura, com sentim per Esther Fontbona, sortiran des de l&#039;església Sant Joan i els estudiants ho faran des de l&#039;Església de la Sang. Les entrevistades parlen de les seves cofraries i de la dedicació que comporten des d&#039;un alt càrrec.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=22%2F03%2F05">22/03/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 12m 52s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14020">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges, acompanyat d&#039;Enric Tricaz, al gerent de la Cooperativa de la Selva, Pere Farré.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Denominació d&#039;Origen Protegida Siurana ha guanyat el 1r Premi al Millor Oli d&#039;Oliva Extra Verge de l&#039;Estat Espanyol atorgat pel Ministeri d&#039; Agricultura, Pesca i Alimentació a Madrid. Farré parla de l&#039;oli Siurana i del reconeixement a la zona que simbolitza, des d&#039;Ulldemolins, passant per l&#039;Espluga o el Pallarès. El president parla de la falta de cultura sobre l&#039;oli en una regió on aquest producte es pren diàriament. Parlant de la cooperativa, Farré destaca que a la Selva mai han tingut fama de fer bon oli, sinó que l&#039;èxit va sorgir de barrejar les olives de l&#039;Aleixà amb les de la Seva. El president explica que un dels problemes que tenen és que produeixen molts més litres que anys enrere, però el 50% de la producció es ven a l&#039;engròs. Farré ens parla de tipus d&#039;olis i el seu ús adequat en cada cas, ens explica la situació de plantacions d&#039;oliveres arreu del món, es queixa que pocs restaurants usen un oli extra verge de qualitat i, per últim, parla dels altres productes de la Cooperativa de la Selva, com l&#039;avellana. Farré afirma que l&#039;oli de Siurana, tot i que sigui del que més es parla, no arriba al 10% de la producció de la cooperativa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+2001">ca. 2001</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 16m 19s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14019">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a Anna Saperas, amb motiu de la campanya &quot;Dóna corda al català&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Saperas explica que un sector important de la població té vergonya de parlar català, és per això que, més que als estrangers, la campanya s&#039;adreça a persones que podrien parlar català però no es decideixen a fer-ho. L&#039;entrevistada explica els cursos de català per adults que ofereix l&#039;Oficina Local de Català i destaca el bon ritme que porten. Destaca que Reus pertany al Pla Pilot d&#039;Acolliment Lingüístic que ofereixen cursos intensius. Explica que el perfil de l&#039;alumnat va des de la persona que sempre ha parlat català, però no el sap escriure, fins a persones que fa menys d&#039;un any que han arribat a la ciutat i en volen aprendre. Parlen del cicle de cinema familiar en català a l&#039;Orfeó Reusenc que organitza l&#039;Oficina i de Campanya de voluntaris per la llengua, on es posen en contacte una persona catalanoparlant i una persona que n&#039;està aprenent perquè es trobin un cop a la setmana.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=10%2F02%2F05">10/02/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 13m 50s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14018">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Joan Ramon Mestre a Joan Navais i Frederic Samarra, amb motiu de la seva publicació del llibre &quot;Automòbils a Reus&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Els entrevistats parlen del contingut del llibre destacant les fases històriques de la presència de l&#039;automòbil a Reus. El llibre es divideix en tres parts: orígens, anys daurats i els anys posteriors a la guerra. Parlen del primer cop que un cotxe va trepitjar Reus, del primer reusenc que va disposar d&#039;un vehicle automòbil, de la primera companyia reusenca d&#039;automòbils (Hispània), dels primers accidents, d&#039;algunes anècdotes que aplega el llibre, dels primers reglaments per cotxes i camions, del mal estat de les carreteres de l&#039;època, del perill de la caballerissa, de les primeres marques, etc. Tot fins que l&#039;automòbil esdevé un element més del paisatge urbà. Parlen també de la recuperació dels automòbils després de la guerra, ja que ni els ciutadans tenien diners per comprar-ne ni les companyies invertien en renovar els tipus de vehicles. Parlen també de la transició a Reus per adequar el paisatge urbà a l&#039;automòbil. Per últim, es fa un ànalisi general de la situació de l&#039;automòbil a Reus i els entrevistats comenten la seva actualitat professional (altres publicacions, treballs o estudis).]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=01%2F04%2F05">01/04/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 19m 07s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14017">
