<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/">
<rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13657">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutor de Ràdio Reus, Enric Virgili. El programa va dedicar diversos dies a entrevistar breument i per parts l&#039;ex locutor. Aquest arxiu forma part d&#039;un d&#039;aquests dies.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Virgili explica que, durant la seva època (1940&#039;s), el disco solicitado i el disco dedicado era l&#039;atracció principal després de la música clàssica. Tenien cura de no repetir els discos. Tricaz pregunta a Virgili si va ser partícep del grup d&#039;actors de Ràdio Reus que feien la Ràdio Teatre. Virgili afirma que hi va participar des de Reus i també des de Barcelona (Ràdio Barcelona). Destaca les obres &quot;Terra Baixa&quot;, &quot;Esquadra hacia la muerte&quot; i &quot;Edip&quot;. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 24s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13656">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a una de les primeres locutores de Reus i ex locutora de Ràdio Reus, Adelaida Òdena. El programa va dedicar diversos dies a entrevistar breument i per parts l&#039;ex locutora. Aquest arxiu forma part d&#039;un d&#039;aquests dies.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Explica la situació durant la guerra, de com la serenitat del periodista Joan Díaz va mantenir a ratlla algunes exigències dels nacionals i descriu la situació un cop van haver entrar els militars. Explica com va haver de deixar de parlar català per parlar castellà obligatòriament. Al cap de dos anys de casada, diu, es va quedar embarassada i, un cop va néixer la seva filla, va plegar. Era l&#039;any 1942. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 04m 56s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13655">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a una de les primeres locutores de Reus i ex locutora de Ràdio Reus, Adelaida Òdena. El programa va dedicar diversos dies a entrevistar breument i per parts l&#039;ex locutora. Aquest arxiu forma part d&#039;un d&#039;aquests dies.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Tricaz pregunta a Òdena per alguna anècdota que recorda dels seus temps a la ràdio. Òdena explica el procés de la censura de l&#039;època i l&#039;error que va cometre al fer dibuixos a sobre d&#039;un dels papers que s&#039;havien d&#039;enviar als registres. Diu que, al cap d&#039;uns dies, el governador de Tarragona va arribar a Ràdio Reus i li va dir que el paper amb els seus dibuixos quedaria arxivat perquè, segons el governador, era una obra d&#039;art. També parla de la gran nostàlgia i enyorament que sent per la ràdio. Tricaz s&#039;acomiada d&#039;Òdena describint-la com una locutora de l&#039;època &quot;heroica&quot; i modesta. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 38s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13654">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a una de les primeres locutores de Reus i ex locutora de Ràdio Reus, Adelaida Òdena. El programa va dedicar diversos dies a entrevistar breument i per parts l&#039;ex locutora. Aquest arxiu forma part d&#039;un d&#039;aquests dies.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Òdena explica que, durant la seva estada a Ràdio Reus, va tenir moments de molt alegres, però moments molt tristos i de molta por, per exemple durant els bombardejos o quan locutava els diumenges, ja que no hi havia ningú pels carrers de Reus en aquella època. Explica que va treballar molt amb l&#039;anomenat &quot;disc dedicat&quot;, quan per les festivitats els oients trucaven a la ràdio per dedicar discos. Diu que el més bonic d&#039;estar a la ràdio per ella era estar rodejada de música sempre. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 55s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13653">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a una de les primeres locutores de Reus i ex locutora de Ràdio Reus, Adelaida Òdena. El programa va dedicar diversos dies a entrevistar breument i per parts l&#039;ex locutora. Aquest arxiu forma part d&#039;un d&#039;aquests dies.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Comenten el paper de la ràdio com a instrument de propaganda durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial. Òdena explica que va començar a treballar a Ràdio Reus quan Enric Corretger va haver d&#039;entrar al servei milirar durant la Guerra Civil. Descriu els seus principis com molt crítics i justos, amb por. Però més tard s&#039;hi va acostumar fins al punt que li semblava que ningú l&#039;escoltava. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 04m 20s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13652">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista, feta per Natàlia Borbonès, a Maria Font de Rubinat, poeta, conservadora i propietària de la Casa Navàs.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El museu de Reus reclama algunes peces de caràcter històric i artístic, que són propietat privada de la Casa Navàs. Maria Font de Rubinat diu que el museu no té dret a reclamar el que és de la seva família. Descriu els museus com cementiris i ella valora el tenir-los a casa perquè segueixen tenint vida. La periodista li diu que si donés algunes peces al museu ho podria veure tothom, però Font diu que no, que la seva casa no és un museu i que no cedirà. Creu que els museus no tenen respecte per la propietat privada i reclama que, al testament, el seu pare, Pau Font de Rubinat, els ho va deixar tot a les seves filles. També parla de les contínues reformes a que s&#039;ha de sotmetre la casa. Exigeix que no arreglin més la casa i que si la vol arreglar ja ho farà ella mateixa, amb gent de la seva confiança. La Casa Navàs conté obres com un autorretrat de Fortuny i una estàtua de Sant Pau. El 1936 la FAI va registrar casa seva per robar-los coses. Font explica l&#039;anècdota i aprofita per parlar de política. La resta de l&#039;arxiu constitueix la seva defensa contra alguns museus i la seva manera d&#039;actuar.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1995">ca. 1995</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 25m 20s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13651">
