<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/">
<rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14047">
    <dcterms:title><![CDATA[Acte commemoratiu pel 150 aniversari del naixement d&#039;Eduard Toda i Güell, il·lustre diplomàtic, escriptor, historiador i filàntrop reusenc.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escoltem el president del Centre de Lectura obrint l&#039;acte amb un discurs dedicat a la figura d&#039;Eduard Toda i a la seva trajectòria professional. Al minut 6:30 el grup de lectura del centre llegeix fragments d&#039;algunes obres de l&#039;autor a qui es commemora. Alguns articles que es llegeixen són &quot;La plaça de Reus&quot;, publicat l&#039;any 1910 a l&#039;Esquella de la Torratxa, o &quot;Lu sastre renec&quot;, també publicat a l&#039;Esquella, però l&#039;any 1921. L&#039;acte el clou l&#039;alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, que ennalteix de nou la figura de Toda i valora la seva labor com a escriptor, com a persona i com a reusenc.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=14%2F01%2F05">14/01/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 43m 35]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14046">
    <dcterms:title><![CDATA[Declaracions de Salvador Espriu sobre l&#039;estrena al Teatre Bartrina de la seva obra &quot;Ronda de mort a Sinera&quot;. Les declaracions són presentades a mode d&#039;entrevista per la periodista Cristina Ferrer.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El Teatre Bartrina conclou el primer any de funcionament de l&#039;Associació d&#039;Espectadors de Teatre de Reus amb la representació de l&#039;obra de Salvador Espriu, a càrrec de la comanyia Adrià Gual. Les declaracions d&#039;Espriu inclouen opinions sobre el teatre, la literatura, les persones, l&#039;Associació d&#039;Espectadors de la ciutat i fins i tot alguna definició d&#039;ell mateix. Espriu es mostra molt content i orgullós per la representació de la seva obra i considera que Gual i el seu equip ha fet una gran feina i que, per tant, l&#039;èxit que han obtingut és molt merescut.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=30%2F11%2F80">30/11/80</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 13m 09s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14045">
    <dcterms:title><![CDATA[Presentació del llibre de poemes de Jordina Oliva, &quot;Mirada Nua&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[La retransmissió comença amb la veu de Xavier Amorós parlant de la jove poeta i de la seva primera publicació. Amorós descriu l&#039;obra d&#039;Oliva com &quot;viva, fresca i convincent&quot;. Al minut 6:20 el torn de paraula passa a Jordina Oliva i fa una lectura d&#039;alguns dels poemes que formen &quot;Mirada Nua&quot;. Destaca la música que comencem a escoltar al minut 13:49. La raó de la música és que l&#039;edició de &quot;Mirada Nua&quot; inclou un disc de cançons que Oliva troba adequades per llegir o inspirar la poesia.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=23%2F04%2F05">23/04/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 27m 16s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14044">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;organitzador i coordinador de la caminada Montserrat-Reus de l&#039;any 2004, Amadeu Pallarès.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El Club Reddis organitza la XV edició de la caminada Montserrat-Reus, de 100 kilòmetres. Escoltem l&#039;entrevista a l&#039;organitzador i coordinador de la caminada, Amadeu Pallarès. Pallarès explica que es tracta d&#039;una caminada de resistència i destaca algunes característiques d&#039;aquesta ruta en concret, com el desnivell, la gent que hi participa i les hores que es pot tardar en fer tot el recorregut (entre 19 i 21 hores) o els punts de control (un cada 10 kilòmetres). L&#039;entrevistat assegura que només li té temor al temps, tot i que si plou no se suspendrà la caminada. Explica antigues edicions i alguna anècdota, com alguna persona que s&#039;ha perdut. Per acabar fa algunes recomenacions pels futurs participants.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=03%2F09%2F04">03/09/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 10m 14s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14043">