    <dcterms:title><![CDATA[Entevista de Josep Baiges al president de la Denominació d&#039;Origen Qualitat Priorat, Salustià Álvarez, amb motiu de la inauguració de l&#039;exposició &quot;Mil anys d&#039;història i cinquanta anys de la D.O.Q. Priorat&quot; i de la presentació del llibre &quot;Priorat&quot; a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Ávarez explica que l&#039;exposició vol ser un referent actual dels vins del Priorat i de la viticultura. Justifica el títol de l&#039;exposició dient que el Priorat és un territori que produeix vi des de fa mil anys i que des de fa cinquanta que té un reglament (D.O.Q.) que regula i orienta la seva vitucultura. L&#039;objectiu de l&#039;exposició, explica el president, és donar a conèixer arreu del món la particularitat del territori i el potencial que hi ha a nivell enològic. Destaca que en dotze anys s&#039;han posicionat dins del mercat mundial dels vins de qualitat. Baiges pregunta si no els fa por que la quantitat massiva que s&#039;està profuïnt de vi al Priorat sigui superior a la demanda. Però el president afirma que tot forma part d&#039;un producte que té demanda a nivell internacional. Parlen de la pujada i consolidació del preu del vi del Priorat degut a la demanda i de les característiques de l&#039;espai territorial i internacional. Destaca la relació del Priorat amb Reus i, per últim, parla del llibre &quot;Priorat&quot;, pensat perquè el vi del Priorat arribi arreu del món, seduint i oferint una primera sensació del territori.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=29%2F11%2F04">29/11/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 19m 49s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14016">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a l&#039;artista i escultor reusenc Ramon Ferran i Pagès.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Ramon Ferran ha estat atorgat amb la distinció de &quot;el més amic de Reus&quot;. Ferran es mostra molt agraït aclarint que sempre ha procurat ajudar en el progrés de la ciutat. Destaca, però, el fet que hagués de guanyar-se certa fama fora de Reus per aconseguir un reconeixement a la pròpia ciutat. Parlen de l&#039;art i de la personalitat de Ferran en el camp. L&#039;escultor diu que es considera un treballador i un il·lusionat en el camp de l&#039;art i que cada dia s&#039;ha volgut superar, posant l&#039;art al servei de la societat. Parlen també de l&#039;exposició de l&#039;artista a la Vicaria de Reus, on Ferran explica que es mostraran olis, aquarel·les i dibuix. En total, més de trenta peces, inclosos paisatges i retrats. Ferran parla de la seva trajectòria, inclòs el seu aprenentatge, dins l&#039;art i la pintura. Parlen de l&#039;exposició de gravats a la Sala Fortuny del Centre de lectura, on les obres de Ramon Ferran s&#039;exposen entre d&#039;altres. I també dels gegants nous de Reus, pels que col·labora l&#039;escultor. Ferran parla del cristianisme i de la seva vinculació ideològica i sentimental a la seva obra. Parlen de la mort del Papa Joan Pau II, produïda el 2 d&#039;abril de l&#039;any 2005, i l&#039;escultor ressalta que li sap greu perquè pensa que el Pare era molt bona persona, però que els mitjans van ajudar a fer-lo més mediàtic.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=03%2F04%2F05">03/04/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 17m 15s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14015">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Joan Ramon Mestre,des de Vila-seca, a l&#039;alcalde del mateix municipi Josep Poblet Tous. L&#039;entrevista es realitza pel programa Viure Reus conduït per Josep Baiges.