    <dcterms:title><![CDATA[Falca publicitària d&#039;un dels partits d&#039;hoquei de l&#039;equip del Reus Deportiu.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[La falca està locutada per Josep Baiges i diu, aproximadament: &quot;Aquest dimarts a partir de les 21:15 el hoquei del Reus ens vol regalar la tretzena victòria de la temporada. En directe a Ràdio Reus. La ràdio de l&#039;hoquei.&quot;]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=15%2F02%2F05">15/02/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 0m 40s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13650">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa especial per acomiadar a Enric Tricaz de Ràdio Reus.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[FEM CIUTAT.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El programa especial comença al minut 4:22. Josep Baiges vol acomiadar a Tricaz i li agraeix els moments viscuts a la ràdio. Tricaz dóna gràcies a Baiges i als oients, pels qui ha locutat durant més de quaranta anys. Baiges despenja trucades d&#039;oients que truquen per acomiadar-se de Tricaz. Al minut 10:13 comencen els serveis informatius de la Cadena SER.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+09%2F2004">ca. 09/2004</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 15m 00s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13649">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista a l&#039;ex alcalde socialista de Tarragona, Josep Mª Recasens. El motiu de l&#039;entrevista és la mort del primer alcalde democràtic de Reus, el socialista Carles Martí Massagué, el dia 7 d&#039;abril de 1992.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Recassens parla de Martí i del que ha significat la seva figura per la transició política de les comarques de Tarragona. L&#039;ex alcalde diu que Martí pertany a aquelles persones que van viure una època democràtica abans del franquisme i que, per tant, tenen una convicció democràtica. Explica que la seva manera de pensar era la d&#039;un socialdemòcrata, catalanista i molt reusenc. Considera que era un bon reusenc i que tot i que ell mateix era un tarragoní convençut, la seva relació era molt bona. Com a tema polític que unís més a Recassens i a Martí en aquest lloc que és l&#039;alcaldia destaca el consorci de l&#039;aigua de l&#039;Ebre.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=07%2F04%2F92">07/04/92</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 04m 56s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13648">
    <dcterms:title><![CDATA[Careta d&#039;introducció pel programa de Ràdio Reus &quot;Plaça Major&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escoltem la careta d&#039;introducció del programa de Ràdio Reus &quot;Plaça Major&quot;. Tot seguir escoltem &quot;Ràdio Reus informa&quot;, presentat per Josep Mª Fargas i patrocinat per La Caixa Rural Provincial. Per últim, escoltem la falca publicitària de La Caixa Rural Provincial.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1980">ca. 1980</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 01m 37s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13647">
    <dcterms:title><![CDATA[Fragment, que aplega els informatius, del magazine d&#039;humor el Terrat, conduït i presentat per Montse Jarava. La presentadora descriu el programa com el &quot;més boig de la SER&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[EL TERRAT.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Informatius locutals de manera desenfedada i informal per Montse Auqué i Andreu Buenafuente. Contenen, segons Jarava, el més destacat de la programació de la jornada a Ràdio Reus. És interessant escoltar la falca, posterior als informatius, que demana el vot per Josep Abelló (Partit Socialista de Catalunya) per les eleccions municipals del 26 de maig d&#039;aquest 1991 a Reus.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Maig+1991">ca. Maig 1991</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 5m 08s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13646">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa especial per retransmetre l&#039;acte solemne de lliurament dels guardons de la ciutat de Reus l&#039;any 1996. L&#039;Ajuntament fa un reconeixement públic a persones o entitats caracteritzats per la seva trajectòria a favor, defensa o promoció de la ciutat.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Connexió al Saló de Sessions de l&#039;Ajuntament amb Josep Baiges. Els guardonats són el Pare Joaquim Roig Novell, de l&#039;ordre de fills de la Sagrada Família i gran impulsor de l&#039;activitat esportiva; Jaume Abadia Prat, impulsor per la docència als cicles formatius de l&#039;IES Baix Camp; Lluís Arto Montaña, com a fundador i president de la Unió Esportiva Santes Creus de Reus i considerat un gran impulsor i defensor del futbol base; el Doctor Enric Aguadé Sanz, guardonat principalment per la seva trajectòria dins l&#039;àrea del senderisme; l&#039;entitat CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) guardonada per la seva acció solidària amb els pobles desfavorits; l&#039;Institut Pere Mata, que rep la menció honorífica municipal, recullint el premi Francesc Font de Rubinat; i Antoni Correig i Massó, per la seva activitat literària on es desprèn l&#039;amor que té per la seva ciutat. Al minut 7:34 de l&#039;arxiu comença l&#039;acte de lliurament. L&#039;acte està presentat pel periodista Cèsar Compte. L&#039;alcalde de Reus, Josep Abelló, en fa la introducció. Al minut 53:30 finalitza el lliurament. Posteriorment, escoltem Josep Baiges comentant la sessió amb Enric Tricaz. Al minut 59:17 desconnexió sobtada i canvi d&#039;arxiu d&#039;àudio per SER Catalunya. Escoltem Mònica Llussà i la connexió amb Vilafranca del Penedès per la retransmissió dels castells que celebren la diada de Sant Fèlix. La resta de l&#039;àudio forma part del magazine de Llussà i s&#039;acaba amb una disminució progressiva del volum fins a l&#039;extinció total.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=25%2F09%2F96">25/09/96</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[1h 59m 03s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13645">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa especial de &quot;L&#039;Hora L&quot; dedicat a la Batalla de l&#039;Ebre, amb motiu del seu setanta aniversari.