    <dcterms:title><![CDATA[Presentació del llibre &quot;Histèries de la Ràdio&quot; editat per Ràdio Reus Cadena SER per celebrar el seu 75 aniversari.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;acte està presentat pel periodista Josep Baiges. La presentació tracta de crear, de manera teatralitzada, situacions absurdes que es produeixen en el dia a dia de l&#039;emissora. Algunes escenes que s&#039;escolten estan protagonitzades per tècnics, becàries i periodistes de la pròpia Ràdio Reus. Escoltem a la coordinadora del projecte editorial del llibre i antiga companya de Ràdio Reus, Montserrat Palau. Al minut 20:50 parla el director de Ràdio Reus Cadena SER, Josep Roquer. Al minut 25:00 escoltem el director de les emissores de SER Catalunya, Josep Mª Martí. Al minut 33:30 parla l&#039;alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. Acaba l&#039;acte Josep Baiges, convidant els assistents a prendre cava.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Abril+2002">ca. Abril 2002</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 42m 22s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14042">
    <dcterms:title><![CDATA[Pregó que inaugura la Setmana Santa de Reus l&#039;any 1998.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El pregoner d&#039;aquest any de 1998 és Mosèn Creu Sáiz, qui ha estat escollit per la Sagrada Congregació de la Puríssima Sang. Sáiz és Prior de Reus, ex prefecte de la Real Congregació i ex rector de la parròquia de la Puríssima Sang. El prior recorda perquè se celebra la Setmana Santa, parla de la missió del pregoner, de la ciutat de Reus i de la seva experiència lligada a la ciutat i a la seva gent. Inclou alguns records de la seva infància religiosa. Durant el pregó llegeix passatges de la bíblia, com la resurrecció de Jesús, la creació de la terra (gènesis), el miracle de l&#039;home paral·lític o el Sant Sopar. El mossèn afirma que l&#039;esperit de Déu renovarà l&#039;església catòlica i demana que guardem les tradicions i la cultura catalana, que, segons el prior, inclou la cultura cristiana. El missatge final que transmet és que la vida venç la mor.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=03%2F04%2F98">03/04/98</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 28m 44s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14041">
    <dcterms:title><![CDATA[Pregó que inaugura la Festa Major d&#039;Hivern de Salou l&#039;any 2005.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Primer escoltem la regidora de cultura i festes de Salou, Isabel Aguilera, presentant l&#039;acte. La regidora dóna la paraula a l&#039;alcalde de la vila, Esteve Ferran Ribera, que dóna la benvinguda als assistents i es mostra orgullós de presentar un pregó &quot;diferent&quot; en el que parlen dos pregoners i no un. Els pregoners en qüestió són Carles Xuriguera i Rafel Faixedas, dos humoristes i antics integrants del Teatre de Guerrilla. Els actors fan un pregó teatralitzat d&#039;humor. Al final desitgen una bona festa major i conviden als assistents a oblidar-se dels problemes i a gaudir dels dies que s&#039;aproximen.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=02%2F02%2F05">02/02/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 28m 08s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14040">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa presentat per Josep Baiges, acompanyat d&#039;Enric Tricaz. El tema del dia és la inauguració de l&#039;exposició, al Palau Bofarull, de l&#039;obra del pintor i aquarel·lista Ponç Granollers.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El programa comença amb la publicitat, locutada de manera informal pels presentadors del &quot;Viure Reus&quot;, de l&#039;empresa CAOBA. Escoltem l&#039;entrevista a l&#039;artista reusenc Ponç Granollers. El pintor explica que pinta per vocació i que l&#039;estil ha pogut evolucionar amb el temps, és per això, diu, que sempre fa por fer una exposició. En els seus inicis treballava amb oli, però després es va volcar en l&#039;aquarel·la. Explica una mica les característiques de l&#039;aquarel·la, incloent les condicions climatològiques ideals i la dificultat realtiva, però destaca que depèn sempre del pintor i la seva manera de treballar. Com a caracterísitca pròpia, Granollers afirma que ell no pot treballar a casa i que sempre intenta sortir a buscar la natura. Confessa que gaudeix molt del que fa. Parlen de l&#039;exposició i d&#039;altres artistes fins que, finalment, el pintor convida tothom qui vulgui a l&#039;exposició.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=18%2F11%2F04">18/11/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 12m 29s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14039">
    <dcterms:title><![CDATA[Concert dels Pets al Parc de Sant Jordi de Reus en l&#039;espectacle &quot;Rock and Reus&quot; l&#039;any 1991.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escoltem el breu concert amb un popurri de cançons antigues.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=22%2F06%2F91">22/06/91</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 16m 09s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14038">
    <dcterms:title><![CDATA[LA NIT EMPRESARIAL CEPTA]]></dcterms:title>