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, presenta el projecte de renovació viària del nucli antic, que preveu executar en tres fases i que estarà enllestit l&#039;any 2009. L&#039;alcalde diu que vol apostar pel valor de la part antiga o centre històric de la població, millorant d&#039;una manera activa i constant les vies públiques. Es tracta de fer que l&#039;espai públic rebi una qualificació important fent que l&#039;estructura del carrer miri al futur. Poblet explica que es tracte d&#039;una massiva renovació dels carrers per ennoblir la qualitat urbana i donar una qualitat en el servei òptima. Quan Joan Ramon Mestre pregunta pel calendari de construcció, l&#039;alcalde explica que el pla de renovació viària s&#039;executarà en tres fases: una primera fase (2005-2006) que renovarà l&#039;anomenat eix central (carrer Major, les seves continuacions i ramificacions immediates), una segona fase (2007-2008) dedicada a l&#039;àrea nord del nucli antic, i una última fase (2008-2009) que abordarà la renovació viària de la zona sud del centre històric de Vila-seca. Tot i que, tal com ha destacat Poblet, són càlculs inexactes, el consistori preveu una inversió de prop de 10 milions d&#039;euros per renovar 3,5 quilòmetres de carrers. Però l&#039;alcalde destaca que als ciutadans no els costarà res. Pensen conciliar pressupostos i recursos disponibles, a més de les ajudes i les subvencions que s&#039;esperen. Amb tot, l&#039;alcalde diu que ara és el moment de renovar Vila-seca perquè hi ha les ganes i es donen les condicions.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=01%2F03%2F05">01/03/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 11m 14s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14014">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al president i fundador del Club Natació Reus Ploms, Josep (Pitu) Casanovas Gilabert.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;entrevista tracta l&#039;actual estat del club esportiu després que s&#039;hagi fet l&#039;assamblea oficial per parlar de projectes i finances. Baiges destaca la publicació d&#039;un titular a finals del 2004 a una crònica de Raul Rodríguez: &quot;El club natació Reus Ploms tanca el 2004 amb un lleu dèficid&quot;. Casanoves justifica el titular dient que van tenir beneficis però com que paguen atrassos, el benefici disminueix i queda un petit dèficid. Baiges explica que tot i el dèficid, el club ha recuperar associats aquest últim any. Casanovas explica que la clau de l&#039;èxit ha estat oferir als associats nou activitats en un mateix rebut. Creu que oferir activitats amb un cost mínim ha de ser l&#039;objectiu del club. Parlen de la victòria de la Copa del Rei del Triatló, de l&#039;escut d&#039;or i brillants que el club vol atorgar a Ernest Benach per la seva trajectòria política, de la construcció del pavelló petit i de la caserna de la Guàrdia Urbana, la qual no agrada a Casanovas perquè diu que està massa aprop i els treu places de pàrking.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Febrer+2005">ca. Febrer 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 13m 05s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14013">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al candidat dels clubs catalans per a la presidència de la Federació Espanyola de Patinatge, Benedicte Piquer.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[La Federació Espanyola de Patinatge ha refusat, per segona vegada, la candidatura de Benedicte Piquer a la presidència. Baiges pregunta què és el que ha fallat de la campanya. Piquer respon que ha faltat temps, que hi havia una força darrere les eleccions que pretenia que el president no fos espanyol i que, a diferències de les altres federacions, la catalana estava molt desunida. Ja que, diu Piquer, l&#039;objectiu de les eleccions era que el president de la Federació Espanyola no fos català, creu que hauria perdut de totes maneres tot i que, remarca, va trobar a faltar la unió de Catalunya. L&#039;entrevistat explica que ha faltat molt suport des de Catalunya i ha demanat explicacions. Diu que no s&#039;ha plantejat repetir candidatura, però que ha après molt i ha estat una experiència molt positiva. Destaca que les eleccions han estat una vertadera guerra política i que ell anava a buscar una crítica constructiva. Dins l&#039;entrevista també parlen d&#039;altres candidats, com Carmelo Paniagua, que va ser un dels principals opositors a l&#039;entrada de Catalunya a la FIRS (Fédération Internationale de Roller Sports).]