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[L&#039;HORA L]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El programa de &quot;L&#039;Hora L&quot; comença al minut 6:31. Abans, però, escoltem Crisol Tuà presentant un telenotícies teatralitzat amb col·laboradors com Xavi Jiménez, que imiten diferents personatges públics: Pocholo, Oscar Nebreda, Eduard Punset i Dani Sánchez Llibre. Comença &quot;L&#039;Hora L&quot; conduïda per Jordi Cartanyà, acompanyat per Marc Càmera. Amdbós s&#039;encarreguen de fer reviure la Batalla de l&#039;Ebre, que va durar 115 dies, començant la nit del 25 de juliol de 1938. Expliquen com les tropes republicanes van decidir travessar el riu Ebre i parlen amb testimonis vius. Destaca la notícia que la Generalitat ha iniciat la recollida de restes de cadàvers de víctimes de la Batalla de l&#039;Ebre. Escoltem l&#039;entrevista a l&#039;historiador i especialista en la Batalla de l&#039;Ebre, Àlex Cervelló. Cervelló explica l&#039;inici de la batalla, amb l&#039;ofensiva republicana, i descriu pas a pas els atacs i les defenses. La Batalla, diu Cervelló, va ser crucial pel resultat final de la Guerra Civil Espanyola. L&#039;atac dels republicans va ser una temeritat. L&#039;historiador explica que creuar l&#039;Ebre era molt complicat, però Vicente Rojo ja havia plantejat una tàctica militar quan va fer el treball final de la seva carrera militar, però en la direcció contrària. La reacció dels nacionals va ser de descoordinació total i els republicans, en 24 hores, van ocupar 800 km2 de terreny. Però els franquistes va aconseguir organitzar-se impedint que els republicans ocupessin Gandesa, Vilalba i la Pobla. El 2 d&#039;agost de 1938 Franco arriba a l&#039;Ebre per dirigir la contraofensiva. Cervelló destaca que la república va tenir greus problemes de subministrament de material bèl·lic i d&#039;homes. La batalla va tenir quatre fases, segons l&#039;historiador, i va finalitzar amb la victòria franquista. Al minut 37:25 es realitza una connexió amb Joan Ramon Mestre, des de l&#039;església del poble vell amb l&#039;alcalde de Corbera d&#039;Ebre, Sebastià Frixach. Escoltem l&#039;entrevista a l&#039;alcalde, preguntant per les característiques de l&#039;església i del poble. Al minut 41:11 escoltem l&#039;entrevista a Pere Godall i Pere Jaume Álvarez, dos testimonis de la batalla de l&#039;Ebre. Els entrevistats parlen sobre els seus records en plena batalla, els recorreguts per on van passar, la gent que van veure morir, etc. Pascuala (no revela el seu cognom) és també una testimoni que ens parla des del  Centre d&#039;Interpretació de Corbera d&#039;Ebre, on es troba Joan Ramon Mestre. Serveis informatius de la Cadena SER des del minut 54:58 fins l&#039;hora 1:06:02. Escoltem l&#039;entrevista a Maria Jesús Bono, presidenta de la Memòria Democràtica de Catalunya, que explica l&#039;aparició de les restes humanes víctimes de la Batalla de l&#039;Ebre i l&#039;objectiu de donar-los sepultura, iniciativa que ja ha impulsat la Generalitat des del Ministeri de l&#039;Interior. Les restes es trobaven en fosses comunes. Connexió de nou amb Joan Ramon Mestre, que llegeix un escrit que es troba a la part vella de Corbera d&#039;Ebre: &quot;Era una nit de Sant Jaume (…) més de 100 mil homes esperaven l&#039;ordre per creuar el riu…&quot; això és el que diu just a l&#039;entrar a l&#039;exposició dedicada a la Batalla d&#039;Ebre del Centre d&#039;Interpretació de Corbera d&#039;Ebre. Entrevista de Joan Ramon Mestre a l&#039;historiador Àlex Cervelló, que ens descriu el que l&#039;exposició presenta. Tertúlia conduïda per Jordi Cartanyà amb l&#039;alcalde de Corbera d&#039;Ebre, Sebastià Frixach, i el secretari de l&#039;Associació de Terra de Germanor, Sebastià Agudo. Agudo diu que quan més es parli d&#039;aquest tema més es superarà, perquè ambdós tertulians asseguren que les poblacions afectades per la batalla ho van passar molt malament i encara avui és complicat parlar del tema. El programa especial finalitza a l&#039;hora 1:25:46 i escoltem els esports amb Sergi Mata.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=29%2F11%2F08">29/11/08</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[1h 29m 59s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13644">
    <dcterms:title><![CDATA[Roda de premsa del partit polític de Ciutadans de Catalunya que pretén aclarir els fets ocorreguts a Girona el dia 5 de juny de 2006 durant la campanya del partit contra el referèndum de l&#039;Estatut.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Albert Boadella, representant del partit, fa una introducció i exposició dels fets. Destaca l&#039;atac a Arcadi Espada, un dels conferenciants, agredit per independentistes catalans per l&#039;esquena. Boadella es dirigeix als mossos d&#039;esquadra per recriminar-los que no van fer res per ajudar-los. Demana als cossos policials responsabilitat i seguretat. Boadella llegeix un paràgraf del reglament dels mossos d&#039;esquadra que diu, a grans trets, que els mossos han d&#039;evitar qualsevol acció abusiva. Diu que aquest precepte ha estat del tot transgredit. El portaveu explica que es van assabentar de la convocatòria pel 5 de juny d&#039;una agrupació catalanista per boicotejar la campanya de Ciutadans i que és per això que van avisar als mossos, per possibles accidents. Els fets van ser atacs i insults dels nacionalistes als membres del partit i conferenciants. Destaca alguns insults com &quot;immigrants&quot;, &quot;bilingüistes&quot; o &quot;intel·lectuals&quot;. Boadella repeteix que la policia no va fer cap maniobra per retenir les persones que estaven exercint les injúries. L&#039;objectiu de la roda de premsa, diu, és fer una crida a la societat per tal que s&#039;assegurin les llibertats de tots i la seguretat d&#039;aquells que s&#039;expressen amb llibertat. Quan s&#039;acaba la roda escoltem algunes entrevistes a testimonis dels fets. Les entrevistes no tenen massa qualitat d&#039;àudio, però il·lustren els fets.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=06%2F06%2F06">06/06/06</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[1h 01m 46s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13643">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa &quot;Gent del Camp&quot;, descrit com el costumari popular català. Aquest programa del 19 de maig del 1980 està dedicat als refranys, les expressions i els contes sobre els ocells de Catalunya.