    <dcterms:title><![CDATA[Conferència per la VI edició de la Nit empresarial o de l&#039;empresari de la Conferencia Empresarial de la Provincia de Tarragona (CEPTA), que guardona empresaris per les seves aportacions en el desenvolupament empresarial i social.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Edició històrica per la presència dels prínceps d&#039;Astúries, el President de la Generalitat de Catalunya, el Ministre Montilla i l&#039;Alcalde de Reus. A més, hi van assistir prop de 1600 persones, entre les quals autoritats polítiques, econòmiques i socials destacades. Primer escoltem al president del CEPTA, Antoni Belmonte, que enalteix la figura de l&#039;empresari com emprenedor i generador de benefici social i que aporta riquesa a la despesa comú, que fomenta la investigació i que treballa per l&#039;avanç. Fa un homenatge als guardonats pel paper que han desenvolupat en la societat moderna. També es dirigeix als prínceps d&#039;Astúries per a què traslladin al Rei el seu compromís com a ciutadans. Josep Baiges és qui distribueix els torns de paraules. Baiges destaca que l&#039;entrega de premis és un reconiexement social a l&#039;esforç, la iniciativa i la intel·ligència d&#039;empresaris. El periodista dóna la paraula al President de la Generalitat, Pasqual Maragall. El President destaca el paper de Catalunya i de Tarragona i Reus com a motor del camp i demana a sa majestats que tinguin present que Espanya és un país plural. Felip de Borbó, el príncep d&#039;Astúries, parla al minut 11:10. El príncep dóna gràcies per la benvinguda i parla de Catalunya i del paper de l&#039;empresari. Agraeix la invitació per poder presidir l&#039;acte. Parla del país espanyol i de la Unió Europea i anima a les empreses a seguir millorant pel desenvolupament i el benestar del país.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=05%2F11%2F2004%3F">05/11/2004?</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 20m 15s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14037">
    <dcterms:title><![CDATA[Programa dedicat a la setmana cultural del &quot;Centro Cultural Extremeño&quot; de Reus. Pel programa s&#039;entrevista a Paco Garcia, president d&#039;aquesta associació.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Divendres dia 3 de novembre comença la setmana cultural extremenya. El president del &quot;Centro Cultural Extremeño&quot; explica que la inaugurarà Don Ramon Ropero, alcalde de Villafranca del los Barros (Extremadura). Garcia presenta la programació d&#039;aquest setmana cultural que organitzen. Parlen de l&#039;esmorzar que es farà el diumege dia 5, on es repertiran xurros, i el president explica de les característiques d&#039;elaboració i treball dels xurros extremenys. Destaca l&#039;exposició d&#039;un pintor reusenc i l&#039;exhibició d&#039;un ball de flamenc i cant, obra feta per Cándido de Quintana. Dissabte hi haurà una actuació, i diumenge, a més dels xurros, hi haurà un festival de playback. Dimecres i dijous es projectaran les pel·lícules &quot;Troya&quot; i &quot;Shrek2&quot; i es farà una xocolatada. El divendres hi haurà un concurs que es diu &quot;Conozca Extremadura&quot;. Garcia explica en que consisteix el joc. Després parlen del joc &quot;cuatrola&quot;, un joc de cartes que Garcia assegura que és més nacional que extremeny. Per acabar, convida tant a catalans com a extremenys a gaudir de la setmana cultural.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=30%2F11%2F04">30/11/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 16m 53s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14036">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista a l&#039;alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, des dels estudis de SER Tarragona. El Terrat és un magazine d&#039;humor i de serietat irònica. El programa està presentat i conduït per Andreu Buenafuente, acompanyat del personatge còmic &quot;La padrina&quot;, representat per Santi Nolla.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[EL TERRAT]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Buenafuente comença confessant a l&#039;alcalde que no li cau simpàtic. Nadal s&#039;ho pren en broma i el presentador assegura que la causa és que la personalitat de l&#039;alcalde fa que tingui tants amics com enemics. D&#039;aquí parlen de la gent que rodeja l&#039;alcalde a l&#039;ajuntament de Tarragona, preguntant per aquelles persones que la critiquen i aquelles que li &quot;fan la pilota&quot;, com diu &quot;La padrina&quot;. L&#039;alcalde assegura que està rodejat de crítiques, però que ell ho prefereix i afirma que no té cap càrrec de confiança. Discuteixen amigablement sobre Gaudí i les muralles romanes, per veure si Reus és millor que Tarragona o al revés. Nadal assegura que es porta molt bé amb l&#039;alcalde de Reus i parla sobre alguns projectes en comú. Parlen