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=22%2F02%2F05">22/02/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 11m 53s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14012">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista a Joan Andreu Aubareda, de la Cooperativa de Picamoixons, amb motiu de la celebració de la Fira de l&#039;Oli el diumenge dia 8 de gener d&#039;aquest 2005.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Andreu explica el tipus de terra on es plantes les oliveres, el tipus d&#039;oliva i el procés d&#039;elaboració de l&#039;oli de la cooperativa, realitzat amb premsa. Baiges pregunta si l&#039;artesania del procés acaba encarint el producte i X ho confirma dient que el preu augmenta 20 cèntims d&#039;euro per litro. Parla de la gent que participa a la cooperativa i on es ven el producte. Parla també de la Fira de l&#039;Oli de Picamoixons i destaca el concurs de plats convinats, la xerrada col·loqui de Josep Baiges i Antoni Sants i l&#039;esmorzar de torrades amb oli al preu d&#039;un euro.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=07%2F01%2F05">07/01/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 09m 47s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14011">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al tinent d’alcalde de Medi Ambient de l&#039;Ajuntament de Reus, Daniel Pi.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El motiu de l&#039;entrevista és la presentació del pla de desplegament de nous contenidors soterrats des de l&#039;Ajuntament de Reus. Pi explica que, a més, també estan creant un nou sistema de recollida per guanyar capacitat. Els contenidors soterrats, diu el tinent d&#039;alcalde, necessiten una mida més reduïda que els actuals per qüestions de seguretat. El nou sistema de recollida porta a porta s&#039;ha desenvolupat per les grans bosses de brosa, de tal manera que no es necessiti encabir-les en els contenidors i estalviem crear abocadors al carrer. Segons Pi, &quot;fa falta disciplina i sensibilitat&quot;. Baiges pregunta si es poden denunciar les actituds incíviques i Pi explica que un ciudadà no pot denunciar un altre ciudadà, però és necessari que s&#039;avisi a medi ambient en el cas que algú estigui deixant periòdicament brossa quan i on no toca. Si és el cas, un educador de la regidoria va a parlar amb el titular i s&#039;intenta arribar a un acord. La regidoria no sanciona, sinó és que hagi d&#039;intervenir l&#039;Ajuntament amb una inspecció i s&#039;hagi d&#039;aplicar la normativa de residus. Per últim, Pi explica altres millores a les que s&#039;ha arribat gràcies a les propostes de medi ambient, com la reforma de la plaça del Baluard de la ciutat.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=16%2F03%2F05">16/03/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 13m 37s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14010">
    <dcterms:title><![CDATA[Breu entrevista de Josep Baiges a l&#039;Alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, amb motiu de la marató de donació de sang al Palau Bofarull de Reus.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;Alcalde convoca als ciutadans perquè exerceixin la solidaritat com un signe de civisme.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=15%2F11%2F04">15/11/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 01m 29s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14009">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al president de l&#039;Associació de Veïns Joan Prim de Reus, Ramon Peña.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;entrevista es fa amb motiu de la remodelació del tram final dels passeigs arrossegat des de l&#039;any 1991. Els veïns es queixen d&#039;haver estat pagant tants anys, quan l&#039;Alcalde havia promès que les obres serien gratuïtes. Baiges explica que l&#039;Alcalde diu que les contribucions que faran pagar ara seran per les voreres i no pel passeigs, però Peña afirma que en altres zones s&#039;han fet remodelacions i totes han estat gratuïtes. El president de l&#039;associació de veïns afirma que es reuniran amb Francesc Palacín, síndic de greuges de Reus, per queixar-se. Aprofiten per comentar altres problemes de relació cívica i d&#039;obres. Peña diu que, en definitiva, hi ha poc diàleg i no té confiança amb el govern. Pensa organitzar movilitzacions i si és necessari anar a l&#039;Ajuntament per presentar-se davant l&#039;Alcalde.