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[GENT DEL CAMP]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El programa ja està començat. Escoltem la música de &quot;El Cant dels Ocells&quot; per introduir el tema del programa, que són els ocells. Comencem per sentir alguns refranys, entre els quals destaquem: &quot;a l&#039;ocellet no li toquis el niuet&quot;, &quot;l&#039;ocell del bec ample menja poc i molt escampa&quot;, &quot;ocells de pas pluja segura&quot;, etc. A més de les rimes, també s&#039;anomenen expressions populars de caràcter metafòric com &quot;tenir pardals al cap&quot; o &quot;aixecar el vol&quot;. El programa també inclou contes, rimes, endevinalles i llegendes dels pobles, tots sobre els ocells de les regions catalanes. El programa manté en segon pla una música d&#039;estil medieval. Del programa destaquen els últims minuts, dedicats a l&#039;interpretació dels somnis en els que apareixen ocells.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=19%2F05%2F80">19/05/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 16m 0s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13642">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa &quot;Gent del Camp&quot;, descrit com el costumari popular català. El primer programa que presenta l&#039;arxiu està dedicat als refranys catalans sobre la medicina popular. El segon programa es centra en els refranys referents a les tradicions populars.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[GENT DEL CAMP]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El programa descriu els refranys catalans com consells ingenus i de cap valor científic, però fills de l&#039;experiència i la saviesa popular. Alguns dels refranys que podem escoltar a l&#039;arxiu són: a la Ribera l&#039;Ebre diuen que les arrels de canya bullides són diorètiques, que pels refredats es recomanen inhalacions de fulles d&#039;eucaliptus, que la til·la és útil com a tranquil·litzant, que la pell de taronja evita els cucs, que el bullit d&#039;ortigues cura les ferides, etc. Al Baix Camp, que les berrugues es curen amb suc d&#039;albergínia, que si la tos et don neguit et prenguis eucaliptus ben bullit, que la menta la gana augmenta, que per la gola funciona la farigola o que pels mals del ronyó, l&#039;oli d&#039;oliva és el millor. S&#039;expliquen refranys de molts municipis, però sobretot de les comarques del sud oest de Catalunya. Molts dels refranys funcionen com rimes que han passat de generació en generació. Relacionat amb la creença en la medicina popular, el program també explica la devoció religiosa d&#039;alguns pobles oferint ofrenes als seus patrons per curar malalties de les seves famílies. El segon programa, al minut 12:57, parla de les tradicions populars dels municipis: les festes, les supersticions, els mites, les creences, les llegendes, etc. Destaca alguna tradició relacionada amb els ritus després de la mort dels ciutadans. El programa és innovador pel que fa a l&#039;ús de la música i dels efectes sonors per il·lustrar algunes de les històries i anècdotes que s&#039;expliquen.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=12%2F05%2F80">12/05/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 30m 20s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13641">
    <dcterms:title><![CDATA[Debat conduït i moderat per Josep Mª Martí. El tema del debat és la problemàtica juvenil. El debat vol centrar-se en els Consells Municipals de la Joventut creats recentment.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA NIT ÉS RÀDIO: EL GRAN DEBAT]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Des de Reus, participen en el debat Ernest Benach, membre del secretariat del Consell Municipal de la Joventut de Reus, i Joaquim Besora, regidor de política municipal de l&#039;Ajuntament. A Tarragona, Josep Lluís Carod ens presenta el regidor de joventut i esports i membre del PSC, Josep Antoni Burgasé i Rebinat, i Jordi Masalles i Feliu, de la Taula de Joves de la Ciutat. A Valls, Rafel Castells ens presenta a Rosa Prats i Sales, regidora de joventut i esports i membre del PSUC, i del Consell de la Joventut, tenim a Jordi Vives i Claravall a Joan París i Fortuny. Com veuen la problemàtica del jovent. Besora, centrant-se en Reus, diu que la realitat juvenil és deguda a la situació econòmica, l&#039;atur i la inseguretat en el projecte vital dels joves. Masalles, des de Tarragona, dóna suport a la opinió de Besora i parla d&#039;una crisi de joventut a nivell mundial. Rosa Prats destaca el fet que la joventut rural ha de marxar dels seus municipis i pobles per falta de llocs de treball i que l&#039;ensenyament no està ben racionalitzat. Tot i això, Prats diu que s&#039;ha de superar la situació i ser positiu. Benach parla del pas de la joventut cap a l&#039;extrema dreta, creient que aquest fet és causa de la inestabilitat social. El tema tret per Benach porta el debat a discutir sobre les organitzacions i organismes juvenils. Parlen sobre la necessitat de la decisió dels ajuntament democràtics d&#039;incloure dins la seva llista d&#039;atenció i serveis als joves. Es compara la situació anterior pel que fa als joves i l&#039;actual, sobretot en referència a la situació laboral i les oportunitats. Martí pregunta, finalment, si són útils o no, doncs, els Consells Municipals de la Joventut. Entre totes les opinions destaquen la de Benach, que diu que els consells són molt recents i que encara no es pot afirmar si són útils; la de Besora, que creu que l&#039;atur no el poden solucionar els ajuntament i que el que poden fer els consells són estudis i conscienciar de la problemàtica a la població; la de Burgasé i Rebinat, que confia en els consells, però espera que la Generalitat faci programes per intentar solucionar la situació juvenil; i la de Prats, qui creu que la conselleria servirà per fer ressò del problema juvenil.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=06%2F02%2F80">06/02/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 45m 12s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13640">