també de la Festa Major de Tarragona (Santa Tecla) i dels concerts preparats, així que també comenten els cantants que hi assistiran (Rosa López, Rosario, Chenoa, Estopa, etc.). L&#039;alcalde afirma que el més important és que la gent visqui feliç i els concerts els fan més feliços que una altra cosa. Parlen sobre com afecta a Tarragona ser Patrimoni de la Humanitat, declarada per la UNESCO el 30 de novembre del 2000. Nadal afirma que des de la UNESCO no et donen diners per cuidar la ciutat o per reformar-la, sinó que més aviat creen despeses. A més, explica, la gent exigeix més per la raó de ser patrimoni de la humanitat. Una avantatge diu que és poder entrar a la Guia Michelin amb un número determinat de creus, cosa que comporta més turistes. Parlen dels turistes, del port marítim de la ciutat i de l&#039;indústria química de Tarragona. Es tracta el tema de l&#039;indústria i la contaminació i Nadal assegura que com més important és la companyia més conscient és que el seu negoci es basa en el territori.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=20%2F04%2F02">20/04/02</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 25m 08s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14035">
    <dcterms:title><![CDATA[Edició especial del programa &quot;Viure Reus&quot; anomenat &quot;Viure el Baix Camp&quot;. L&#039;emissió es produeix des de l&#039;interior de l&#039;Església de Sant Salvador, propietat de l&#039;Arquebisbat, a la Mussara.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Baiges i Tricaz expliquen que des de l&#039;any 1962 el terme municipal de la Mussara depèn de Vilaplana i, per tant, l&#039;Alcalde és comú. Entrevista a l&#039;Alcalde de Vilaplana i la Mussara, Ernest Aymami. Es parla molt de l&#039;intent per rehabilitar el poble i per reformar l&#039;església de Sant Salvador. L&#039;alcalde explica que per impulsar la rehabilitació han organitzat actuacions a l&#039;església Mussara. Parlen sobre les inversions extrangeres en el poble, com les cases rurals estiuenques. L&#039;alcalde afirma que per poder rehabilitar completament la zona, els recursos haurien de ser privats, perquè les institucions no els ajuden. Baiges demana a Aymami que expliqui records del poble de la Mussara. Entrevista al Tinent d&#039;Alcalde i regidor d&#039;Urbanisme, Eduard Bonet. Bonet explica que només es podia construir algun tipus de servei, com un bar o un centre de guies per visites turístiques, però reconstruir el poble és molt difícil. El regidor destaca que hi hauria d&#039;haver un interès privat, però que durant l&#039;any el poble està abandonat, ja que estan allunyats dels serveis de primera necessitat com escoles o hospitals. Després parlen del bandalisme juvenil a Vilaplana. Entrevista a Josep Magraner, penúltim fill de la Mussara, que explica alguns records i anècdotes relacionades amb la Mussara. Es parla de les polítiques de l&#039;Ajuntament de Vilaplana i de la natura de la Mussara. Baiges parla amb Pau Estivill, fill de Josep Estivill. Josep Estivill explica alguna anècdota relacionada amb la Mussara. Escoltem els informatius al minut 32:26 amb Francesc Domènech.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=06%2F12%2F04">06/12/04</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 39m 02s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14034">
    <dcterms:title><![CDATA[Edició especial del programa &quot;Viure Reus&quot; anomenat &quot;Viure el Baix Camp&quot;. L&#039;emissió es produeix des de l&#039;interior de l&#039;Església de Sant Salvador, propietat de l&#039;Arquebisbat, a la Mussara.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[L&#039;objectiu del programa és parlar amb persones que hagin nascut o viscut a la Mussara, ja que són poques i el poble està quedant abandonat. Escoltem el testimoni de Josep Estivill, com explica la seva vida al voltant del municipi. Explica que la seva família va haber d&#039;abandonar el poble de la Mussara durant la guerra i que recorda haver vist com cremaven l&#039;Església del poble quan ell tenia 5 anys (any 1936). Al minut 6:10 escoltem els serveis informatius amb Francesc Domènech i la previsió meteorològica amb Jordi Carbó. Entrevista a la tieta de Josep Estivill, Emilia Estivill. Emilia explica la seva vida a Mussara i la dificultat de viure en un municipi tan abandonat i fred. Després parla de les tradicions culinàries de la seva família i del municipi i voltants. A la conversa hi acaba participant tota la família Estivill. Comença un petit apartat conduït per Quim Font dins el programa que s&#039;anomena &quot;La cuina a la ràdio&quot; (minut 34:00) on es parla dels productes típics de la Mussara i voltants, amb l&#039;ajuda d&#039;Emilia Estivill.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=04%2F03%2F99">04/03/99</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 35m 28s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14033">