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Abril+2005">ca. Abril 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 08m 54s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14008">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al portaveu del grup municipal de CiU a Reus, Carles Pellicer.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Pellicer confessa que el clima actual a l&#039;Ajuntament està &quot;enredat&quot; perquè, segons el convergent, l&#039;equip de govern té una actitud prepotent i la ciutat no va bé. L&#039;entrevistat explica que des de l&#039;oposició intenten aportar noves propostes i solucions però també volen denunciar els errors de l&#039;alcalde, que té una actitud frívola i creu que la ciutadania l&#039;ha de conèixer. Pellicer demana que hi hagi més policia i administratius, però afirma que a l&#039;Ajuntament de Reus les propostes de CiU són sistemàticament votades en contra. Recrimina obres inacavades de l&#039;Ajuntament com la tribuna del pavelló del futbol i afirma que tot és un problema d&#039;equip i de mala gestió de govern.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Abril+2005">ca. Abril 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 14m 49s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14007">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Francesc Domènech al cap de llista del partit ecologista de Catalunya verds de Reus, Josep Bru.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Informatius amb Montse Jarava. Entrevista de Francesc Domènech al cap de llista del partit ecologista de Catalunya verds de Reus, Josep Bru, que defineix al seu partit com un grup interessat en la protecció del medi ambient no només com una part sectorial del programa electoral. Bru parla d&#039;algunes qüestions que preocupen al seu partit especialment, com la tala d&#039;arbres per paper o els llargs anys d&#039;extinció dels residus. El cap de llista parla de la relació que tenem amb Unión Verde, un grup de 9 partits ecologistes d&#039;arreu d&#039;Espanya. Explica que a nivell de Catalunya hi ha relació de treball conjunt i voluntat d&#039;unitat entre els diferents partits &quot;verds&quot; ja que hi ha problemes de medi ambient que afecten a totes les comarques. Parla del descontentament del seu partit amb la política actual de Reus i diu que s&#039;ha de &quot;descontaminar&quot;. A més del medi ambient, diu, &quot;creiem que a Reus es paguen uns impostos molt elevats i que els tràmits són molt lents&quot;. Reus, segons els verds, necessita una reforma general de la administració municipal. Creuen que la participació ciutadana és molt escassa i s&#039;ha de potenciar des de tots els tipus d&#039;associacions que existeixen a Reus. Bru exposa algunes propostes del seu partit i es queixa del poc pressupost del que disposen per fer campanya.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=10%2F05%2F91">10/05/91</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 11m 38s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14006">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Francesc Domènech al president del Partit Socialista de Catalunya, Pasqual Maragall.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[EL BALCÓ]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Domènech pregunta al president per la pèrdua de confiança dels ciutadans amb el sistema. Maragall diu que els ciutadans no tenim dret a perdre la confiança en el sistema perquè perdre això és molt fàcil. Pensa que és millor analitzar el que ha passat i fer fora a les persones que ho han fet malament. El president afirma que el més important en un bon govern és donar garanties de l&#039;existència de conseqüències quan algú del sistema falla. Domènech pregunta a Maragall sobre la seva relació amb els altres partits i el possible pacte amb Iniciativa per Catalunya. També comenten altres acords polítics que hi ha hagut entre els altres partits. Maragall diu que els acords dels altres partits son per evitar que es facin segons quines investigacions. El president socialista es mostra molt escèptic davant la figura de Jordi Pujol com a president. Diu que Catalunya va bé però no sap on va. Maragall diu que necessiten governar amb tranquilitat perquè Catalunya tingui un govern tranquil i sòlid. Es parla de la situació dels peatges de Catalunya, de revisar el paper de les caixes d&#039;estalvis, del mercat únic d&#039;Europa, de la situació del riu Ebre, dels control i ús de l&#039;aigua a Catalunya, de la previsió de les eleccions, etc. Domènech anuncia que Pasqual Maragall farà una xerrada al Centre de Lectura anomenada &quot;Propostes per la Catalunya del segle XXI&quot;.