    <dcterms:title><![CDATA[Debat conduït i moderat per Josep Mª Martí. El tema del debat envolta una notícia d&#039;actualitat (1980): &quot;La rebel·lió contra l&#039;estatut jurídic de centres docents no universitaris, que és un projecte de llei que pretén financiar l&#039;ensenyament obligatori&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA NIT ÉS RÀDIO: EL GRAN DEBAT]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El debat compta amb representants d&#039;alguns dels sectors implicats en el projecte de llei: la mestre i representant del PSUC a Reus, MªTeresa Vallverdú; el professor de l&#039;Institut Salvador Vila-seca de Reus, Joan Manel Ferré; els estudiants Agustí Baz de l&#039;IES Vila-seca i Gabriel Ferré de l&#039;IES Gaudí; Francesc Campoi regidor d&#039;ensenyament i mestre; Jesús Hernández, mestre i representant del sindicat de secundària ASPEPC; i, des de Tarragona, Xavier Sabaté, representant del PSC a Tarragona. Parlen de les manifestacions, concentracions i vagues a nivell de Reus. Aquest 30 de gener hi ha hagut vaga i els instituts Vila-seca i Gaudí han aturat les classes. Hernández creu que les parades per vagues han estat poques. Valoració dels aspectes negatius de l&#039;estatut. Vallverdú creu que l&#039;estatut és un atemptat contra la llibertat dels centres i de l&#039;ensenyament. Sabaté està d&#039;acord amb Vallverdú i destaca la inconstitucionalitat del projecte. Els mestres que participen al debat rebaten els preceptes de l&#039;estatut amb lleis de la constitució espanyola. Joan Manel Ferré parla de la necessitat d&#039;un claustre i una directiva unida per treballar i no per manar o controlar, en contra del que diu l&#039;estatut. També es recolza en lleis democràtiques sobre l&#039;educació. Hernández creu que en l&#039;estatut no es té en compte l&#039;estudiant. Parlen sobre la participació de l&#039;estudiant en les decisions dels centres segons l&#039;antiga llei i segons el nou estatut. També comenten el paper dels diferents òrgans d&#039;un centre i la seva funció com a òrgans consultius i el paper dels pares i la seva llibertat a escollir el centre on volen portar els seus fills. Hernández destaca el paper del director. Debaten sobre quins serien els centres més afectats per l&#039;estatut: els públics o els privats. Destaca l&#039;opinió d&#039;Hernández, que diu que la llei no és de financiació, sinó de subvenció a l&#039;educació privada. La conclusió és que l&#039;estatut, per tots els debatents, significa un retràs en l&#039;educació i en la llibertat i és, per tant, un document anticonstitucional. Tot a això, Campoi destaca que serà molt difícil que la llei tiri endavant perquè faria falta una majoria absoluta a la Cambra.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=30%2F01%2F80">30/01/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 55m 20s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13639">
    <dcterms:title><![CDATA[Falca publicitària de la Generalitat de Catalunya de la campanya popular “Dóna corda al català”. La campanya vol promoure i facilitar l&#039;ús de la llengua catalana. L&#039;eslògan es va difondre des del gener de l&#039;any 2005 fins l&#039;any 2007.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;anunci és una cançó que repeteix l&#039;eslògan: &quot;Parlo sense vergonya, parlo amb llibertat i ,per començar, parlo en català. I si m&#039;equivoco, torno a començar&quot;.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Jan-05">Jan-05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 0m 29s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13638">
    <dcterms:title><![CDATA[TEATRE FORTUNY: ESCENARI OBERT]]></dcterms:title>
    <dcterms:title><![CDATA[Retransmissió especial de la jornada celebrada al Teatre Fortuny de Reus l&#039;any 1996 en una marató de música i espectacle. El teatre resta obert durant dotze hores seguides. És una iniciativa del Teatre Fortuny, amb Josep Mª Fargas, i de Ràdio Reus, amb Pere Montpeó. El conductor de la jornada és Enric Tricaz.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escoltem el grup de gaiters Ministrils i Saramandusa. Comença una taula rodona que pretén parlar sobre teatre. La taula és conduida per Montse Ollé i hi participen Xavier Amorós, com a responsable del grup de teatre de Cambra del Centre de Lectura i com autor teatral, participa també l&#039;actriu reusenca Eufèmia Romano, el responsable de la secció de teatre de l&#039;Orfeó Reusenc Josep Mª Roig, i el jove actor i coordinador d&#039;espectacles Jordi Vall. Començen per parlar dels seus inicis en el teatre, més endavant de la seva feina actual, la situació del teatre català i a Catalunya, el teatre a Reus, els nivells artístics arreu d&#039;Espanya i els diferents estils, parlen de la Sarzuela com a reunió del teatre i la veu, de l&#039;òpera, de grans artistes històrics, etc. Per últim, cada tertulià fa una recomenació teatral o artística. Sentim els informatius de la Cadena SER. Comencem a escoltar, des del Teatre Fortuny, el programa &quot;Avui fos i demà festa&quot;. El programa tractarà temes com la música, la poesia, la festa de presentació de l&#039;àliga de Reus, les activitats previstes arreu de les comarques, de llibres, sardanes i de castells. El programa convida i entrevista al doctor Josep Laporte, nomenat el Més Amic de Reus. També escoltem, amb motiu de la campanya de recuperació de l&#039;àliga de Reus, a la presidenta de Mercè Valera i i els sotspresident Josep Mª Vallès. Escoltem el concert de la cantant lírica reusenca Isabel Hernández. Entrevista als tramoïstes Joan Roig i Joan Català. Entrevista a Xavier Cirera, de la llibreria Vip de Tarragona, per parlar de llibres, autors i literatura. Per últim, escoltem el recital poètic de l&#039;actor reusenc Enric Virgili amb &quot;La pomera vella&quot;.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=08%2F06%2F96">08/06/96</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[2h 22m 14s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13637">
    <dcterms:title><![CDATA[TEATRE FORTUNY: ESCENARI OBERT]]></dcterms:title>