    <dcterms:title><![CDATA[Concert de Ramón Calabuch Batista, conegut artísticament com a Moncho, cantant de balades espanyol.]]></dcterms:title>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El concert forma part dels espectacles que van tenir lloc durant la Marató de la Publicitat, organitzada per la Cadena SER. Escoltem el petit concert de Ramón Calabuch Batista, conegut artísticament com a Moncho, cantant de balades espanyol.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=09%2F03%2F12">09/03/12</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 21m 42s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14032">
    <dcterms:title><![CDATA[Publirreportatge que ens porta fins a la botiga reusenca de Papers Ribé per oferir-nos tots els productes que ven per a calçotades.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Productes complementaris per calçotades com davantals, tovallons, plats i gots de plàstic, pitets, etc. Mestre entrevista a la propietària del local, Pilar Abad, que explica quins són els complements més útils o necessaris alhora de fer una calçotada, parar la taula o menjar calçots. Mestre comença a enumerar el material que se suposa necessita per fer la seva calçotada. Josep Baiges també participa de l&#039;entrevista.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Mar%C3%A7+2005">ca. Març 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 09m 41s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14031">
    <dcterms:title><![CDATA[Joan Ramon Mestre retransmet des del Tennis Monterols amb motiu de la rebuda de la Copa Davis.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Espanya ha guanyat la Copa Davis 2004 i el Club Tennis Monterols rep la copa. Mestre entrevista el responsable esportiu del club, Anton Rozas. Rozas explica les activitats que es duran a terme al llarg del cap de setmana, amb motiu de la inauguració de noves pistes de pàdel, amb la presència per concretar d&#039;Ernest Benach. Josep Bages també participa de l&#039;entrevista des de l&#039;estudi de Ràdio Reus. Rozas explica el funcionament d&#039;un partit de pàdel i les característiques del joc i afirma que un jugador de tennis té moltes avantatges en el pàdel. La inauguració de noves pistes es fa per l&#039;èxit d&#039;aquest esport, sobretot en les dones. També parlen sobre la Copa Davis i els jugadors de tennis espanyols. Rozas afirma que els jugadors espanyols estan treballant molt bé. El responsable esportiu ens recorda el programa d&#039;activitats del cap de setmana: arribada de la copa, partits de pàdels, partits d&#039;exhibició i torneig.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+Abril+2005">ca. Abril 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 17m 00s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14030">
    <dcterms:title><![CDATA[Joan Ramon Mestre retransmet des de l&#039;estanc Julià de Reus perquè ha validat el premi més elevat en les quinieles futbolístiques.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Mestre entrevista al fill de la propietària de l&#039;estanc, Lluís Domingo. Domingo creu que el premi ha estat molt ben repartit i està molt content, juntament amb la seva mare, Montserrat Julià. Explica com un client que va apostar 2 euros n&#039;ha guanyat 95.000. Mestre i Domingo fan una quiniela amb la condició que si guanyen es repartiran el premi.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=02%2F10%2F05">02/10/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 04m 57s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14029">
    <dcterms:title><![CDATA[Joan Ramon Mestre retransmet des de l&#039;escola Teresa Miquel de Reus amb motiu de l&#039;aplegament de quinze escoles reusenques i una de la Selva del Camp per la realització d&#039;audicions musicals el curs 2004-2005.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Mestre entrevista a la directora del centre, Maite Luna, i al músic i director musical, Anton Colom. Colom explica que tot va començar d&#039;acord amb la regidoria d&#039;ensenyament de l&#039;Ajuntament de Reus i les escoles, amb els seus departaments de música. S&#039;ofereixen cinc audicions diferents per totes les escoles per a què cadascuna pugui escollir l&#039;audició que li interessi en funció del cicle d&#039;estudis o el nivell. L&#039;experiència es pretén repetir més anys. La directora explica que és una activitat molt interessant, ja que la música és un complement educatiu molt important. Escoltem un grup de nens tocant amb instruments de vent de fusta. També escoltem veus a cànon. Escoltem el cànon en directe d&#039;un grup d&#039;instruments de vent de fusta. El col·legi estrena instal·lacions i les ofereixen per aquestes