Blay, Txell]]> Camarasa, Alba]]> Vaquer, Pineda]]> 19-01-2024]]> Vernet, Roser]]> Orensanz, Toni, 1970-]]> 18-01-2024]]> Ferrater, Gabriel, 1922-1972]]> Cornudella, Jordi]]> Blanes, Enric]]> 15-01-2024]]>
Joan Carandell (Barcelona, 1950) es va llicenciar en Ciències Físiques i Filologia Àrab i es va doctorar en Història de la Ciència Àrab. Ha exercit de professor de matemàtiques i assessor lingüístic durant trenta anys en diverses ciutats de l’estranger: Nador, Tànger, Casablanca, Rabat, Edmonton, Ottawa, Roma, París, el Caire, Londres i Kiel. És descendent de la família Carandell, antiga propietària de la masia i dels terrenys que allotgen l’Institut Municipal de Formació i Empresa IMFE Mas Carandell de Reus.]]> Carandell, Joan]]> 12-01-2024]]> Arquitectura]]>
Les cabanes de volta són el resultat tant del context econòmic, social i cultural de la Fatarella i dels seus voltants, com de la tipologia de pedra que s’hi localitza. La possibilitat d’obtenir la pedra i treballar-la afavoreix estructures complexes de construccions. La necessitat de resguardar persones, animals, els estris de treball al camp i disposar d’espais per assecar la collita en aquest context rural, dona lloc a la construcció de les cabanes de volta de canó. La recerca desenvolupada ha permès registrar i analitzar aquesta tipologia de construccions utilitzant l’eina de captura massiva de dades, la fotogrametria digital, de forma sistemàtica com mai abans s’havien realitzat. Els resultats i els aprenentatges adquirits al respecte han estat fruit de l’observació, del procés analític dels models tridimensionals i de la combinació dels dos.]]> Mallafrè Balsells, Cèlia]]> Costa Jover, Agustí]]> 11-01-2024]]> Contes per somiar]]> Contes]]> Vidal Roig, Marta]]> 18-01-2024]]> Mort]]> Asensio Vidal, Mònica]]> Pellicer Sanahuja, Annabel]]> Palacios Pérez, Maite]]> 04-01-2024]]> I Jornades d’espiritualitat i mística de Reus]]> Marqués, José Luis]]> 29-12-2023]]> I Jornades d’espiritualitat i mística de Reus]]> Pigem, Jordi]]> 22-12-2023]]>
L’escriptora Anna Punsoda torna al paisatge de la seva infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Ho fa d’una manera ben diferent de quan en va marxar. Ha fet net del passat i ha construït la seva pròpia família. Està en condicions de tornar al seu món, arreglar-s’hi una casa amb el marit barceloní i veure-hi créixer els fills. Punsoda prova d’entendre la seva relació amb terra dura, geogràficament central i alhora molt ignorada, que ha donat personalitats com l’escriptor Pedrolo i el pintor Guinovart, però que actualment figura al nostre mapa mental gràcies a la corporació alimentària bonÀrea de Guissona i al contrast entre la gent de sempre i les nombroses famílies d’Ucraïna i del Senegal que s’hi han instal·lat. A través de la recerca històrica, de converses amb veïns i de la vivència directa, Punsoda teixeix un relat molt personal sobre la reconciliació amb un mateix i amb el país com l’única via per poder ser lliure i aportar alguna cosa valuosa al món.]]> Bonet, Miquel]]> Punsoda, Anna]]> Gomà, Jordi]]> 21-12-2023]]> Cicle «Les obres hidroelèctriques que van transformar el Pallars a començaments del s. XX»]]> Colomés Figuera, Lluís]]> 18-12-2023]]> Contes per somiar]]> Contes]]> Vidal Roig, Marta]]> 20-12-2023]]> López Ortín, Xavier]]> Adserias Sans, Maria]]> Ríos, Imma]]> Codina, Rosa Maria]]> 19-12-2023]]> I Jornades d’espiritualitat i mística de Reus]]> Guardans, Teresa]]> 15-12-2023]]>