    <dcterms:title><![CDATA[Retransmissió especial de la jornada celebrada al Teatre Fortuny de Reus l&#039;any 1996 en una marató de música i espectacle. El teatre resta obert durant dotze hores seguides. És una iniciativa del Teatre Fortuny, amb Josep Mª Fargas, i de Ràdio Reus, amb Pere Montpeó. El conductor de la jornada és Enric Tricaz.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escoltem el discurs de presentació d&#039;Enric Tricaz sobre la història del Teatre Fortuny, nascut l&#039;any 1882. Aquest any de 1996, diu Tricaz, el Fortuny segueix sent el centre dels esdeveniments polítics, socials i lúdics de Reus i el descriu com una rèplica en miniatura del Teatre Liceu de Barcelona. També parla de Ràdio Reus i del seu lligam amb la ciutat i el Teatre. El programa esperat per aquesta jornada compta amb la Banda Pare Manyanet, l&#039;Orfeó Reusenc, el compositor i pianista Conrad Setó, el grup de gaiters Ministrils i Saramandusa, una taula rodona sobre teatre, el programa &quot;Avui fos i demà festa&quot;, el Conservatori de la Diputació, el grup de teatre del Bràvium, el grup Made Makers, el músic Marcel Biol, el grup Lírics, una taula rodona sobre fundacions, la Coral Esplai de la Caixa, les habaneres Canya Dolça, el grup de pop Wiskin&#039;s Collons, el Cor Mestral, el grup de música del Centre de Lectura i la Companyia Lírica de Reus. Escoltem els organitzadors i &quot;pares de la idea&quot; per la marató del Teatre Fortuny, el Gerent del Consorci, Josep Mª Fargas, i del director de Ràdio Reus, Pere Montpeó. Escoltem la música de la Banda del Pare Manyanet i les entrevistes a alguns components. Sentim els informatius de la Cadena SER de les 10:00 del matí. Escoltem el teatre dels actors i actrius del Teatre de l&#039;Orfeó Reusenc representant un fragment de la Creu de la Masia, un de les Vinyes del Priorat de Josep Mª Segarra i un de Mª Rosa Guimerà. També sentim entrevistes fetes per Tricaz a alguns dels components del grup teatral. Escoltem la música del compositor i pianista Conrad Setó. Escoltem Miquel Guinjoan atorgant a Fargas un martell pels anys transcorreguts al Teatre Fortuny. Per últim, comencem a sentir la música dels gaiters Ministrils i Saramandusa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=08%2F06%2F96">08/06/96</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[2h 25m 53s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13636">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista a l&#039;alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, feta per alumnes dels centres reusencs CEIP Cèlia Artiga i CEIP Prat de la Riba.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Les preguntes tracten des de l&#039;àmbit personal i familiar de l&#039;alcalde fins al més professional i laboral. Algunes preguntes destacades són si sempre ha volgut ser alcalde, a la qual cosa Pérez respon que de petit volia ser capellà; què es podria fer per evitar la brutícia dels gossos als carrers, pel que l&#039;alcalde respon que els responsables són els amos; si té fills; quin és el seu plat preferit; si li agrada el futbol; etc. Algunes preguntes els porten a tractar temes com la seva antiga trajectòria com a jugador al hoquei Reus o la gastronomia, com les coses que li agrada cuinar o menjar a l&#039;alcalde. Més preguntes són què li agrada més de la feina d&#039;alcalde, al que respon que és resoldre problemes; i algunes preguntes sobre la seguretat ciutadana, relacionada amb els riscos d&#039;obres i l&#039;índex de robatoris. Els nens es mostren bastant preocupats sobre la situació dels minusvàlids i discapacitats i la seguretat ciutadana. Pérez pregunta als nens pel que creuen que fa un alcalde: responen que un alcalde vetlla per la seguretat de la gent, realitza obres pels ciutadans, etc. També pregunta què farien com a alcalde: responen que resoldre problemes, contractar més gent de seguretat, posar rampes per minusvàlids i semàfors per cecs. Per últim, l&#039;alcalde els pregunta què els agradaria que es fes nou. Els nens reclamen més instal·lacions infantils, com parcs o festes infantils. Els noms dels alumnes són: Raúl, David, David, Carbub i Mª Júlia.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=25%2F12%2F04">25/12/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 34m 50s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13635">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa dedicat al debat sobre la implantació del tren d&#039;Alta Velocitat AVE i al seu recorregut establert.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[REDACCIÓ OBERTA: LA TERTÚLIA.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;actualitat informa que pròximament s&#039;uniran al Vendrell els representants de tots els col·lectius de les comarques de Catalunya que s&#039;oposen al projecte o al traçat de la via de velocitat de l&#039;AVE. Natàlia Borbonès informa sobre l&#039;actualitat del procés d&#039;implantació d&#039;aquest tren d&#039;alta velocitat. Escoltem Andreu Mayayo, alcalde de Montblanc (Conca de Barberà), explicant que el seu ajuntament posa a disposició dels ciutadans autobusos per anar a la manifestació en contra de l&#039;ave. Diu que s&#039;han d&#039;explorar altres vies a l&#039;AVE, com la millora de la xarxa ferroviària actual o la implantació de trens de velocitat no tan perjudicials amb el medi ambient. Afirma que el projecte és car i que agredeix el territori. Parlen del recorregut i els paràmetres que segueix la Generalitat per imposar el tren i afirma que la gent encara no és conscient del que significa la implantació d&#039;un tren d&#039;alta velocitat. Entrevista a l&#039;alcalde de La Masó (Alt Camp), que explica que per últims canvis del Ministeri de foment l&#039;AVE no els afectarà. Afirma que assistiran a la manifestació del Vendrell, perquè no creu que l&#039;AVE sigui beneficiós pel camp de Tarragona. Entrevista al reponsable de política territorial de la permanent nacional del Sindicat Unió de Pagesos, Lluís Nomen, que creu que l&#039;AVE pot afectar a infraestructures de camins i regs i pot comportar una considerable disminució de la superfície de les terres i el trocejament de les parceles. Escoltem Montse Jarava des de SER Tarragona per explicar-nos l&#039;actualitat i reacció de Tarragona davant l&#039;implantació de l&#039;Ave. Escoltem el republicà i alcalde de la Secuita, Albert Pereira, que recorda que malgrat el benefici que pugui portar l&#039;AVE a la Secuita comprèn que la resta del traçat provoca greus perjudicis per molts altres municipis. Afirma que cal buscar acords polítics per satisfer els diferents entorns col·lectius. El Baix Penedès és la zona més afectada pel projecte i amb més oposició. Escoltem l&#039;entrevista a Marc Robert, de la plataforma contra l&#039;AVE del Vendrell. Robert explica que el Vendrell és una zona molt afectada per tota la infraestructura. Escoltem l&#039;alcalde de Reus, Josep Abelló, molt partidari de la implantació de l&#039;AVE i del seu recorregut, tot i que el tren no passa per la seva ciutat. Abelló afirma que no entèn les protestes de molts alcaldes. Per últim, Enric Tricaz i Francesc Domènech es pregunten què és millor: el progrés o l&#039;ecologisme? El debat queda obert.