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=11%2F01%2F02">11/01/02</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 29m 15s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14005">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a la regidora de Turisme, presidenta del Patronat de Turisme i Comerç de Reus i regidora de Promoció de Ciutat, Teresa Pallarès, amb motiu del sopar del comerç i del turisme de Reus i d&#039;haver entregat un reconeixement a Tarragona per la seva aportació en l&#039;àmbit turístic.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Pallarès explica la raó del sopar i del reconeixement a Tarragona. En un moment en que Tarragona i Reus es barallen per la cocapitalitat en el tema de les vegueries, Reus atorga un premi a Tarragona i Baiges vol saber per què. Pallarès explica que el premi ha d&#039;anar dirigit a un municipi del territori que col·labori en gran part a afavorir el turisme i Tarragona n&#039;és un. Hi ha polèmica perquè serà el propi alcalde de Tarragona qui vingui a Reus a recollir el premi. La regidora destaca que la mateixa ciutat de Reus també ha atorgat el primer reconeixement a l&#039;aeroport de Reus i el de Tarragona és per la seva aportació en l&#039;àmbit turístic dins l&#039;entorn del camp. A més, la regidora destaca que, d&#039;aquesta manera, es trenquen les barreres municipalistes, ja que l&#039;objectiu és vendre el territori en clau de futur i de territori. Pallarès explica quin va ser el procés de decisió i afirma que va ser per unanimitat. El missatge final de la regidora és que s&#039;ha d&#039;entendre el territori en un sentit ampli i global evitant qualsevol tipus de polèmica.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=30%2F11%2F04">30/11/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 16m 54s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14004">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al síndic de greuges de Reus, Francesc Palacín.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Palacín explica que, per caràcter, ser síndic de greuges no li causa cap transtorn, ja que té una tendència a posar-se al costat del més dèbil o del que li sembla que més ho necessita. Palacín explica que l&#039;objectiu del síndic és escoltar i destaca que el 50% de les consultes acaben sent, simplement, una consulta o orientació. No té per què solucionar el problema ja que la seva decisió no és vinculant. Palacín explica algunes queixes que han arribat al síndic, però també opinions negatives dels ciutadans sobre el síndic. L&#039;entrevistat defensa que el síndic sempre intenta fer una recomenació, però que no té poder executiu i que, per tant, la última responsabilitat és de l&#039;administració local. Parlen dels casos en que el síndic només és un símbol democràtic, però Palacín diu que la seva labor ha de ser crítica amb l&#039;ajuntament per tenir sentit. L&#039;entrevistat destaca que a Catalunya hi ha només 30 ajuntaments amb síndic de greuges. Parlen de la necessitat d&#039;un síndic per defensar-nos de l&#039;administració i dels processos d&#039;elecció pels síndics dels diferents municipis i la seva relació amb la política i la resta d&#039;eleccions relacionades amb cada municipi.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=12%2F01%2F05">12/01/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 17m 39s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14003">
    <dcterms:title><![CDATA[Josep Baiges entrevista al pagès Josep Mª Coll.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Baiges pregunta sobre el rendiment del conreu i Coll explica que avui en dia és impensable tenir gent treballant a jornal i que el pagès no cobra el que ha de cobrar. El pagès parla de crisi i futur complicat per a la pagesia, ja que hi ha una sèria falta de planificació dels governs, que segons Coll no tenen directrius. La Unió de Pagesos, explica el pagès, no para de treballar, però al món agrari cada dia son menys pagesos, ja que la gent de les assamblees que lluita cada dia son gent juvilada. Parlen de les gelades i de les conseqüències que han tingut sobre els productes. Parlen també de la situació actual dels pagesos, dels consumidors, de la dependència del pagès de la Unió Europea, etc. Am tot plegat, Coll mostra la dura realitat i la crisi en què el pagès i la pagesia es troba a dia d&#039;avui.