audicions. Mestre demana que Luna ens faci un recorregut virtual per l&#039;escola i la directora ens descriu la gran entrada, el que ens trobem en la planta baixa (sector de serveis i despatxos, menjador, gimnàs, sales de parvulari) i el que ens podem trobar a la primera planta (aula de música, informàtica i ensenyament primari). Colom ens explica l&#039;audició que es realitzarà a continuació. Joan Ramon parla amb dues alumnes (Nicol i Judith), que estan molt contentes amb les audicions, i amb l&#039;Axel, que pensa que hi ha masses tipus de músiques diferents. Per últim, escoltem una representació musical (&quot;Els Picapedra&quot;) que acomiada el programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+2005">ca. 2005</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 10m 51s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14028">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutor de Ràdio Reus i presentador del programa &quot;Ràdio-Scop&quot; o &quot;Radio-Scope&quot;, dels anys 60 i pioner pel que fa a la ràdio en català, Salvador Escamilla.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Escamilla explica algunes de les anècdotes que va viure des de Ràdio Reus durant els anys 60 fins la transició. El seu programa realitzava proves a músics novells i, si eren bons, els posava en contacte amb una discogràfica. Explica que el primer dia que va venir Joan Manuel Serrat a fer una prova amb la seva guitarra, havien quedat a l&#039;estudi i tenien cita prèvia, però el porter de l&#039;emissora no el va deixar entrar, al·legant que Escamilla tenia molta feina. Més tard van saber que s&#039;havia fet famós. També explica que Lluís Llach i ell es van enfadar, ja que Escamilla sempre s&#039;equivocava en el nom del cantant perquè el confonia amb el que sempre l&#039;acompanyava, Rafel Sovirach. Per últim, explica com va descobrir la Marina Rossell, qui va venir dos dies abans que li fessin per fi la prova, ja que Escamilla tenia molta feina. Quan el periodista va veure el talent de Rossell, explica, es va posar en contacte ràpidament amb la discogràfica ERICSA perquè la contractessin. Escamilla, doncs, va descobrir molts cantants que iniciaren la seva música en català i que van assolir un èxit internacional. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1986">ca. 1986</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 28s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14027">
    <dcterms:title><![CDATA[&quot;La ràdio d&#039;or&quot; és un programa de caràcter històric que es proposa relacionar la presència de la ràdio amb el creixement social i polític del món, el país i/o la ciutat de Reus. En aquest cas, Enric Tricaz ens porta la música i la situació socio política dels anys 60.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Tricaz descriu com als anys 60 la societat es relaxa per gaudir d&#039;una prosperitat econòmica i una estabilitat política. Parla d&#039;una revolució de la música i de les idees amb l&#039;arribada dels Beattles. Tricaz destaca els moviments estudiantils produïts arran de les idees que els portaven les noves cançons. També destaca la música espanyola i alguna cançó catalana relacionada amb la sardana. Acaba anomenant Manuel Fraga i el seu pla per crear la Llei de Premsa de l&#039;any 1966.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1986">ca. 1986</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 29s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14026">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutora de Ràdio Reus Isabel Freixenet.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Tricaz pregunta a Freixenet què és el millor de Ràdio Reus i l&#039;ex locutora assegura que el companyerisme. L&#039;entrevistada explica que tot i que sovint s&#039;enrabiava molt per la feina, ella va ser feliç a Ràdio Reus durant els trenta sis anys que hi va treballar. Tricaz pregunta per què li deien Eustàquia i Freixenet ho explica a través d&#039;una anècdota relacionada amb la devoció per l&#039;equip de futbol del Reus de l&#039;època. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 03m 50s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14025">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutor de Ràdio Reus, Josep Mª Fargas.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Fargas destaca la gran amistat que va tenir a Ràdio Reus amb Jordi Costa i gràcies a la qual va seguir locutant sis anys més quan pensava deixar-ho. Explica que, per ell, ja no tenia sentit treballar més anys a la ràdio. Diu que va ser una època que va gaudir, però que està tancada. No vol anyorar-ho i el que ara li queda és el record. Tricaz pregunta per alguna anècdota i Fargas explica que una vegada va caure un tros del campanar de Reus i va telefonar a la ràdio per explicar el que havia passat. Aquella nit, esperant sentir la notícia per ràdio, el que va emetre&#039;s va ser un comentari, prèviament gravat de dies anteriors, que deia que a Reus &quot;bufava un lleuger ventet&quot;. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 18s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14024">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutor de Ràdio Reus, Enric Virgili. El programa va dedicar diversos dies a entrevistar breument i per parts l&#039;ex locutor. Aquest arxiu forma part d&#039;un d&#039;aquests dies.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Virgili explica com va entrar a la ràdio per treballar de manera purament amateur, per pura afició, ja que la ràdio exigia molta dedicació i no s&#039;hi podia dedicar professionalment. Explica que les primeres vegades que va entrar a Ràdio Reus era un nen i que el que feia era locutar una falca de &quot;Fresolina&quot;, un laxant. Així va començar. Va tornar a l&#039;emissora perquè el van sol·licitar per llegir setmanalment uns comentaris que explicaven fets curiosos. Més tard ja va començar en programes més professionals i de caire més periodístic. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 05m 38s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14023">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista d&#039;Enric Tricaz a l&#039;ex locutor de Ràdio Reus, Enric Virgili. El programa va dedicar diversos dies a entrevistar breument i per parts l&#039;ex locutor. Aquest arxiu forma part d&#039;un d&#039;aquests dies.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[LA RÀDIO D&#039;OR]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Virgili parla de com la ràdio va crear un programa per recaptar diners per la construcció dels gegants japonesos de Reus. Destaca les aportacions de la mainada. Tricaz pregunta pel total recaptat, però al no saber-ho Virigili, el propi entrevistador llegeix els escrits que va deixar el també locutor Josep Mª Banús i Sans Entre sobre les obres al voltant dels gegants. Descobreixen que es van aconseguir les 17.000 pessetes necessàries per la construcció. L&#039;arxiu inclou falques de l&#039;Òptica Sales, patrocinadora del programa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+1985">ca. 1985</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 04m 15s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14022">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges al tenor reusenc Joan Solé.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[El proper diumenge, el tenor Joan Solé, juntament amb la mezzosoprano Mª del Carme Duran, cantarà al Teatre Bràvium en el &quot;Concert Líric&quot;. Durant tota l&#039;entrevista escoltem la peça &quot;Clavell del balcó&quot; en segon pla. El tenor explica que Mª del Carme Duran i ell es coneixen des de fa molts anys i són molt amics. Solé parla del repertori, de les cançons, de les seves preferències i d&#039;altres obres. Destaca que cantarà en català i Duran en castellà. Fa una llista de les cançons que cantaran cadascun, inclosos els dúos. També explica els problemes que ha tingut per presentar maquetes cantades en català i parlen de l&#039;òpera d&#039;avui en dia.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=11%2F03%2F05">11/03/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 11m 40s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14021">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a la germana major de la Confraria de Sant Tomàs d&#039;Aquino, Carme Just, i a la presidenta de la Confraria de la Verge de l&#039;Amargura, Esther Fontbona.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[A Reus es celebra la processó de l&#039;Amargura, coorganitzada per la Confraria de Sant Tomàs d&#039;Aquino i la Confraria de la Verge de l&#039;Amargura, i amb la participació dels Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang. També participen els Timbalers de Calanda, agermanats d&#039;uns anys ençà amb la confraria reusenca, amb una representació de la Cofradía Jesús Nazareno de Calanda. Aquest any, com explica Carme Just, la Confraria de Sant Tomàs d&#039;Aquino incorpora una escena del petó de Judes, amb la col·laboració de Llops Teatre. En aquesta ocasió, la Confraria de la Verge de l&#039;Amargura, com sentim per Esther Fontbona, sortiran des de l&#039;església Sant Joan i els estudiants ho faran des de l&#039;Església de la Sang. Les entrevistades parlen de les seves cofraries i de la dedicació que comporten des d&#039;un alt càrrec.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=22%2F03%2F05">22/03/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 12m 52s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14020">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges, acompanyat d&#039;Enric Tricaz, al gerent de la Cooperativa de la Selva, Pere Farré.