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=22%2F05%2F98">22/05/98</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 29m 30s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13634">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa especial pels cinquanta anys de la Fira de Reus o EXPRO Reus. Els orígens de la fira es remonten a l&#039;any 1942 i ens trobem a l&#039;any 1992.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escoltem Montse Auqué explicant l&#039;origen històric dels mercats dels dilluns de Reus que, al cap dels anys, donaran lloc a la Fira de Reus. L&#039;objectiu de la programació especial de Ràdio Reus dedicada al cinquanta aniversari de la Fira de Reus és portar records de caràcter històric i anecdòtic tan personals com professionals. Entrevista al president de la Comissió Organitzadora dels cinquanta anys de Fires per decisió del Comitè Executiu reunit l&#039;octubre de 1991 i sotsdirector de l&#039;expro Reus de l&#039;any 1979, Isidre Masdéu i Vives. El record que destaca Vives és la primera fira de mostres provincial de 1942. L&#039;entrevistat explica que la fira era una trobada de gent i una &quot;guerra&quot; d&#039;estants que sempre s&#039;acabava amb un gran berenar. Vives només espera que la Fira de 1992 s&#039;inauguri amb bon temps i moltes ganes. Finalment, explica alguna anècdota. Escoltem notícies de l&#039;Expro Reus 1992, que tindrà lloc del 9 al 18 d&#039;octubre de 1992. Entrevista al President de la Cambra de Comerç de Reus i director de la Fira del 1969, Francesc Cabré i Masdéu. La Fira del 1969 va ser la que va trobar una instal·lació definitiva per no haver de muntar i desmuntar les parades cada vegada. Masdéu parla de les relacions externes de l&#039;EXPRO Reus i com està considerada. L&#039;entrevistat destaca que el 1969 volien especialitzar-se en el sector avícola per ser la primera fira de tot l&#039;estat, però no ho van aconseguir. Ara és una fira multisectorial. Escoltem l&#039;actualitat de la fira i els premis als millors estants en el marc d&#039;EXPRO Reus 92. Entrevista al gerent del Comitè Executiu dels Consells Comarcals, Josep Mª Sugranyes. Parla de la participació conjunta dels deu consells comarcals que formen la demarcació de Tarragona. Sugranyes explica la relació del consell comarcal amb la fira i, ja en àmbit més personal, conta els seus records de la fira de Reus. Escoltem notícies esportives de l&#039;EXPRO Reus 92. Entrevista a Francesc Llevat, alcalde de Reus des de l&#039;any 1973 fins el 1977 i vocal de la junta del patronat de la fira de l&#039;any 1978, primera vegada en que l&#039;EXPRO va ocupar el Parc Sant Jordi. L&#039;entrevistat parla d&#039;aquella inauguració i fa un repàs històric de la fira des del 1978 fins aquest 1992. Després escoltem les seves anècdotes personals relacionades amb l&#039;EXPRO. Escoltem les últimes notícies relacionades amb la Fira 1992.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=05%2F10%2F92">05/10/92</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 49m 49s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13633">
    <dcterms:title><![CDATA[Entervista de Francesc Domènech a Tomàs Barberà, candidat per CiU a les eleccions municipals de Reus de l&#039;any 1996.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;entrevista envolta la notícia del pacte entre els socialistes de Josep Abelló, alcalde de Reus, i els convergents de Tomàs Barberà, l&#039;entrevistat. Barberà creu que la ciutat necessita un nou impuls pel que fa al teixit associatiu de l&#039;economia productiva. Creu que aquests anys l&#039;ajuntament no ha prestat prou atenció als serveis de la ciutat i a la indústria. Per tant, s&#039;ha de pensar en una projecció econòmica i estratègica de ciutat. Parlen de la Fira de Congressos de Reus, que, segons Barberà, funciona correctament, però pot tenir altres aspectes de futur. Escoltem declaracions de Miquel Àngel López Mallol, portaveu del PP i president d&#039;AMERSAM, que dubta de l&#039;aportació que pot fer CiU en el govern de la ciutat. Escoltem Antoni Oliach, d&#039;Iniciativa per Catalunya, dient que hagués preferit un pacte d&#039;esquerres. Per últim, escoltem al candidat d&#039;ERC, Ernest Benach. El candidat convergent explica que el pacte ha servit per recuperar la paraula &quot;rellançament&quot; pel que fa a la ciutat de Reus, &quot;per recuperar l&#039;esperit de l&#039;any 1984&quot;, diu. Jarava pregunta si les relacions personals influeixen a l&#039;hora de pactar i Barberà ho confirma, tornant a les raons de l&#039;acord polític amb Convergència i Unió.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=25%2F04%2F96">25/04/96</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 19m 59s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13632">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Francesc Domènech a Josep Abelló, alcalde socialista de Reus i candidat a la reelecció per les eleccions de 1991.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Domènech fa un resum dels canvis ocorreguts a Reus durant el mandat a Reus d&#039;Abelló. L&#039;alcalde pensa que aquests sis anys de treball per a la ciutat són el seu capital per aquestes eleccions, ja que creu que la població ha observat que la ciutat ha millorat molt i aquesta és la línia de treball que pretén continuar l&#039;alcaldia. L&#039;objectiu en aquestes eleccions, explica Abelló, és la majoria absoluta. Domènech i l&#039;alcalde repassen algunes de les accions portades a terme amb èxit durant aquest sis anys. Abelló explica que el programa electoral d&#039;aquest 1991 és novedós perquè tracten el tema de la tercera edat i temes de medi ambient. Domènech pregunta si es plantegen la necessitat de treballar conjuntament amb altres municipis per determinats projectes, com participar en la gestió del Port de Tarragona. Abelló ho confirma i parla de la seva relació amb altres municipis. Parlen del polèmic tema de crear sòl industrial a la ciutat i el debat pel futur ús de la zona de Bellisens com a zona industrial. Abelló creu que és cert que a la ciutat li falta sòl industrial, però que falta que la ciutat es desenvolupi i ara està enderrarida. Creu que la zona de Bellissens caldria reservar-la, ja que creu que la gran indústria és una gran enemiga dels serveis. Abelló diu que si guanyen les eleccions seguirà mantenint un concens entre totes les forces polítiques i que intentarà establir pactes i bona relació en la mesura del possible.