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=02%2F03%2F05">02/03/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 16m 17s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14002">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al tinent d&#039;alcalde de l&#039;Ajuntament de Reus, Eduard Ortiz, amb motiu de la resolució del concurs de projectes per construïr un monument representatiu de la ciutat de Reus a la plaça del Canal.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L’objectiu del concurs era escollir les millors idees per a l’ordenació del nou espai públic, recordant un fet singular: l’inici de la construcció, ara fa 200 anys, d’un canal navegable entre Reus i el port de Salou. Ortiz ens explica que, de tots els projectes presentats, l&#039;elecció del resultat havia de debatre&#039;s entre el vot popular i els membres del jurat de l&#039;Ajuntament. Sorprenentment, però, el resultat final va coincidir entre els dos jurats. Es van presentar 35 propostes i Ortiz explica algunes d&#039;exemple, tot i que diu que cap proposta els va cridar especialment l&#039;atenció. Es va fer una tria de 20 propostes per votar-les i els resultats es van exposar durant les festes de misericòrdia. L&#039;objectiu des de l&#039;Ajuntament, explica Ortiz, era trobar alguna cosa que identifiqués Reus a l&#039;entrar a la ciutat, venint des de Salou i que tingués un caràcter mariner. Finalment serà una rotonda en forma d&#039;hipòdrom. Se sap el gabinet d&#039;arquitectes que, en principi, portarà el projecte, però encara no se sap quin serà el monument final. Ortiz diu que ja s&#039;ha pactat amb la Generalitat que el novembre de 2005 les obres han d&#039;estar enllestides. Hi haurà una exposició pública del projecte de la plaça. Per últim, parla d&#039;alguna reforma a la plaça del Mercadal, mantenint les pedres històriques de la part central.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=30%2F10%2F04">30/10/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 12m 28s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14001">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista telefònica de Josep Baiges al periodista, guionista i escriptor Toni Orensanz, amb motiu de la publicació de la seva obra &quot;Passió, Sang i Oblit&quot; el novembre de l&#039;any 2003.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Orensanz explica què va passar a Cabasés l&#039;any 1891: &quot;Va aparèixer mort un veí, àlies El Trist, i es van acabar detenint 3 persones del poble, que eren la seva dona amb el seu padastre i amant i amb el mosso de la família&quot;. Orensanz afirma que l&#039;assassinat es va dur a terme per una qüestió passional i una qüestió econòmica. El que va cometre l&#039;assassinat físicament va ser el mosso, mentre que l&#039;autoria intel·lectual estava en el padastre i la dona, àlies La Guineu. L&#039;escriptor explica que va desenvolupar tota la història investigant sobretot en els diaris de Reus, el quals portaven descripcions amb uns detalls espectaculars, ja que en aquella època els periodistes tenien molt d&#039;accés a tots els esdeveniments que rodejaven els culpables. L&#039;execució dels acusats va ser a Falset al cap de dos anys. Orensanz destaca que ja en aquella època es debatia l&#039;actitut morbosa dels periodistes vers el cas i l&#039;execució. Aquesta va ser una de les últimes execucions públiques que es fan. Destaca que la Creu Roja va sol·licitar l&#039;indult dels condemnats per perdonar-los. Per Orensanz és molt important la figura del Botxí, Nicomedes Méndez, qui assegura que era un convençut de la seva professionalitat i un personatge d&#039;allò més simpàtic i literari. Un periodista dels Circumstancias, explica Orensanz, va fer una notícia sobre el botxí. L&#039;escriptor està una estona parlant de la vida i la personalitat del botxí i acaba parlant del Cabasés actual, on assegura que no es parla del crim, com si volguessin oblidar-ho. Per últim destaca que, en realitat, les històries que van quedar en els romanços de l&#039;època i les llegendes han quedat més en la memòria que els fets reals en si.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=15%2F04%2F04">15/04/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 23m 25s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description></rdf:RDF>