L’epistolari de Víctor Balaguer és una font historiogràfica excepcional que recull dades de la segona meitat del segle XIX fins ara desconegudes. L’estudi de les cartes de corresponsals femenines permet de descobrir tant la seva xarxa social completa com la tasca de les dones que van formar part del seu entorn intel·lectual. A partir de l’anàlisi d’una selecció de més de vuit-centes cartes, aquest llibre fa visibles les dificultats d’aquelles que mantenien soles una economia domèstica malmesa; la reivindicació que moltes van fer dels seus drets laborals, o la lluita perseverant que van mantenir la majoria per compaginar les seves aspiracions artístiques i professionals amb el rol que se’ls havia assignat. Amb aquesta obra, Montserrat Comas demostra l’interès de la correspondència femenina per conèixer el paper fonamental que van tenir les dones en la societat moderna i la seva influència en els primers treballs literaris i periodístics d’un polític tan decisiu com Balaguer.]]> Comas i Güell, Montserrat]]> Murgades, Josep, 1951-]]> 14-12-2023]]> Pont, Empar]]> Viñas, Josep]]> 11-12-2023]]> Teatre]]> Col·lectiu En Veu Alta]]> 30-11-2023]]> Castellvell del Camp]]>
A partir de la informació extreta dels Llibres sagramentals de la parròquia s’aborden qüestions referides a la fecunditat, la nupcialitat, la mortalitat, la migració, per explicar l’estructura i els canvis de la població haguts a Castellvell del Camp en un període singular, caracteritzat, precisament, pel redreçament demogràfic general. Les taules i gràfics amb què es representen les dades demogràfiques es complementen sovint amb apunts biogràfics sobre les persones a les quals es refereixen, amb atenció particular a la gent de Castellvell amb ofici acreditat (ferrers, rajolers i canterers, mestres de minyons, calciners, forners i flequers i pastors de ramats).]]> Valls, Enric]]> Vidal Bonavila, Judit]]> Cristià, Elisenda]]> 28-11-2023]]> Fabra, Pompeu, 1868-1948]]> Mir, Jordi, 1935-]]> Bover, August]]> Mallafrè, Joaquim, 1941-2024]]> 24-11-2023]]> Contes per somiar]]> Contes]]> Vidal Roig, Marta]]> 28-11-2023]]> Veciana i Clariana, Antoni]]> MacPherson, Inés]]> 21-11-2023]]>
Resultaria gairebé impossible tractar d’explicar el que ha estat el món de l’espectacle al nostre país en els últims setanta anys sense fer referència a la figura de Ricardo Ardèvol Llorens (Falset 1926-Barcelona 2017). Format a Reus, Ardèvol fou rapsoda, locutor de radio, presentador, representant, organitzador, empresari i, per sobre de tot, un gran dinamitzador cultural. En els seus inicis, va lluitar per posar color al món en blanc i negre de la postguerra espanyola. Després, es va convertir en l’home que va portar per tot Catalunya les principals figures de l’espectacle de cada moment. Aquest llibre recull anècdotes i opinions sobre alguns dels artistes espanyols més importants i es tanca amb la valoració que va fer el mateix Ardèvol dels seus anys al capdavant d’El Molino, l’emblemàtic local del Paral·lel. Es tracta també d’un acte d’amor del seu fill, Ricard Ardèvol Comellas, que ha recopilat els manuscrits del pare i els ha donat una forma definitiva per evitar que es perdés el record de tota una època del món de l’espectacle a Catalunya.]]> Ardèvol Comellas, Ricard]]> Turró, Albert]]> 17-11-2023]]> Història]]> Navarro Espinach, Germán]]> Juncosa i Bonet, Eduard]]> 16-11-2023]]> Extraterrestres]]> Jiménez, Laureano]]> 14-11-2023]]> Reus -- Història]]> Navais i Icart, Joan, 1976-]]> 10-11-2023]]> Cicle «Impacte i abús de les pantalles en infants i joves»]]> Montagut, Marta]]> Villar, Francisco]]> 09-11-2023]]> Concerts]]> Reig, Joan]]> Albesa, Isaac]]> 07-11-2023]]> Escola Maria Cortina]]> Baiges i Gispert, Josep, 1968-]]> Navais i Icart, Joan, 1976-]]> Tricaz, Enric]]> 06-11-2023]]> Juncosa i Bonet, Eduard]]> Just, Carme]]> 02-11-2023]]> Cicle «Habitatge, un dret social»]]> González, Sílvia]]> López, Eduard]]> Nogués, Josep R.]]> 30-10-2023]]>