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Denominació d&#039;Origen Protegida Siurana ha guanyat el 1r Premi al Millor Oli d&#039;Oliva Extra Verge de l&#039;Estat Espanyol atorgat pel Ministeri d&#039; Agricultura, Pesca i Alimentació a Madrid. Farré parla de l&#039;oli Siurana i del reconeixement a la zona que simbolitza, des d&#039;Ulldemolins, passant per l&#039;Espluga o el Pallarès. El president parla de la falta de cultura sobre l&#039;oli en una regió on aquest producte es pren diàriament. Parlant de la cooperativa, Farré destaca que a la Selva mai han tingut fama de fer bon oli, sinó que l&#039;èxit va sorgir de barrejar les olives de l&#039;Aleixà amb les de la Seva. El president explica que un dels problemes que tenen és que produeixen molts més litres que anys enrere, però el 50% de la producció es ven a l&#039;engròs. Farré ens parla de tipus d&#039;olis i el seu ús adequat en cada cas, ens explica la situació de plantacions d&#039;oliveres arreu del món, es queixa que pocs restaurants usen un oli extra verge de qualitat i, per últim, parla dels altres productes de la Cooperativa de la Selva, com l&#039;avellana. Farré afirma que l&#039;oli de Siurana, tot i que sigui del que més es parla, no arriba al 10% de la producció de la cooperativa.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=ca.+2001">ca. 2001</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 16m 19s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14019">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Josep Baiges a Anna Saperas, amb motiu de la campanya &quot;Dóna corda al català&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Saperas explica que un sector important de la població té vergonya de parlar català, és per això que, més que als estrangers, la campanya s&#039;adreça a persones que podrien parlar català però no es decideixen a fer-ho. L&#039;entrevistada explica els cursos de català per adults que ofereix l&#039;Oficina Local de Català i destaca el bon ritme que porten. Destaca que Reus pertany al Pla Pilot d&#039;Acolliment Lingüístic que ofereixen cursos intensius. Explica que el perfil de l&#039;alumnat va des de la persona que sempre ha parlat català, però no el sap escriure, fins a persones que fa menys d&#039;un any que han arribat a la ciutat i en volen aprendre. Parlen del cicle de cinema familiar en català a l&#039;Orfeó Reusenc que organitza l&#039;Oficina i de Campanya de voluntaris per la llengua, on es posen en contacte una persona catalanoparlant i una persona que n&#039;està aprenent perquè es trobin un cop a la setmana.]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=10%2F02%2F05">10/02/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 13m 50s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description><rdf:Description rdf:about="https://bd.centrelectura.cat/items/show/14018">
    <dcterms:title><![CDATA[Entrevista de Joan Ramon Mestre a Joan Navais i Frederic Samarra, amb motiu de la seva publicació del llibre &quot;Automòbils a Reus&quot;.]]></dcterms:title>
    <dcterms:alternative><![CDATA[VIURE REUS.]]></dcterms:alternative>
    <dcterms:abstract><![CDATA[Els entrevistats parlen del contingut del llibre destacant les fases històriques de la presència de l&#039;automòbil a Reus. El llibre es divideix en tres parts: orígens, anys daurats i els anys posteriors a la guerra. Parlen del primer cop que un cotxe va trepitjar Reus, del primer reusenc que va disposar d&#039;un vehicle automòbil, de la primera companyia reusenca d&#039;automòbils (Hispània), dels primers accidents, d&#039;algunes anècdotes que aplega el llibre, dels primers reglaments per cotxes i camions, del mal estat de les carreteres de l&#039;època, del perill de la caballerissa, de les primeres marques, etc. Tot fins que l&#039;automòbil esdevé un element més del paisatge urbà. Parlen també de la recuperació dels automòbils després de la guerra, ja que ni els ciutadans tenien diners per comprar-ne ni les companyies invertien en renovar els tipus de vehicles. Parlen també de la transició a Reus per adequar el paisatge urbà a l&#039;automòbil. Per últim, es fa un ànalisi general de la situació de l&#039;automòbil a Reus i els entrevistats comenten la seva actualitat professional (altres publicacions, treballs o estudis).]]></dcterms:abstract>
    <dcterms:date><![CDATA[<a href="/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=40&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=01%2F04%2F05">01/04/05</a>]]></dcterms:date>
    <dcterms:rights><![CDATA[Centre de Lectura de Reus: condicions d&#039;ús restringides. Fundació Privada Reddis: condicions restringides.]]></dcterms:rights>
    <dcterms:extent><![CDATA[0h 19m 07s]]></dcterms:extent>
</rdf:Description></rdf:RDF>