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=21%2F05%2F91">21/05/91</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 18m 28s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13631">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Xavier Abelló al cap de llista per la candidatura alternativa verda, Jordi Navarro, per les eleccions muncipals de Tarragona el 1991.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[La candidatura alternativa verda, explica Navarro, agrupa col·lectius de sectors ecologistes i d&#039;extrema esquerra, a més d&#039;alguns sectors alternatius com poden ser el moviment feminista o sindical. La candidatura creu que els vots els podran treure de tots els sectors que no se sentin representats a l&#039;Ajuntament de Tarragona. Navarro diu que no creu el les enquestes, que asseguren que la candidatura dels verds no arribarà al 5% dels vots i pensa que a mesura que la gent els conegui el partit anirà creixent. El candidat pensa que poden arribar a treure 2 o 3 persones de la llista. Explica que si entressin a l&#039;ajuntament no farien pactes amb cap altre organització. Defineix el seu partit com un que defensa radicalment el medi ambient i que busca propostes creatives i reals per la gent jove, les dones i la gent gran. Creu que la seva actitud és la que els diferencia dels altres partits i que la resta de polítics que es presenten són tots iguals, però amb interessos personals diferents.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Maig+1991">ca. Maig 1991</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 08m 26s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13630">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges, acompanyat d&#039;Enric Tricaz, a Josep Mª Ribes, amb motiu de la publicació d&#039;un llibre que pretén donar a conèixer què és la casa Espuny Torroja o casa Vilà de Reus.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[La casa Espuny Torroja o casa Vilà (C/ de l&#039;Abadia de Reus) és coneguda com la casa més antiga de Reus. Ribes afirma que, a més de la més antiga, també creu que és la més gran. L&#039;entrevistat explica que durant molts anys molta gent l&#039;havia volgut tirar a terra fins que es va decidir restaurar-ne part. Diu que per elaborar el llibre es va servir de la obra de Pere Anguera sobre l&#039;urbanisme i la història de Reus i es va posar en contacte amb Jordi Vilà, l&#039;actual propietari de la casa. Parla del mode de lloguer antic de la casa, que servia de petita escola per donar classes a nens. Destaca l&#039;àguila que hi havia a l&#039;exterior de la casa, que l&#039;han canviat de posició i ara, es lamenta Ribes, ha perdut molta visibilitat. Afirma que la única cosa que ell ha fet és transcriure coses que ja s&#039;havien publicat. Parlen de la història local i de la falta de coneixement dels reusencs vers el seu propi llegat. Per últim, parlen de possibles canvis i reformes pel que barri de la casa Vilà.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=09%2F12%2F04">09/12/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 13m 41s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13629">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a l&#039;alcalde de Riudecanyes, Josep Mª Tost.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Primer parlen sobre els incendis ocasionats darrerament a les Borges del Camp i a Riudecanyes. Tost afirma que es presenta un any dur pel que fa als incendis. L&#039;entrevista es fa amb motiu de la realització de la primera reunió per intentar fer marca de la baronia d&#039;Escornalbou i el seu entorn natural, tal com diu Baiges. Tost explica que volen fer una espècie de patronat conjunt, ja que la zona és plena de pobles petits i el patronat serviria per aprofitar els atractius de cadascú. L&#039;alcalde creu que val la pena agrupar-se. Un dels objectius seria recuperar les parts històriques malmeses i plantejar un pla d&#039;ocupació per recuperar els antics elements característics de la zona i potenciar una ruta turística. Parlen de la falta d&#039;allotjaments a la zona. Tost explica que volen recuperar antics camins per ciclistes i excurcionistes. Parlen d&#039;activitats que es poden fer al pantà. Comentant l&#039;actualitat de Riudecanyes, l&#039;alcalde explica que un dels objectius aconseguits a Riudecanyes ha estat mantenir la joventut i l&#039;escola. I destaca que es prevé l&#039;opertura d&#039;una nova escola pel proper any. Finalment parla d&#039;algunes millores del municipi i d&#039;altres projectes.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=12%2F04%2F05">12/04/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 12m 37s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/13628">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a Jordi Suárez, per assabentar-se de la programació dels museus de Reus per aquest 2005.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Suárez explica com es realitza una programació. Destaca que qualsevol programació depèn, paral·lelament, de la disponibilitat econòmica. Amb el pressupost aprovat, es té més o menys una idea del que es pot fer. Algunes idees pel 2005 destacades per Suárez són exposicions d&#039;art contemporani, d&#039;arqueologia, l&#039;exposició del jove artista Alexis Mor, l&#039;exposició de Pere Folch anomenada &quot;Draps Bruts&quot;, la presentació de les maquetes del pla d&#039;escultura de Reus o l&#039;exposició de fotografia creativa de Manuel Barranco. Un dels problemes destacats per Suárez és que no disposen d&#039;una sala d&#039;exposicions temporals d&#039;arqueologia, ja que l&#039;espai que estava diponible a Reus ara està ocupat per l&#039;exposició permanent de Gaudí. Degut a les activitats organitzades pel 150 aniversari d&#039;Eduard Toda, l&#039;Institut Municipal de Museus farà una reproducció en faxímil de la publicació de &quot;El Arlequín&quot; i també faran alguna conferència dedicada a Toda i a Gaudí. També explica que s&#039;organitzaran unes jornades en honor de Joan Rebull. Per últim, destaca l&#039;ampliació de les dependències del Museu amb la creació de nous espais.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=24%2F02%2F05">24/02/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 13m 52s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description></rdf:RDF>
